Aspace Difon

Avaluació i intervenció psiquiàtrica i psicològica en la paràlisi cerebral al llarg del cicle vital

Són tres els eixos principals que guien la intervenció de l'equip de Psiquiatria i Psicologia al Servei d'Atenció Ambulatòria:

1. Realitzar un bon procés diagnòstic neuropsicosocial i orientació terapèutica ajustada al perfil de l'usuari.
2. Acompanyament terapèutic dels usuaris i les seves famílies al llarg del cicle vital. Atenció individual / familiar / grupal.

3. Atenció global i multidisciplinari ajustada a les necessitats que presenta l'usuari en cada etapa o moment evolutiu del cicle vital.

La intervenció psiquiàtrica i psicològica en la paràlisi cerebral (PC) implica necessàriament la realització d'una bona avaluació de la globalitat del cas i d'un diagnòstic neuropsicosocial, no només a l'acollida inicial sinó al llarg de la seva evolució, cosa que ens permetrà identificar en cada moment les necessitats de l'usuari i el seu entorn així com establir els objectius d'intervenció. El procés d'avaluació psicològica requereix l'exploració intel·lectual i neuropsicològica al llarg del desenvolupament, de l'ajust psicològic i l'estat de salut mental de l'usuari així com del seu entorn social i la seva autonomia i funcionalitat. Com a professionals tenim la responsabilitat de garantir l'accés de les persones amb PC i altres patologies del desenvolupament neurològic als instruments d'avaluació, el que requereix esforços en l'adaptació dels instruments a les limitacions motrius, sensorials i comunicatives dels usuaris així com el desenvolupament de barems específics.

És important no pressuposar i caure en prejudicis, cal avaluar en profunditat. L'evidència ens indica una alta prevalença de diagnòstic de Discapacitat Intel·lectual de forma comòrbida a la paràlisi cerebral, i aquesta afectació pot ser molt variable. A més, l'informe d'avaluació psicològica resulta d'especial utilitat i rellevància. Així mateix, l'evidència ens indica d'una major prevalença de problemes de salut mental en la població amb paràlisi cerebral, com problemes d'ansietat i de l'estat d'ànim, trastorns de conducta, entre d'altres.

Parlem de funcionaments mentals, perquè la patologia mental s'instaura i té una estructura diferent del de la resta de la població. No obstant això, el mateix diagnòstic de paràlisi cerebral pot generar de forma inherent necessitats sensibles de ser ateses per l'equip de Psicologia i Psiquiatria. L'atenció psicoterapèutica en la paràlisi cerebral i altres patologies neurològiques passa per la intervenció individual, grupal, familiar així com la coordinació amb els agents externs, dependent de les necessitats del cas en cada moment evolutiu.

Destaquem la importància de la coordinació continuada amb tots els agents externs que donen atenció a l'usuari per tenir una mirada global i unificada del cas, ajudant al fet que pugui evolucionar en totes les àrees. En la infància la intervenció és necessàriament familiar i el procés diagnòstic i les coordinacions amb l'entorn escolar cobren especial rellevància per tenir una visió de la globalitat del nen.

A l'adolescència la persona adquireix major autonomia i apareix una important necessitat de pertinença, el que pot fer del grup psicoterapèutic una molt bona eina de treball per abocar el malestar.

L'edat adulta és un moment de confrontació amb la realitat i les mateixes dificultats així com d'ajust d'expectatives i preocupació pel futur. Per últim, però no menys rellevant, l'envelliment és un procés de revisió vital que de forma conjunta a un major deteriorament i sovint de sentiments de soledat, poden requerir acompanyament i atenció psicoterapèutica.

--------

EVALUACIÓN E INTERVENCIÓN PSIQUIÁTRICA Y PSICOLÒGICA EN LA PARÀLISI CEREBRAL A LO LARGO DEL CICLO VITAL

 

Son tres los ejes principales que guían la intervención del equipo de Psiquiatría y Psicología al Servicio de Atención Ambulatoria:

1. Realizar un buen proceso diagnóstico neuropsicosocial y orientación terapéutica ajustada al perfil del usuario.

2. Acompañamiento terapéutico de los usuarios y sus familias a lo largo del ciclo vital. Atención individual / familiar / grupal.

3. Atención global y multidisciplinar ajustada a las necesidades que presenta el usuario en cada etapa o momento evolutivo del ciclo vital.

La intervención psiquiátrica y psicológica en la parálisis cerebral (PC) implica necesariamente la realización de una buena evaluación de la globalidad del caso y de un diagnóstico neuropsicosocial, no solo en la acogida inicial sino a lo largo de su evolución. Esto nos permitirá identificar en cada momento las necesidades del usuario y de su entorno, así como establecer los objetivos de intervención. El proceso de evaluación psicológica requiere de la exploración intelectual y neuropsicológica a lo largo del desarrollo, del ajuste psicológico y el estado de salud mental del usuario, así como de su entorno social, su autonomía y funcionalidad. Como profesionales tenemos la responsabilidad de garantizar el acceso, a las personas con PC y otras patologías del desarrollo neurológico, a los instrumentos de evaluación necesarios. Requiriéndose, en ocasiones, la adaptación de los instrumentos a las limitaciones motrices, sensoriales y comunicativas, y el desarrollo de baremos específicos.

Es importante no presuponer ni caer en prejuicios, hay que evaluar en profundidad. Aunque la evidencia indica una alta prevalencia de Discapacidad Intelectual en comorbilidad con la PC, esta afectación puede ser muy variable siendo el informe de evaluación psicológica de especial utilidad y relevancia. Así mismo, la evidencia nos indica una mayor prevalencia de problemas de salud mental en la población con parálisis cerebral, tales como problemas de ansiedad y del estado de ánimo o trastornos de conducta entre otros.

Hablamos de funcionamientos mentales, pues la patología mental se instaura y tiene una estructura diferente al del resto de la población. Sin embargo, el propio diagnóstico de parálisis cerebral puede generar de forma inherente necesidades sensibles de ser atendidas por el equipo de Psicología y Psiquiatría. La atención psicoterapéutica en la PC y otras patologías neurológicas pasa por la intervención individual, grupal, familiar, así como por la coordinación con los agentes externos, dependiente de las necesidades del caso en cada momento evolutivo.

Destacamos la importancia de la coordinación continuada con todos los agentes externos que dan atención al usuario para tener una mirada global y unificada del caso, ayudando a que pueda evolucionar en todas las áreas. En la infancia la intervención es necesariamente familiar, y el proceso diagnóstico, o las coordinaciones con el entorno escolar, cobran especial relevancia para tener una visión de la globalidad del niño.

En la adolescencia la persona adquiere mayor autonomía y aparece una importante necesidad de pertenencia. En esta etapa, el grupo psicoterapéutico puede ser una muy buena herramienta de trabajo para abocar el malestar.

La edad adulta es un momento de confrontación con la realidad y las propias dificultades, así como de ajuste de expectativas y preocupación por el futuro. Por último, pero no menos importante, el envejecimiento es un proceso de revisión vital que de forma conjunta a un mayor deterioro y, a menudo, de sentimientos de soledad, pueden requerir de acompañamiento y atención psicoterapéutic

Autor
Equip de Psiquiatria i Psicologia d'Atenció Ambulatòria

Unitat Polivalent Aspace (UPA)

Categoria:
Salut mental

Publicacions relacionades