La Fundació ASPACE Catalunya va participar amb una comunicació oral sobre l'eficàcia de les ones de xoc en el tractament local de la hipertonia en pacients amb paràlisi cerebral. El congrés va ser encapçalat per ponents reconeguts a nivell mundial en diferents disciplines: El Dr. Antony Duttine, Assessor en Discapacitat i Rehabilitació de l'OPS/OMS, va destacar que recentment, el 27 de maig de 2023, l'Organització Mundial de la Salut va arribar a un acord històric per reforçar l'accés universal a la rehabilitació en els sistemes de salut i per crear una major consciència sobre les prioritats nacionals en investigació, tractament i prevenció, amb millores en tecnologia, cobertura i finançament. D'altra banda, el Dr. Walter Frontera, de la Universitat de Puerto Rico, va comentar que, davant de l'envelliment de la població mundial, la rehabilitació i l'exercici són necessaris per a la prevenció i el tractament de processos com la sarcopènia, els trastorns de la marxa i de l'equilibri, l'osteoporosi, etc. i que és necessari adoptar un enfocament integral i fer èmfasi en la necessitat d'invertir recursos en investigació i tecnologia a nivell mundial. Així mateix, el Dr. Stefano Negrini, professor del Servei de Rehabilitació de la Universitat de Milà, va parlar sobre les directrius de recerca en rehabilitació i la producció d'evidència científica, redefinint les propostes, recomanant guies per a assajos clínics aleatoris en rehabilitació (RCTRACK i GUIDE - Rehab) i contribuint en el desenvolupament de paquets d'intervenció que s'emmarquen dins del grup de treball de l'OMS "Rehabilitation 2030 call for action". Finalment, la conferència magistral de l'escriptor William Ospina de Colòmbia va ser molt interessant, on es va descriure el mestissatge com una forma històrica d'enriquiment cultural de les diferents nacions de l'Amèrica Llatina. Metafòricament, es pot establir un paral·lelisme amb la Medicina Física i la Rehabilitació, considerades com un mestissatge de totes les disciplines de la medicina. D'altra banda, voldríem destacar el simposi dedicat a la paràlisi cerebral, especialment a l'atenció primerenca, a l'atenció en el medi rural colombià i a la transició cap a la vida adulta. A més, també es va realitzar un altre simposi sobre el tractament de l'espasticitat de la lesió cerebral adquirida, organitzat conjuntament amb la Societat Iberoamericana de Medicina Física i Rehabilitació. Pel que fa al tractament de l'espasticitat, el Dr. Gerard E. Francisco dels Estats Units, professor a la Universitat de Texas, va proporcionar un resum actualitzat de tots els tractaments i manejaments de l'espasticitat a nivell mundial, i va esmentar les ones de xoc com una recurs en fase d'exploració i innovació. La Fundació ASPACE Catalunya va presentar un estudi quasiexperimental per demostrar l'eficàcia de les ones de xoc radials en el tractament local de la hipertonia, concretament en els músculs tríceps surals, en pacients amb paràlisi cerebral majors de 6 anys, amb GMFCS I-II-III. Es va demostrar una millora en l'extensibilitat local, en la prova "up and go" i en la velocitat de la marxa de 10 m. Cal destacar que la nostra presentació va formar part d'un "LONG WORKSHOP" sobre el tractament amb ones de xoc en diverses patologies i va ser molt ben rebuda per part del públic especialitzat. Agraïm al Dr. Ludger Gerdesmeyer (Alemanya) per la seva contribució perquè això fos possible.   Dr. Nicolas García Rodríguez - Metge rehabilitador F. Aspace Catalunya Dra. María Francisca Gimeno Esteve - Cap del Servei de Rehabilitació F. Aspace Catalunya

El lema d'enguany va ser "Metes més intel·ligents per a un futur millor", emfatitzant la importància d'establir objectius en tots els processos de rehabilitació de nens i joves amb discapacitat.  Els temes principals de la conferència van incloure: la intervenció primerenca avanços en el maneig de malalties *rares maneig del dolor en nens amb trastorns del desenvolupament el paper actiu del nen i els pares en el procés de rehabilitació avanços en el suport tecnològic de la rehabilitació En les conferències van destacar la participació dels pacients i les seves famílies, l'avaluació mitjançant eines com l'escala GAS per a mesurar l'assoliment d'objectius personalitzats i la importància de desenvolupar noves tecnologies basades en les necessitats reals dels pacients. També es va esmentar la necessitat de trobar eines i estratègies per a augmentar l'activitat física en l'entorn habitual dels pacients, enfrontant barreres com la falta d'adaptació dels espais esportius, l'accessibilitat limitada i la falta d'assessorament adequat. Des de la Fundació Aspace Catalunya hem participat presentant 3 pòsters alineats amb els eixos temàtics del congrés: TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT: REPTES I CANVIS Els trastorns del neurodesenvolupament representen un desafiament diagnòstic en els primers anys de vida del nen, amb implicacions en l'abordatge de les dificultats en tots els nivells. En aquest estudi, explorem aquest doble aspecte del diagnòstic en els trastorns del neurodesenvolupament, analitzant retrospectivament 165 casos que van ser seguits inicialment en el nostre CDIAP i posteriorment en el Servei d'Atenció Ambulatòria Especialitzada en patologies del neurodesenvolupament, paràlisi cerebral i pluridiscapacitat. ABORDATGE DE L'ESPASTICITAT AMB ONES DE XOC EN PARÀLISI CEREBRAL El pòster que presentem sobre l'abordatge de l'espasticitat amb ones de xoc en paràlisi cerebral va generar molt d'interès entre tots els assistents, que es van mostrar intrigats pel funcionament de la teràpia i els resultats que vam obtenir en la millora fisiològica i funcional dels pacients tractats. TECNOLOGIA DE SUPORT EN EL PROCÉS DE REHABILITACIÓ DE PERSONES AMB PARÀLISI CEREBRAL Mitjançant cinc exemples de pacients amb diferents nivells de discapacitat funcional severa, vam demostrar com eines, com la lectura ocular i programes dissenyats específicament per a pacients quadriplègics no ambulants poden millorar la seva qualitat de vida i brindar-los un major accés a recursos que milloren la seva comunicació i participació en el seu entorn. En resum, ens va emocionar escoltar experts en Paràlisi Cerebral i Discapacitat Infantil destacar que aquest Congrés ha generat una visió compartida i estudis provinents de diferents parts del món que convergeixen en un enfocament similar. Això reflecteix una col·laboració sinèrgica entre els professionals dedicats a ajudar al nostre col·lectiu. La participació de la Fundació Aspace Catalunya a la EACD permet mantenir-nos actualitzats, establir col·laboracions i enfortir el treball en el camp de la discapacitat infantil. Una gran ajuda per a oferir suport i atenció a les persones amb paràlisi cerebral i les seves famílies.

El Taller TEA sorgeix ara fa 12 anys, a partir del cas concret d'un infant amb autisme que havia d'iniciar educació infantil 3. Els diferents punts de vista que es van posant de manifest entre CDIAP i EAP, habituals per la col·laboració que es duu a terme entre els dos serveis, van plantejar noves vies o maneres d'afrontar aquesta escolaritat, tractant d'incorporar un treball més pròxim a la realitat en el context escolar. Des d'aquell moment s'inicia el taller, que es duu a terme en diferents escoles públiques del districte de Sants-Montjuïc, al llarg d'un curs escolar. Aquest consisteix en 6 sessions, d'1 una hora i mitja cadascuna, amb la participació de tot l'equip educatiu d'infantil del centre, dues referents de l'EAP, i dues psicòlogues del CDIAP d'Aspace -una de les quals és la referent del cas-. En aquestes sessions s'inicia un recorregut des de la teoria, amb una introducció al Trastorn de l'espectre autista, passant pels aspectes emocionals que el contacte directe amb aquests nens suscita a les mestres, i enllaçant experiències que van dotant a l'equip docent d'una major comprensió del funcionament mental de l'infant amb TEA. Un dels pilars del taller és aquest acompanyament emocional, ja que permet a les mestres expressar les seves inquietuds sobre el dia dia a l'escola (frustració, impotència, incomprensió, estranyesa, immobilisme...) i, en quedar recollides, poden transformar-se en un coneixement més profund que permeti activar idees i recursos propis. Un dels objectius principals del taller és, justament, la CONFLUÈNCIA del món clínic i l'educatiu. Partim d'un cas concret, però, així i tot, aquest permetrà generar coneixement, i incorporar estratègies i recursos per a altres infants amb diagnòstic TEA. L'estructura i durada en el temps del TALLER, un curs sencer, permet la germinació de la comprensió i la millora del tracte. Citant a Rafael Villanueva, "el tractament del nen amb TEA hauria de ser integral i especialitzat (...) hauria d'incorporar el tracte que rep en els diferents entorns on es troba (família, escola, oci)". Aquesta confluència entre aquests dos mons (educatiu i clínic) afavoreix la PERMEABILITAT de coneixements i la complementarietat tracte-tractament. En realitat, ens movem en territoris amb fronteres diverses (disciplines, equips, la xarxa de professionals i serveis, etc.) on la més difícil de superar és la del mateix trastorn.

Els grups, conduïts per una fisioterapeuta-psicomotricista i una psicòloga, es formen en funció de diverses variables, com ara l'edat del nen, el seu nivell de desenvolupament i el grau de dificultats i necessitats que presenta.   El treball des de la psicomotricitat actua sobre el cos afavorint també funcions cognitives i afectives. Acompanya al nen en el seu procés maduratiu, que va des de l'expressivitat motriu i el moviment fins a l'accés a la capacitat de diferenciació, des de l'acció sobre el cos i el món que l'envolta a la simbolització; fet que li permetrà donar pas al pensament més abstracte i operatori.   Les sessions estan estructurades en l'espai i en el temps per tal de poder assolir els objectius terapèutics, que es plantegen de manera individualitzada i també grupal. Paral·lelament, es realitzen entrevistes amb els pares i coordinacions amb l'entorn educatiu per tal de donar resposta a les necessitats de l'infant de manera global.