Sobre la paràlisi cerebral

Què és?

La Paràlisi Cerebral és un trastorn clínic produït per una lesió en el cervell, no progressiva, durant el període de desenvolupament. És caracteritzat per trastorns motors -to, postura i moviment- i freqüents signes associats -sensorials, mentals, ortopèdics, i/o epilèptics- .

Això es tradueix en algun grau de discapacitat –es a dir, limitació en l'activitat i possible restricció en la participació-, per la qual cosa, la persona amb paràlisi cerebral, requerirà una atenció Rehabilitadora integral.

Per tant, la Paràlisi Cerebral és un trastorn complex que precisa d’una bona planificació assistencial des del primer moment. Sent l’abordatge en l’àmbit de la salut, l'educació i el benestar social des d’edats primerenques significatiu per al futur de la persona. Les actuacions coordinades entre professionals de diferents àmbits, des de l’aparició dels primers signes del trastorn, afavoreixen la integració, la millora de les seqüeles i de la qualitat de vida de les persones amb paràlisi cerebral.

Això justifica que l’atenció sociosanitària que rep el col·lectiu sigui diferenciada, fent que les actuacions comencin a l’inici del seu cicle vital i l’acompanyin al llarg de la seva vida.

Una altra definició:

“Grup de trastorns del desenvolupament del moviment, el to muscular i la postura que limiten l’activitat, atribuïdes a alteracions no progressives, produïdes durant el desenvolupament cerebral del fetus o del nen.

El trastorn motor de la paràlisi cerebral generalment va acompanyat de trastorns sensorials, cognitius, de la comunicació, de la percepció i de la conducta. Així com amb la presència de crisis epilèptiques i, secundàriament, apareixen deformitats musculoesquelètiques.

(Executive Committe for the definition of Cerebral Palsy Developmental Medecine and Child Neurology 2007).

 

Causes de la paràlisi cerebral

 

 

Què provoca?

Alguns dels trastorns associats a la Paràlisi Cerebral i que conformen l’expressió clínica de la mateixa són els següents:

  • patologia neuromotriu/espasticitat, rigidesa, distonia, atetosi, atàxia, hipotonia i paràlisi
  • retraccions musculars i deformitats osteoarticulars
  • trastorns psicomotrius i/o d’organització del moviment
  • patologia i trastorns mentals i psíquics
  • patologia i/o trastorns de la comunicació i del llenguatge
  • patologia epilèptica
  • trastorns sensorials, sobretot visuals
  • trastorns neuropsicològics: perceptius i executius
  • trastorns hormonals
  • patologia odonto-oro-facial
  • trastorns digestius i de l’alimentació
  • patologia respiratòria

El fet que es tracta d’una alteració d’etiologia multifactorial, produida en un cervell que està madurant, durant l’etapa prenatal, perinatal o postnatal –fins els tres o sis primers anys de vida, segons els autors-, ens porta a pensar que aquesta alteració interfereix en qualsevol dels aspectes del desenvolupament de l’infant. Mostrant diferents manifestacions en el seu desenvolupament neuropsíquic, així com en la seva capacitat d’interacció i de relació.  

Tipus:

Es descriuen diferents tipus de paràlisi cerebral segons els paràmetres que fem servir.

Si parlem de la localització del trastorn motriu, tenim:

  • monoplegia, hemiplegia, diplegia, paraplegia, triplegia, tetraplegia.

D’altra banda, podem utilitzar dos sufixes, el de parèsia -per descriure una pèrdua de força o paràlisi incompleta- o el de plègia -equivalent a paràlisi-

Segons l’expressiu motriu predominant, parlem de:

  • espàstica, distònica o discinènitca, rígida, atàxica, atetòsica.

Molt sovint, però, es tracta de formes mixtes que combinen varis tipus.