Segons la Declaració de Drets Humans, la intimitat és un dret fonamental i una necessitat intrínseca de l’ésser humà. L’article 18 de la Constitució Espanyola diu que la intimitat està relacionada amb la dignitat i l’honor.

En entitats com Aspace i altres organitzacions que atenen persones amb pluridiscapacitat i trastorns del neurodesenvolupament, cal tenir en compte el dret a la intimitat de les persones usuàries des d’una vessant ètica. Les recomanacions i els protocols de bones pràctiques són eines que faciliten l’aplicació ètica en les intervencions professionals.

L’aplicació ètica justifica el disposar de guies de bones pràctiques per a la defensa del dret a la initmitat. La formació i la informació en matèria d’intimitat a tots els agents implicats (persones usuàries, famílies, professionals i institucions) són clau per garantir aquest dret bàsic.

Esferes d’intimitat de les persones amb pluridiscapacitat

La intimitat és un dret i com a tal, no es reivindica, s’exerceix. L’ésser humà és per naturalesa un agent social però que també necessita la seva àrea d’intimitat. En aquest sentit, Castilla del Pino, C (1988), distingeix la intimitat en tres dimensions: la pública, la privada i la íntima.

Les dimensions pública i privada depenen d’aspectes espacials: allò públic que és quelcom susceptible de ser observat, i allò privat  que pot quedar a l’expectació d’altres, però que ho mantenim a recés.

L’autor relaciona la dimensió íntima amb una esfera psicològica, relacionada amb als pensaments o actuacions pròpies dels desitjos i sentiments de les persones. Així doncs, el cos, els espais, les coses personals i la informació, són els principals elements que conformen la intimitat.

És habitual que la intimitat es relacioni amb la llibertat, en tant que ningú pot accedir al nostre cos, a la informació o a les nostres coses, sense la nostra autorització expressa. En canvi, l’ètica ens recorda que la intimitat és un valor mínim exigible i que no depèn del grau d’autonomia de les persones, sinó del respecte que es mereixen.

En conseqüència, aquells qui ens relacionem, acompanyem i atenem a les persones amb pluridiscapacitat, hem d’oferir-los els suports necessaris per exercir aquest dret.

Quan parlem de l’esfera pública de la intimitat de les persones amb discapacitat entenem els espais de convivència, l’entorn comunitari i les habitacions compartides. Com parlarem més endavant, els professionals i les institucions han de garantir que hi hagi espais d’intimitat a les residències o als centres als que pertany la persona usuària. Des de la Fundació Aspace Catalunya potenciem de forma activa la creació d’aquests espais.

Recomanacions ètiques per a l’exercici de la intimitat

La Sílvia Alba, treballadora social d’Aspace Catalunya, experta en ètica aplicada a l’acció social i psicoeducativa i membre de’ERAE de Dincat, va realitzar una Xerrada taller sobre el dret a la intimitat en persones amb discapacitat. En aquesta sessió va donar una sèrie de recomanacions sobre el tractament del dret a la intimitat per part dels professionals assistencials i de les organitzacions que atenem a persones amb discapacitat.

Abans d’esmentar les recomanacions, cal remarcar que cada persona necessita suports concrets i individualitzats que s’han de valorar segons la situació. Per tant, disposar d’espais de reflexió i acció ètica és fonamental per resoldre dilemes ètics a les institucions.

Aquí es mostren algunes de les recomanacions ètiques per a professionals i organitzacions perquè les persones amb discapacitat puguin exercir el seu dret a la intimitat: 

Professionals

La intimitat durant les higienes personals

• Analitzar els suports necessaris i evitar limitar l’autonomia de la persona que s’atén.
• Si la persona pot manifestar quin suport necessita, acordarem prèviament amb ella les nostres accions.
• Demanar permís per aproximar-nos al seu cos. Si no pot consentir, observarem les seves expressions per evitar fer qualsevol acció que no sigui adequada.
• Observar la seva expressivitat, explicar quina part del cos s’està tocant i amb quina finalitat.
• No excedir el temps necessari per atendre una higiene intima sense justificació.
• Tenir respecte cap a la nuesa de la persona, evitar per exemple: passar de la dutxa a l’habitació sense vestir a la persona amb discapacitat o deixar a mitges un canvi de bolquer per atendre a una altra persona.
• Les portes de les habitacions i dels lavabos s’han de mantenir tancades quan estan ocupats. Si cal donar suport a una persona amb pluridiscapacitat al lavabo podem posicionar-la i tornar a entrar quan ens avisi.
• Evitar obrir portes per fer comentaris relacionats amb la cotidianitat de la feina quan s’està atenent a una persona quan no sigui estrictament necessari.

El temps i la intimitat

• Totes les persones amb trastorns del neurodesenvolupament tenen els seus ritmes respecte a la funcionalitat física, cognitiva, social, comunicativa, etc., i cal respectar-ho.
• Una mirada atenta i tenir paciència facilita el vincle amb les persones que tenen dificultats comunicatives. El professional ha d’ajudar a comprendre-la, a que se senti reconeguda.
• S’han de crear ambients de silenci i caliu de llar, sobretot a les residències.

Els espais

• L’accés a les habitacions i a les zones individuals ha d’estar autoritzat per la persona usuària, la qual és convenient que estigui present quan el professional hi accedeix.
• A les residències s’ha d’oferir la possibilitat de triar habitació individual o compartida, sempre que sigui possible. Quan les habitacions són compartides han de disposar d’elements que garanteixin la intimitat.
• Algunes recomnacions contemplades en documents de qualitat de residències són importants considerar-les pel seu impacte en la intimitat de la persona, com per exemple donar l’oportunitat als usuaris/es de personalitzar els espais amb decoració o objectes personals.
• Tenir disponible armaris i calaixos amb clau perquè puguin guardar aquells objectes que ells consideren més privats. 
• No regirar els armaris i els calaixos sense permís.
• El temps de soledat o de contacte íntim i proper és necessari per a tothom, per tant s’ha de disposar d’un ús individualitzat de les habitacions i si són compartides realitzar acords de convivència.
• Evitar espais comuns aglomerats i activitats col·lectives que generin un ambient estressant.
• Accés a espais comuns limitat a les persones que en fan ús i a professionals solament quan siguin necessaris. Pactar horaris de visites familiars quan no hi hagi activitat assistencial.
• Limitar les visites professionals o institucionals. Si són imprescindibles, la millor opció és realitzar-les a espais comuns i sense persones usuàries.
• Donar a conèixer les bones pràctiques sobre intimitat i sexo-afectives per evitar conductes inadequades als espais comunitaris.

Confidencialitat i secret professional

• Respecte absolut a la persona i a la seva vida.
• Utilitzar la informació quan és estrictament necessari i amb finalitats concretes.
• El contingut dels informes s’ha d’ajustar al 100% a la seva finalitat.
• Guardar el secret professional excepte justificació.
• Tractar amb el mateix respecte a totes les persones independentment de la seva capacitat cognitiva.
• Les coordinacions professionals s’han de fer en espais adequats. S’ha de mantenir la professionalitat i evitar les zones comuns amb els usuaris/es per parlar sobre les gestions de les persones del centre.
• Evitar fer judicis de valor respecte a la informació proporcionada per les persones usuàries i les seves famílies.

Organitzacions

• Elaborar projectes arquitectònics respectuosos amb la intimitat de les persones.
• Regular per normativa l’accés a les instal·lacions.
• Demanar respecte durant les inspeccions. Quan es realitzin a les habitacions, les persones usuàries han d'estar presents. 
• Constitució d’Espais de Reflexió i Acció Ètica (ERAES), per deliberar sobre situacions que generin conflictes ètics. Ha de ser l’òrgan consultiu de bones pràctiques i d’elaboració de les recomanacions ètiques.
• Oferir formacions en ètica aplicada i bones pràctiques.
• Constitució d’espais de reflexió amb persones usuàries per considerar els aspectes que els afecten en la seva vida quotidiana.

Foment del dret a la intimitat de les persones usuàries d’Aspace

A la Fundació Aspace Catalunya tenim molt present el dret a la intimitat de les persones usuàries.

Es realitzen formacions destinades per a professionals i famílies. També treballem amb grups de reflexió amb les persones amb pluridiscapacitat que formen part dels diferents serveis de l’entitat per tractar temes sobre la seva intimitat. “Es treballa el bon ús del dret, com detectar situacions inadequades, com saber dir que NO quan alguna cosa no t’agrada i reclamar espais de solitud quan es requereixen” segons l’experta en ètica aplicada Sílvia Alba.

En matèria de l’espai individual “hem activat mecanismes que ens permeten garantir les bones pràctiques professionals i per part de les persones residents. Com per exemple: els cartells de no molestar a les portes de les habitacions i dels banys, la disposició de calaixos amb clau i la facilitació d’horaris de convivència d’ús privat de les habitacions”.

El dia a dia en una residència, un centre de dia i/o ocupacional per a persones amb pluridiscapacitat generen dilemes ètics que cal solucionar per fomentar la bona convivència i el dret a la intimitat de les persones amb discapacitat.

“Tenim dret a conservar la privacitat de les nostres coses més estimades, de la nostra informació, d’allò més profund que guardaríem a l’espai més amagat del món”.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

1. Castilla del Pino, Carlos. (1 de Agost de 1988). Público, Privado e Íntimo. El País. Consultat el 10 de desembre de 2022, recollit de https://elpais.com/diario/1988/08/01/opinion/586389610_850215.html

2. Comissió de Drets Humans. (1948). Declaració Universal dels Drets Humans. París: Paul Williams.

3. Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya (2017). La intimitat als centre residencials de persones amb diversitat funcional. A propòsit de l’ús, l’accés  i la supervisió dels espais. Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Consultat el 15 de desembre de 2022. Recollit de: Enllaç

4.Nacions Unides. (13 de desembre de 2006). Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. Consultat el 19 de desembre de 2022. Recollit de https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/11discap acitat/2012_04_11_convencio_drets_persones_discapacitat_catala.pdf

5.Varios autores/as. (2016). Respetando la intimidad: protección y trato cálido. Recomendaciones para la buena praxis en servicios sociales. Oviedo: Consejería de Servicios y Derechos Sociales del Principado de Asturias.