Sobre la paràlisi cerebral

Què és la paràlisi cerebral?

La paràlisi cerebral és un trastorn clínic produït per una lesió en el cervell no progressiva durant el període de desenvolupament. És caracteritzat per trastorns motors (to, postura i moviment) i freqüents signes associats (sensorials, mentals, ortopèdics, i/o epilèptics).

Això es tradueix en algun grau de discapacitat, és a dir, limitació en l'activitat i possible restricció en la participació. Per la qual cosa, la persona amb paràlisi cerebral requerirà una atenció rehabilitadora integral.

Es tracta d'una malaltia complexa que precisa d'una bona planificació assistencial de del primer moment. En la paràlisi cerebral l'abordatge des d'edats primerenques en àmbits com la salut, l'educació i el benestar social, és molt significatiu pel futur de la persona. Les actuacions coordinades des de l'aparició dels primers signes del trastorn entre professionals de diferents disciplines favoreixen la integració i la millora de les seqüeles, així com de la qualitat de vida de les persones amb paràlisi cerebral. 

Això justifica que l’atenció sociosanitària que reben aquestes persones sigui diferenciada, fent que les actuacions comencin a l’inici del seu cicle vital i l’acompanyin al llarg de la seva vida.

Una altra definició de paràlisi cerebral

“Grup de trastorns del desenvolupament del moviment, el to muscular i la postura que limiten l’activitat, atribuïdes a alteracions no progressives, produïdes durant el desenvolupament cerebral del fetus o del nen.

El trastorn motor de la paràlisi cerebral generalment va acompanyat de trastorns sensorials, cognitius, de la comunicació, de la percepció i de la conducta. Així com amb la presència de crisis epilèptiques i, secundàriament, apareixen deformitats musculoesquelètiques.

(Executive Committe for the definition of Cerebral Palsy Developmental Medecine and Child Neurology 2007).

 

Causes de la paràlisi cerebral

 

 

Què provoca la paràlisi cerebral?

Alguns dels trastorns associats a la paràlisi cerebral i que conformen l’expressió clínica de la mateixa són els següents:

  • patologia neuromotriu/espasticitat, rigidesa, distonia, atetosi, atàxia, hipotonia i paràlisi
  • retraccions musculars i deformitats osteoarticulars
  • trastorns psicomotrius i/o d’organització del moviment
  • patologia i trastorns mentals i psíquics
  • patologia i/o trastorns de la comunicació i del llenguatge
  • patologia epilèptica
  • trastorns sensorials, sobretot visuals
  • trastorns neuropsicològics: perceptius i executius
  • trastorns hormonals
  • patologia odonto-oro-facial
  • trastorns digestius i de l’alimentació
  • patologia respiratòria

La paràlisi cerebral és una alteració de etiologia multifactorial produida en un cervell que està madurant durant l'etapa prenatal, perinatal o postnatal (fins als tres o sis primers anys de vida segons els autors), i interfereix en qualsevol dels aspectes del neurodesenvolupament de l'infant. La paràlisi cerebral mostra diferents manifestacions en el seu desenvolupament neuropsíquic, així com en la seva capacitat d'interacció i de relació.

 

Tipus de paràlisi cerebral

Es descriuen diferents tipus de paràlisi cerebral segons els paràmetres que fem servir.

Si parlem de la localització del trastorn motriu, tenim:

  • monoplegia, hemiplegia, diplegia, paraplegia, triplegia, tetraplegia.

D’altra banda, podem utilitzar dos sufixes, el de parèsia -per descriure una pèrdua de força o paràlisi incompleta- o el de plègia -equivalent a paràlisi-

Segons l’expressiu motriu predominant, parlem de:

  • espàstica, distònica o discinènitca, rígida, atàxica, atetòsica.

Molt sovint, però, es tracta de formes mixtes que combinen varis tipus.

Per a més informació: Informe breu núm. 45: Paràlisi cerebral i/o pluridiscapacitat. Catalunya, 2013-2019. Barcelona. Servei Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2022