La disfàgia és la dificultat o impossibilitat per deglutir correctament aliments des de la boca fins a l’estómac donada l’alteració en alguna de les seves fases. D’entre les diferents funcions del logopeda, una d’elles és estudiar, prevenir, avaluar, diagnosticar i tractar les alteracions de la deglució i la respiració. A ASPACE comptem una unitat especialitzada, Unitat de Disfàgia i Nutrició (UDN), formada per una metgessa rehabilitadora i nutricionista, una logopeda i una infermera. A part d’aquesta unitat, des de tots els serveis d’ASPACE treballem per millorar i tractar la disfàgia de tots els nostres usuaris que la pateixen. La nostra intervenció comença amb una amplia avaluació de cada persona on d’entre les moltes accions que impliquen a les logopedes estan: Revisar informes previs en relació a proves diagnòstiques i altres especialistes. Recollir dades per l’anamnesi: antecedents familiars, personals i situació actual. Avaluar i diagnosticar les alteracions en les fases de la deglució. Exploració i observació de la ingesta. Valorar conjuntament amb el metge rehabilitador el tipus d’alimentació més adient: via oral o nutrició enteral a través de sonda nasogàstrica o gastrostomia. Establir quin tipus de dieta és més l’adequada, així com la viscositat i els volums d’ingesta, tant en líquids com en sòlids. Assessorar a la família en tot moment, acompanyar-los en el procés de canvis o iniciació en l’alimentació. Preparar tallers teòric-pràctics per formar tant a la família, cuidadors, amics... Coordinació de tot l’equip multidisciplinari facilitant les pautes d’alimentació per tal d’assolir un objectiu comú. Derivar a altres especialistes sempre que es consideri oportú per complementar l’estudi de la deglució: ORL, nutricionistes, digestius,… Amb aquest article volem donar visibilitat a la importància de l’acte de l’alimentació. Sempre tenint en compte el grau i les característiques de cada persona respecte la disfàgia des d’un punt de vista global. Duent a terme un bon abordatge de les seves dificultats, intentem aconseguir que gaudeixin menjant al voltant d’una taula, fet que és tant constant en la nostra societat i cultura. Agraïm a les persones amb les quals treballem que ens permeten gaudir i aprendre cada dia una mica més.  

Es un día de cada año para crear conciencia colectiva sobre los desafíos que representa el parto prematuro para la sociedad. Se simboliza con un pequeño calcetín color púrpura que representa la sensibilidad y la excepcionalidad. El pequeño par de calcetines lilas, enmarcados por nueve calcetines de bebé de tamaño de recién nacido a término, simbolizando que 1 de cada 10 bebés nace prematuro en todo el mundo. En mayo de 2012, la OMS y sus asociados publicaron un informe titulado Nacidos demasiado pronto. Informe de Acción Global sobre nacimientos prematuros, que incluye las primeras estimaciones realizadas sobre nacimientos prematuros por países. Se dice que todos los años, 15 millones de bebés nacen antes de haber cumplido los 9 meses de gestación y a nivel mundial, la prematuridad es la primera causa de mortalidad en los niños menores de cinco años. En los países de ingresos altos, donde prácticamente la totalidad de estos bebés sobreviven, la tarea pendiente es que dicha sobrevida suceda con menos morbilidades ya que los bebés prematuros corren el riesgo de desarrollar discapacidades que les acompañarán toda la vida debido a que cualquier lesión que ocurra en el cerebro prematuro comprometerá un tiempo crítico de su desarrollo, dado que es un periodo de activa mielinización cerebral y conexiones neuronales. Los avances tecnológicos y del conocimiento son imprescindibles para la sobrevida de los niños prematuros, pero no suficientes. Aparte de la tecnología tiene que haber una parte humana y buscando este equilibrio trabaja la Fundació ASPACE Catalunya. Diferentes estudios nos confirman que la incidencia de la parálisis cerebral es inversamente proporcional a la edad de gestación y que la parálisis cerebral afecta al 9 por ciento de los bebés nacidos antes de las 32 semanas, porcentaje que asciende al 18 por ciento en los que nacen a las 26 semanas. En comparación, la cifra de niños con parálisis cerebral tras el período de gestación normal comprende entre el 1 y el 2 por ciento. La frecuencia de las alteraciones del neurodesarrollo en los prematuros de muy bajo peso al nacer es muy significativa, siendo responsable hasta de un 50% de las anormalidades neurológicas de la infancia, que incluyen desde las alteraciones leves de las funciones cognitivas hasta la parálisis cerebral infantil, retraso en el desarrollo psicomotor, sordera o hipoacusia neurosensorial, retinopatía de la prematuridad, etc. Los niños pretérminos al nacer muestran un amplio rango de anormalidades neuromotoras las cuales en ocasiones pueden persistir y acompañarse de un retardo y/o trastorno motor así como también un trastorno motor fino, déficit visuo-espacial, alteraciones en la función ejecutiva, visuo-perceptual y problemas con la ejecución motora. Los trastornos motores en estos niños pueden ir desde una parálisis cerebral ligera-severa, hasta un trastorno motor funcional ligero denominado disfunción neuromotora (DN) o trastorno en el desarrollo de la coordinación. Para muchos de estos infantes el trastorno motor es menos discapacitante que las alteraciones asociadas a ellos (esfera ejecutiva, trastornos cognitivos y motor fino). Por ejemplo, el estudio EPICURE en 2010 (en Reino Unido e Irlanda) concluyó que a los 11 años de edad los niños y niñas que nacieron extremadamente prematuros (< de 26 semanas de gestación) tenían mayor riesgo de desarrollar TDAH, trastornos emocionales y TEA. Con este amplio abanico de posibilidades de alteraciones del neurodesarrollo en los prematuros, nuestro reto como centro polivalente es dar respuesta precoz a cada dificultad con las que se encuentran las familias y padres que a su vez también se ven en la situación de paternidad prematura, teniendo que pasar todos ellos por momentos de mucha fragilidad y riesgo vital enfrentándose a retos de supervivencia y de adaptación constante. Las Unidades hospitalarias especializadas realizan un trabajo eficaz y eficiente en el cuidado de niños prematuros y sus padres y unidades como nuestra Fundació ASPACE Catalunya dedicamos gran parte de nuestros esfuerzos a crear puentes de trabajo conjunto para recibir a los niños prematuros y sus familias con nuestros equipos multidisciplinarios (CDIAP, Hospital de Día, Escuela, atención ambulatoria especializada, centros de rehabilitación y de terapia ocupacional, etc.) para iniciar un camino de acompañamiento en todas las edades y etapas de su vida, para potenciar su desarrollo integral, y asegurar su mejor adaptación y lograr en la medida de lo posible su autonomía, buscando mejorar su calidad de vida, respetando sus tiempos, potenciando sus competencias individuales, reforzando el papel de las familias y creando interconexiones con su entorno. Los bebés prematuros son luchadores incansables y no están solos. Dra. Lydia Vargas (Neuropediatra y Responsable del Servicio de Atención Ambulatoria- Aspace-)  REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS 1. March of Dimes, PMNCH, Save the Children, WHO. Born too soon: The Global Action Report on Preterm Birth. Howson CP, Kinney MV, Lawn JE, eds. Ginebra: World Health Organization, 2012.          2. Blencowe H, Cousens S, Oestergaard MZ, Chou D, Moller AB, Narwal R, et al. National, regional, and worldwide estimates of preterm birth rates in the year 2010 with time trends since 1990 for selected countries: a systematic analysis and implications. Lancet. 2012; 379 (9832):2162-72. 3. Lawn J, Davidge R, Paul V, von Xylander S, de Graft Johnson J, Costello A, et al. Born too soon: care for the preterm baby. Reprod Health. 2013; 10(1):S5.          4. EganF, Quiroga A,ChattásG. Cuidado par aelneurodesarrollo.RevvEnfervNeo.2012;(14):1-14.2. 5. Pallás CR, Valls A,Perapoch J. Cuidados Centrados en el Desarrollo Unidades de Neonatología ¿Cuál es su situación en España?. Madrid: Ministerio de Sanidad y Política Social; 2010.3. 6. Oskoui, M; Coutino, F; Dykeman, J; Jette, N; Pringsheim, T. An update on the prevalence of cerebral palsy: a systematic review and meta-analysis. Dev. Med, Child, Neurol.2013;6 (55): 509-519. 7. Johnson S, Hollis C, Kochhar P, Hennessy E, Wolke D, Marlow N. Autism spectrum disorders in extremely preterm children. Journal Pediatr. 2010; 156 (4): 525-531. Disponible en https://doi.org/10.1016/j.jpeds.2009.10.04129. 8. Hernández A, Canal R, Magán M, De la Fuente G, Ruíz-Ayúcar I, Bejarano A, Janicel C, Jenaro C. Trastorno del espectro autista y prematuridad: hacia un programa de cribado prospectivo. En F. Mulas. XX Congreso Internacional de actualización en Trastornos del Neurodesarrollo. Valencia: Ilustre Colegio Oficial de Médicos de Valencia; 2018

Maslow (1972), en la seva teoria de les necessitats humanes, descrivia la seguretat com una de les principals necessitats humanes després de les necessitats fisiològiques (alimentació, descans, etc.). Maslow descriu la seguretat psicològica com un estat en el que l’individu percep el seu entorn com segur i lliure d’amenaces, tant físiques com emocionals. La calma i percepció de seguretat i control, estan íntimament lligades amb el benestar del psiquisme. El moment actual i la pandèmia del Covid ha suposat la pèrdua de seguretat i control, ha augmentat la sensació de vulnerabilitat i la percepció d’un món insegur i incert, característiques principals de l’ansietat i angoixa que tots nosaltres, en grau variable, estem experimentant al llarg d’aquests mesos. La crisi sanitària i econòmica que vivim ha posat i està posant en risc la salut mental de la societat en general però sobretot la dels col·lectius més vulnerables, com el d’aquelles persones amb un diagnòstic previ de salut mental. Els psicòlegs valorem la rutina com un potenciador d’estructura interna i element que augmenta la possibilitat de recuperació de la persona. La situació actual ens ha obligat a reorganitzar-nos mentalment, a deixar les nostres rutines de banda de forma sobtada i a substituir-les per unes altres; això demana un esforç, adaptació i flexibilitat a nivell mental que no sempre són fàcils. La falta de control de la situació, inseguretat, l’aïllament i l’alteració de les relacions socials, pors, dols no resolts, pot arribar a bloquejar i desestabilitzar la persona en la seva globalitat. Des de l’equip de Psiquiatria i Psicologia del Servei d’Atenció Ambulatòria d’Aspace volem posar en valor la gran capacitat d’adaptació, resiliència i permeabilitat al canvi mostrada pels nostres usuaris i les seves famílies, moltes vegades menyspreada, i que tot i ser un col·lectiu de vulnerabilitat, han ajudat a la seva estabilitat global durant aquests mesos. L’acompanyament de la vivència dels usuaris a nivell psicològic, contenint i validant l’emoció, el treball conjunt pel maneig de l’ansietat i la frustració ajudant a la regulació de les emocions, així com l’orientació i assessorament al nucli familiar de la persona i el manteniment constant del contacte i coordinació amb els diferents professionals (metges referents, psiquiatra, psicòlegs, logopedes, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i treballadores socials, així com tots els agents externs que coneixen als usuaris), han estat i encara són factors de protecció claus durant la pandèmia. Volem destacar també el paper fonamental del nucli familiar primari i posar en valor la seva funció sostenint aquests moments difícils, el desgast psicològic i mental i la necessitat d’atenció especialitzada per ajudar a comprendre i integrar les seves vivències, evitant així la cronificació i complicació del seu malestar. Per tots aquests motius, aquest any la celebració del Dia Internacional de la Salut Mental és més rellevant encara, ja que suposa un nou repte per als usuaris, les famílies i tots els professionals. De ben segur en sortirem tots més reforçats com a persones i com a societat.   Autors: Dra. Núria Esqué, Laura Estrela, Imma Mateos, Oscar García (Equip de Psicologia i Psiquiatria del Servei d’Atenció Ambulatòria de la Fundació Aspace Catalunya)

El professional de referència es posarà en contacte amb vosaltres via telefònica (amb número  ocult) i/o correu electrònic. Accessibilitat telefònica de dilluns a divendres de 8 a 15h En aquest franja horària hi ha un metge de guàrdia que pot atendre les visites de caire urgent de forma programada. Hem habilitat l’accés remot a la Història Clínica a tots els professionals d’Aspace, que segueixen treballant al servei de tots els usuaris. Estem fent seguiment i donant resposta a tots els casos des del Servei d’Atenció Ambulatòria, del Servei de Rehabilitació, Hospital de Dia i CDIAP. Mitjançant videovisites amb la major part de pacients i famílies, per tal de vetllar per la millora de l’evolució dels infants i adults. I més ara en situació de confinament. Oferim seguiment per videoconferència tant a nivell individual com grupal.  Estem fent difusió de recomanacions de salut per les persones afectades de paràlisi cerebral i altres patologies del desenvolupament neurològic a través de la web i de totes les nostres xarxes socials: https://aspace.cat/ca/que-fem/quedat-a-casa-amb-aspace/cuida-la-teva-salut https://aspace.cat/ca/que-fem/quedat-a-casa-amb-aspace Ara més que mai, el què ens preocupen són les persones que atenem i les seves famílies. Per aquest motiu, tot l’equip de professionals d’Aspace segueix al teu costat!   SERVEIS DE SALUT, HORARIS I CONTACTE: Servei d'Atenció Ambulatòria Servei de Rehabilitació Hospital de Dia Horari d’atenció al públic: dll-dv: 8:00h-15:00 Telf: 93 325 83 00 admissions@aspace.cat CDIAP (Centre de Desenvolupament i atenció precoç): Horari d’atenció al públic: dll-dv: 8:00h-15:00 Telèfon: 93 424 86 20 cdiap@aspace.cat