L'espasticitat és una alteració del Sistema Nerviós Central, que produeix un augment del to muscular dependent de la velocitat. Aquest augment de to o contracció muscular pot provocar la rigidesa i escurçament dels músculs i interfereix en els seus moviments i funcions com la deambulació, manipulació, equilibri, etc. Des de l'any 2010 un equip de professionals de la Fundació Aspace Catalunya està investigant els beneficis de la teràpia amb ones de xoc radials en l'espasticitat. El proper mes d'octubre s'iniciarà un estudi que té per objectiu valorar si un increment de l'interval de temps entre les sessions d'ones de xoc permet allargar els beneficis de la teràpia en aspectes clínics i de funcionament de la persona. L'estudi està organitzat per l'Equip de Recerca i l’Equip Mèdic d’Atenció Ambulatòria Especialitzada de la Fundació Aspace Catalunya, amb Míriam Tur, fisioterapeuta de l'entitat, com a investigadora principal. Els criteris d'inclusió per participar en l'estudi són: Pacients amb paràlisi cerebral d’ambdós sexes amb una edat compresa entre els 4 i 50 anys, amb capacitat de marxa i amb espasticitat en el múscul tríceps sural (bessons). Aquest estudi tindrà 3 grups d'intervenció. Tots els grups rebran les mateixes sessions d'ones de xoc, però distribuïdes en intervals de temps diferents. Els pacients que participin en l'estudi seran aleatoritzats per determinar a quina de les 3 intervencions seran assignats. Si desitgen participar, han de saber que és un acte completament voluntari i que poden retirar-se del mateix en qualsevol moment, sense donar explicacions i sense que això repercuteixi en la seva assistència clínica a la nostra entitat. Gràcies als resultats d'aquest estudi podrem continuar avançant en el coneixement científic, això ens permetrà obtenir millors beneficis de salut en el tractament de l'espasticitat mitjançant les ones de xoc.   --   PRÓXIMAMENTE INICIAMOS UN NUEVO ESTUDIO DE INVESTIGACIÓN CON ONDAS DE CHOQUE RADIALES La terapia con ondas de choque radiales se ha establecido en los últimos años como una alternativa efectiva, no invasiva y con pocos efectos secundarios para el manejo de la espasticidad en pacientes con parálisis cerebral.   La espasticidad es una alteración del sistema nervioso central, que produce un aumento del tono muscular dependiente de la velocidad. Este aumento de tono o contracción muscular puede provocar la rigidez y acortamiento de los músculos e interfiere en sus movimientos y funciones como la deambulación, manipulación, equilibrio, etc. Desde el año 2010 un equipo de profesionales de la Fundación Aspace Cataluña está investigando los beneficios de la terapia con ondas de choque radiales en la espasticidad. El próximo mes de octubre se iniciará un estudio que tiene como objetivo valorar si un incremento del intervalo de tiempo entre las sesiones de ondas de choque permite alargar los beneficios de la terapia en aspectos clínicos y de funcionamiento de la persona. El estudio está organizado por el Equipo de Investigación y el Equipo Médico de Atención Ambulatoria Especializada de la Fundación Aspace Cataluña, con Míriam Tur, fisioterapeuta de la entidad, como investigadora principal. Los criterios de inclusión para participar en el estudio son:  Pacientes con parálisis cerebral de ambos sexos con una edad comprendida entre los 4 y 50 años, con capacidad de marcha y con espasticidad en el músculo tríceps sural (gemelos). Este estudio tendrá 3 grupos de intervención. Todos los grupos recibirán las mismas sesiones de ondas de choque, pero distribuidas en intervalos de tiempo diferentes. Los pacientes que participen en el estudio serán aleatorizados para determinar a cuál de las 3 intervenciones serán asignados. Si desean participar, deben saber que es un acto completamente voluntario y que pueden retirarse del mismo en cualquier momento, sin dar explicaciones y sin que ello repercuta en su asistencia clínica en la entidad. Gracias a los resultados de este estudio podremos continuar avanzando en el conocimiento científico, esto nos permitirá obtener mejores beneficios de salud en el tratamiento de la espasticidad mediante las ondas de choque.

Aquest any hem reflexionat al voltant d’un nou tema “A l’escola ens cuidem” i entre totes les escoles participants, donat que per la situació excepcional de pandèmia no hem pogut fer la nostra trobada inter-escolar, hem elaborat un Diari de les Cures que podreu veure exposat a partir de l’11 de juny a la secció infantil de la Biblioteca Francesc Boix, al carrer Blai, 34. Us deixem aquest enllaç perquè pugueu veure el resultat final: https://www.flipsnack.com/placomunitaripoblesec/diari-de-les-cures-del-poble-sec-a-l-escola-ens-cuidem.html També us deixem l’enllaç de la web del Pla Comunitari on trobareu tota la informació del projecte: http://placomunitaripoblesec.org/portfolio/al-poble-sec-ens-cuidem/  

Els grups, conduïts per una fisioterapeuta-psicomotricista i una psicòloga, es formen en funció de diverses variables, com ara l'edat del nen, el seu nivell de desenvolupament i el grau de dificultats i necessitats que presenta.   El treball des de la psicomotricitat actua sobre el cos afavorint també funcions cognitives i afectives. Acompanya al nen en el seu procés maduratiu, que va des de l'expressivitat motriu i el moviment fins a l'accés a la capacitat de diferenciació, des de l'acció sobre el cos i el món que l'envolta a la simbolització; fet que li permetrà donar pas al pensament més abstracte i operatori.   Les sessions estan estructurades en l'espai i en el temps per tal de poder assolir els objectius terapèutics, que es plantegen de manera individualitzada i també grupal. Paral·lelament, es realitzen entrevistes amb els pares i coordinacions amb l'entorn educatiu per tal de donar resposta a les necessitats de l'infant de manera global.

Si unim aquests tres conceptes, ritme, música i moviment, obtenim com a resultat un desenvolupament de les habilitats motores i cognitives, alhora que treballem la part més social i emocional. Aquest resultat és fruit de la feina que fa el cervell en haver de treballar, per una banda, la percepció musical i rítmica i, per l'altre, el moviment físic –relacionat, la majoria de vegades, amb la mateixa percepció musical-. La música aporta un component lúdic i motivador que sovint no es pot aconseguir per altres medis. Si, a més, són les persones usuàries les que trien els temes, el nivell de motivació s'incrementa. Amb això s'aconsegueix un millor control de l'activitat i una reducció de la percepció de l'esforç, incidint en una millora de l'estat d'ànim i de l'adherència a l'exercici.