Demostrar estima a una persona és contemplar-la amb respecte i consideració. De la mateixa manera, l'autoestima sana és percebre's a un mateix amb respecte i sentit de dignitat. Segons Branden (1993), l'autoestima és de summa importància en el desenvolupament de l'ésser humà, ja que resulta ser la clau de l'èxit o bé del fracàs.

Promoure l'autoestima en una persona és dur a terme qualsevol acció que l'ajudi a millorar i optimitzar el concepte de si mateix. Aquest aspecte comença per l'acceptació de les nostres potencialitats i limitacions. L'autoestima no solament depèn del mateix individu, sinó també del seu context que l'envolta; si aquest és respectuós i sa, potenciarà una adequada construcció del seu autoconcepte.

És el mateix parlar d'autoestima i d'autoconcepte?

Habitualment s'utilitzen de forma indistinta, i tot i que estan relacionats no són sinònims. L'autoconcepte està relacionat amb la dimensió cognitiva, mentre que l'autoestima amb la dimensió valorativa i afectiva. És a dir, l'autoconcepte és la imatge de si mateix que va desenvolupant la persona i que en condiciona la conducta i les seves vivències. I l'autoestima és l'actitud cap a un mateix, el que comporta l'acceptació de les capacitats i dificultats.

Com es conforma l'autoestima?

Un infant no disposa d'un repertori d'experiència previ que li serveixi per a valorar les seves reaccions, sinó que el va adquirint mitjançant assaig i error, per aquesta raó l'ambient que l'envolta és crucial, perquè serà qui comuniqui a l’infant el valor de les seves conductes i de qui és com a persona. L'autoestima comença a gestar-se durant els primers anys de vida dins del context familiar, i concretament en el vincle paternofilial. Quan el nen neix no sap diferenciar-se dels pares, es pensa com un continu, i a poc a poc es va construint a si mateix separat dels altres a partir del tracte que rep, les paraules, el to de veu, les mirades, les carícies, les respostes que rep a les seves demandes..., i a mesura que creix va obtenint influències d'altres entorns més enllà del familiar, els quals reforcen la percepció de valor que s'hagi creat dins del si familiar. Per tant, l'autoestima no és innata ni estable, es va construint, definint i transformant al llarg del desenvolupament per la influència del món que l'envolta, i a conseqüència de les experiències d'èxit i fracàs. Amb una autoestima sana, el nen tindrà recursos per enfrontar fracassos i decepcions, però si aquesta minva no les afrontarà adequadament, encara que aquestes siguin d'èxit.

Què succeeix amb l’autoimatge d’un infant amb discapacitat?

En aquests casos passa quelcom similar però amb certs matisos. La diferència radica en les dificultats del seu context a l'hora de definir a l'infant, és a dir, en la mirada de l'entorn. La manera com aquest entorn el percep, i com actua amb l'infant davant d'aquestes situacions. Per aquest motiu, és de summa importància que l'entorn defineixi a aquest infant més enllà de la seva discapacitat, sense oblidar-se d'ella, però sense evidenciar-la en el dia a dia. L'autoestima, per tant, es forma mitjançant el que rep del seu entorn, per això és important treballar l'acceptació de la presència de la discapacitat.

Com potenciar una autoestima positiva?

- Desenvolupar les potencialitats de l'infant perquè el mer fet de viure amb una discapacitat no la converteix en una persona "no capacitada", i cal que es tingui sempre present i es valorin en l’infant.
- Les paraules i el llenguatge també té molt valor, diferenciar i no parlar de "l’infant discapacitat".

- Buscar el moment adequat per a resoldre els dubtes que la persona pugui tenir respecte a la seva discapacitat, resulta molt útil utilitzar historietes, contes que facilitin la comprensió. Això fa que la persona tingui un bon coneixement de les seves dificultats, però també de les seves virtuts per a la resolució de conflictes.

- Tenir cura de la informació que es revela sobre la discapacitat de l’infant a tercers, tant de l'entorn proper com a agents externs (professionals, veïns, mestres, etc.). Cal adequar la informació al destinatari, al context i a l'objectiu d'aquesta comunicació. Aquesta informació forma part de la seva intimitat i cal ser curosos en el tracte i ús que es fa. És adient comptar amb el seu consentiment i/o informar-lo prèviament.

A mesura que l'infant creix fins a l'etapa adolescent, els iguals prenen un paper molt important en la formació de l'autoestima. L'adolescent observa, es compara i dona importància al discurs dels seus iguals. Si l'entorn familiar durant la infància li ha donat les eines adequades per al desenvolupament del seu autoconcepte, aquest nen que ara és adolescent tindrà estratègies i recursos per a poder valorar les opinions constructives, i gestionar els judicis destructius d'una forma assertiva.

Com s’aborda a la Fundació Aspace Catalunya?

A la Fundació Aspace Catalunya s’ofereixen diversos grups terapèutics, un d'ells té com a objectiu facilitar un espai segur per a abordar els dubtes i inseguretats que sorgeixen en l'etapa preadolescent i adolescent. Es tracta d'un grup reduït format per nois d'entre 12 i 16 anys, amb diagnòstic de capacitat intel·lectual liminar o discapacitat intel·lectual lleu, i que estan en l’etapa de secundària en instituts ordinaris. El grup té com a finalitat la comprensió i acceptació de la discapacitat, i el treball i maneig emocional. A més, es crea cohesió de grup i un espai de confiança, que convida que puguin compartir situacions del seu dia a dia amb altres amb una condició similar, sent molt positiu per a enfortir la seguretat i autoestima en aquestes etapes tan complexes.

BIBLIOGRAFIA

1. Branden, N. (1993). El poder de la autoestima. Cómo potenciar este importante recurso psicológico. Barcelona: Paidós.
2. Gómez Díaz, M. y Jiménez García, M. (2018). Inteligencia emocional, resiliencia y autoestima en personas con discapacidad física y sin discapacidad. Enfermería Global, 17(50), 263-283. https://dx.doi.org/10.6018/eglobal.17.2.291381
3. Pérez, J. I. y Garaigordobil, M. (2007). Physical disability: Self-concept, self-esteem and psychopathological symptoms, Studies in Psychology, 28(3), 343-357, DOI: 10.1174/021093907782506434
4. Roa García, A. (2013). La educación emocional, el autoconcepto, la autoestima y su importancia en la infancia. Edetania, (44), 241-257. https://riucv.ucv.es/handle/20.500.12466/678