En el Dia Mundial per a la Prevenció de l’Abús Sexual Infantil, la Fundació Aspace Catalunya fa una crida a la consciència i responsabilitat dels professionals que atenen la població infantil, posant especial èmfasi en la detecció precoç de l’abús sexual. Amb la cita d’Alphonse Bertillon, criminòleg del segle XIX, “només veiem allò que observem, i només observem allò que està a les nostres ments” com a punt de partida a l’entitat posem de manifest la importància de considerar la possibilitat de l’abús sexual com a part de la diagnosi en la petita infància. Això implica un esforç col·lectiu en l’àmbit professional i personal per aconseguir una major sensibilització i formació en aquesta àrea. El seu compromís amb aquesta qüestió es reflecteix en el reconeixement de la necessitat d'elevar la consciència i la preparació de tot l’equip del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) d’Aspace Catalunya. A través d’aquesta formació i sensibilització, aspirem a arribar a una detecció més àgil i precisa de possibles casos d’abús sexual infantil. Aquesta missió adquireix una dimensió crítica a la llum de les xifres preocupants a Catalunya, on més de la meitat de les víctimes de violència sexual són menors de 20 anys, segons les dades dels Mossos d’Esquadra. Malgrat aquesta realitat inquietant, es ressalta la importància de comprendre que aquestes xifres només reflecteixen una part del problema, ja que hi ha molts casos que romanen invisibles. Des de la Fundació Aspace Catalunya reafirmem el nostre compromís amb la protecció dels nens i nenes, treballant per crear un entorn segur i proporcionant recursos i formació per a la detecció precoç i el tractament integral dels casos d’abús sexual infantil.

La prensió del llapis és més que un simple gest. És una habilitat fonamental que pot tenir un impacte significatiu en el desenvolupament del nen/a. El/la Terapeuta Ocupacional assumeix un rol crucial en avaluació i correcció de com s’agafa el llapis, ja que aquesta ha de ser funcional i eficient per permetre un aprenentatge òptim. Els primers passos comencen entre els 2- 3 anys i evolucionen fins que l’infant assoleix al voltant dels 6-7 anys una precisió més marcada en el seu traç. Una pinça efectiva és aquella que permet escriure de manera llegible, amb una velocitat adequada i sense provocar malestar. Però quan la presa del llapis genera dolor o afecta a la rapidesa i a la comprensió de l'escriptura, és hora d'intervenir. Aquesta dificultat pot tenir repercussions en el seu aprenentatge, i fins i tot influir en la seva autoestima. No hi ha una solució universal per a aquesta dificultat, ja que cada nen/a és únic i requereix un enfocament personalitzat. En alguns casos, l'entrenament específic pot millorar la funció manual, treballant la precisió o la força muscular de la mà. En altres ocasions, és necessària una ajuda externa, com adaptadors de llapis o estris de suports. Els adaptadors de llapis són eines específiques dissenyades per ajudar als infants a millorar la subjecció del llapis. Hi ha una àmplia gamma de suports disponibles, cada un útil per a diferents tipus de preses, adaptant-se a les necessitats individuals del nen/a. En resum, la presa del llapis pot ser un factor clau en el progrés acadèmic i emocional del nen/a. L'avaluació i l'ajuda adaptativa adequada són essencials per garantir que aquesta destresa es desenvolupi amb èxit i sense obstacles que puguin afectar el seu aprenentatge. Des de la Fundació Aspace Catalunya treballem cada dia per dedicar una atenció especial a la importància de la prensió del llapis en el desenvolupament infantil. Gràcies a l’experiència i professionalitat dels nostres Terapeutes Ocupacionals, duem a terme avaluacions detallades per determinar la funcionalitat sobre la subjecció del llapis en els nens i les nenes. L’entitat proporciona eines i suports necessaris per assegurar un òptim desenvolupament de les habilitats d'escriptura dels infants, adaptant-se a les seves necessitats individuals i fomentant un aprenentatge sense barreres.

La Fundació Aspace Catalunya continua apostant per la recerca científica. Gràcies a aquesta convicció, una prestigiosa revista internacional, “Epilepsy & Behavior”, ha publicat un article anomenat “Risk Factors and Outcome of Epilepsy in Adults with Cerebral Palsy or Intellectual Disability”, article que va sorgir d’un estudi realitzat per investigadors d’Aspace Catalunya amb pacients d’aquesta entitat. La majoria d’estudis s’havien realitzat en població pediàtrica i, per tant, aquesta recerca obre la porta a una millor comprensió de l'epilèpsia en adults amb aquestes condicions especials. Fins ara, se sabia molt poc sobre com evolucionava a llarg termini aquesta malaltia en aquest grup de persones. L'objectiu de l'estudi ha sigut analitzar els factors que estan associats a l'aparició de l'epilèpsia, i com aquesta afecta la vida d'aquests adults. Els resultats de la investigació són reveladors. S’ha descobert que l'epilèpsia és més comuna en adults amb paràlisi cerebral o discapacitat intel·lectual del qual es pensava. De fet, més de la meitat d'aquesta població, concretament el 55,6%, pateix aquesta malaltia neurològica. I el 22,4% d'aquests casos són resistents als tractaments disponibles, la qual cosa significa que necessiten solucions mèdiques més efectives. L'estudi es va realitzar a partir de l'anàlisi de les històries clíniques de 306 persones amb paràlisi cerebral o discapacitat intel·lectual. Els investigadors van seguir a aquestes persones durant una mitjana de 19 anys i van identificar diversos factors de risc associats a l’epilèpsia; la paràlisi cerebral, el subtipus espàstic, les causes hemorràgiques i les anomalies de neuroimatge. Un punt clau és que la gravetat clínica de la paràlisi cerebral i la discapacitat intel·lectual està relacionada amb un major risc d'epilèpsia, i amb la resistència als medicaments. Això posa de manifest la importància d'un seguiment mèdic adequat per a aquest grup de persones i la necessitat de desenvolupar nous tractaments. A més, l'estudi va mostrar que aproximadament la meitat dels pacients que van retirar el tractament antiepilèptic van experimentar una recurrència de les crisis, sobretot en els primers mesos després de la retirada. Aquesta recurrència es va relacionar amb la presència d'activitat epilèptica detectada en els registres d'electroencefalograma. Aquestes conclusions subratllen la necessitat d'avançar en la detecció i el tractament dels trastorns mentals en persones amb paràlisi cerebral i discapacitat intel·lectual. Això no només milloraria la seva qualitat de vida, sinó que també obre la porta a tractaments més personalitzats i una gestió més eficaç a llarg termini per a aquells q ue pateixen epilèpsia. Una de les línies estratègiques de la Fundació Aspace Catalunya és continuar avançant en diferents línies de recerca que millorin la qualitat de vida de les persones que tenim. I encoratgem a tots/es els/les professionals en aquesta cerca d’oportunitats per assolir un impacte científic, tecnològic i social que brindin noves perspectives de futur. 

L'hort, juntament amb la gestió de residus (paper i cartó, envasos de plàstic i restes orgàniques) té la voluntat de fer canvis -més enllà d'accions puntuals o setmanes temàtiques- amb l'horitzó d'adoptar un enfocament integral de centre per transformar la institució educativa i fer front als reptes de la sostenibilitat i l'emergència climàtica. El projecte de l'hort a l'escola va sorgir de l'evidència que l'activitat de l'hort té un contingut pedagògic molt important per apropar l'alumnat al contacte i observació de la natura. En el nostre cas, aquesta importància es fa més evident, ja que sovint, els nostres alumnes no adquireixen aquestes experiències de forma espontània a edats primerenques. El projecte actual compta en diferents vessants: Per un costat està tot el que fa referència a plantar i fer més verda l'escola. Per un altre tot el que fem al voltant de la reducció de residus i compostatge. I finalment el treball en xarxa. Dins de l'apartat PLANTEM I FEM MÉS VERDA L'ESCOLA treballem l'hort. Actualment, ho fem en cinc taules de cultiu i en diversos recipients tots ells ubicats al pati petit de l'escola. Participen d'aquesta activitat nou grups/aula: dos grups d'infantil, tres grups de primària i quatre de secundària. Aquesta activitat la realitza la mestra juntament amb altres professionals del grup. Es fan dues plantades al llarg del curs: una a la tardor amb verdures i hortalisses d'hivern (bledes, cols, coliflors, bròquils i enciams) i una altra a la primavera, amb verdures i hortalisses pròpies d'aquesta època (pebrots, tomàquets, enciams). El gran avantatge que tenen les taules de cultiu i l'hort en recipients respecte a l'hort a terra és que els alumnes poden participar més activament perquè hi poden accedir asseguts a la seva cadira de rodes sense haver de baixar a terra. A més amb els recipients es pot treballar tant dins l'aula com a l'exterior. Tant les taules com els recipients planten de la mateixa manera, amb planter i llavors. Aconseguir els recipients és molt fàcil, en el nostre cas, hem fet servir caixes de plàstic de fruita. Tant els recipients com les taules s'han de folrar amb tela antiarrels i omplir-les amb una barreja de fibra de coco, terra i compost. Com treballem aquesta activitat El primer que fem és preparar la terra treure les males herbes, abocar compost i airejar la terra. Entre tot el grup-classe després de veure diferents  plantes, escollim el que plantarem. Per fi arriba el moment més motivador que és el  de fer la plantada. En aquest moment hi participa tot el grup tant d’alumnes com de professionals. I després queda el treball de mantenir, regar l’hort i observar el creixement del què hem plantat. Paral·lelament, fem els cartells identificatius de les diferents verdures i hortalisses, busquem informació sobre com tenir-ne cura i fem espantaocells perquè les gavines no es mengin la collita. I per acabar fem la collita on participa alhora tot el grup-classe. Amb el treball de l’hort a l’escola pretenem potenciar el contacte amb la terra i les plantes, i possibilitar activitats que es poden desenvolupar dins i fora de  l’aula. Possibilitar un marc d’aprenentatge directe i vivencial, i despertar en l’alumne l’interès per l’espai natural. Aquesta activitat ens ajuda a reforçar aprenentatges instrumentals aplicant-los a la realitat. Per altra banda, l’activitat de l’hort potencia el treball en equip tot incidint en l’autonomia de cada alumne. Fomenta la socialització i la cohesió del grup. L’hort és una  activitat cooperativa, ja que tots els alumnes hi participen en la mesura de les seves possibilitats, i és gràcies a la participació de tots que és possible: els que poden planten i en tenen cura, d’altres regant,  i d’altres fan una activitat més sensorial com pot ser tocar i olorar les diferents plantes. A més, els horts escolars com a forma d’aprenentatge fomenten l’interès per descobrir aspectes de l’entorn impactant en l’Objectius de Desenvolupament Sostenible 4 sobre Educació de Qualitat. A la vegada, treballem l’Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 13 sobre Acció pel clima, utilitzant els espais de creació d’horts escolars com a eina d’educació ambiental basada en el respecte per la natura. D’aquesta manera es consciencia també sobre els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030. Des de la Fundació Aspace Catalunya tenim com a objectiu central impulsar una transformació integral de la institució educativa a través de la implementació de projectes sostenibles i ecològics. La institució està compromesa en la creació d'un futur més sostenible i en l'educació integral dels nostres alumnes, utilitzant l'hort com una de les eines principals per aconseguir-ho. El nostre enfocament integral i la nostra vocació de col·laboració reflecteixen la nostra determinació de fer front als reptes de la sostenibilitat i l'emergència climàtica amb èxit. Mira el vídeo