Aspace Difon

Els problemes de conducta en persones amb discapacitat intel·lectual

Els problemes de conducta en persones amb discapacitat intel·lectual (DI) són freqüents i representen força malestar en les famílies i entorns que els pateixen.

Es calcula que fins al 60% de les persones amb DI poden presentar problemes de conducta. Quan parlem de problemes de conducta, ens referim a: autolesions, agressions als altres, no respectar les normes, robar, trencar, estripar, destruir, buscar baralles, cridar, ofendre, mentir, manipular... entre d'altres.

Aquests problemes han de tenir una intensitat, freqüència i durada que pugui comprometre la integritat de la mateixa persona o dels altres, o bé que limiti les activitats de la persona o restringeixi significativament la seva participació dins de la comunitat.

Poden tenir diverses causes:

  • Poden ser un símptoma d'un trastorn psiquiàtric, on serà necessari una avaluació psicològica i psiquiàtrica acurada per tal de determinar el diagnòstic. Per exemple, si una persona amb DI agredeix als altres, crida, trenca coses, etc. s'hauria de valorar i determinar si podria estar patint un brot psicòtic, o si bé, es podria tractar d'un quadre depressiu.
  • També pot passar que la persona amb DI tingui algun problema mèdic (com per exemple, mal de queixal, mal de cap, etc.) i la seva manera d'expressar aquest mal és a través de conductes disruptives.
  • Les persones amb DI, de vegades, ens poden expressar angoixa o patiment per algun esdeveniment en el seu entorn (com per exemple, algun canvi en la rutina) a través de conductes auto i hetero-agressives, i en persones amb una DI greu, les autolesions poden representar una manera d'autoestimulació.
  • Els problemes conductuals també poder representar una característica del fenotipus d'algunes síndromes genètiques que cursen amb DI, és a dir, una conducta disruptiva pot ser una característica típica d'una síndrome.

Un cop identificada la causa del problema de comportament, podem establir diferents estratègies que ens ajudin a prevenir aquestes situacions:

  • Una de les més utilitzades és l'adaptació de l'entorn, per tal de crear un ambient adaptat a les necessitats, interessos i capacitats de la persona amb DI; que els ajudi a planificar l'espai i el temps; a anticipar; que afavoreixi la comunicació i que fomenti la seva autonomia.També és important identificar els indicadors o estímuls que puguin provocar les conductes problemàtiques per retirar-los.
  • Hem de treballar l'entrada d'informació a través de diferents sentits. Sovint, ens pot resultar útil reforçar el missatge que li diem verbalment amb estímuls visuals (pictogrames, dibuixos, etc.), així com amb experiències tàctils o propioceptives, creant una situació comunicativa a través d'experiències corporals senzilles
  • Finalment, és necessari ajudar a la persona amb DI a elaborar estratègies relacionades amb la identificació de les emocions i les seves conseqüències en les diverses situacions socials, així com a reconèixer els indicadors o senyals d'alerta que avisen de l'aparició d'un problema. És rellevant incidir en expressar les emocions que sentim, desenvolupar empatia vers l'altre, comprendre les normes socialment acceptades i les relacions interpersonals i emocionals, per tal d'afavorir una millor comprensió i de poder donar una resposta ajustada a la interacció amb el seu entorn. Un exemple d'activitat d'aquest tipus podria ser utilitzar historietes o seqüències per il·lustrar les conseqüències de diferents conductes inadequades i les emocions que resulten d'aquestes accions.

En conclusió, els problemes de conducta poden millorar amb atenció psicològica i, depenent del cas, amb tractament farmacològic, sempre en continuada revisió per poder ajustar-lo en funció de l'evolució. Quan ens trobem amb una persona amb DI que presenta problemes de conducta, és necessari poder realitzar un diagnòstic psiquiàtric i psicològic acurat que ens ajudi a entendre la seva causa o origen per tal d'establir un conjunt de pautes o estratègies a seguir per ajudar a la persona i al seu entorn a aconseguir una bona qualitat de vida.

-------------------------------

LOS PROBLEMAS DE CONDUCTA EN PERSONAS CON DISCAPACIDAD INTELECTUAL

Los problemas de conducta en personas con discapacidad intelectual (DI) son frecuentes y generan bastante malestar en las familias y entornos que los sufren.  Se calcula que hasta el 60% de las personas con DI pueden presentar problemas de conducta. Cuando hablamos de problemas de conducta, nos referimos a: autolesiones, agresiones a otros, no respetar las normas, robar, romper, desgarrar, destruir, buscar pelea, gritar, ofender, mentir, manipular...entre otros. Estos problemas tienen que tener una intensidad, frecuencia y duración que pueda comprometer la integridad de la propia persona o de los otros, o bien limitar las actividades de la persona o restringir significativamente su participación dentro de la comunidad.

Pueden tener varias causas:

  • Pueden ser un síntoma de un trastorno psiquiátrico, donde sería necesario realizar una evaluación psicológica y psiquiátrica adecuada para determinar el diagnóstico. Por ejemplo, si una persona con DI agrede a los otros, grita, rompe cosas, etc. se debería valorar y determinar si podría estar sufriendo un brote psicótico o, si bien, se podría tratar de un cuadro depresivo.
  • También puede pasar que la persona con DI tenga algún problema médico (como, por ejemplo, dolor de muelas, dolor de cabeza, etc.) y que su manera de expresar este malestar sea a través de conductas disruptivas.
  • Las personas con DI, en ocasiones, nos pueden expresar angustia o sufrimiento por algún acontecimiento en su entorno (como por ejemplo, algún cambio en la rutina) a través de conductas auto y *hetero-agresivas. En personas con una DI grave, la autolesión puede representar una forma de autoestimulación.
  • Los problemas conductuales también pueden representar una característica del fenotipo de algunos síndromes genéticos que cursan con DI. Es decir, una conducta disruptiva puede ser una característica típica de un síndrome.

Una vez identificada la causa del problema de comportamiento, podemos establecer diferentes estrategias que nos ayuden a prevenir estas situaciones:

  • Una de las más utilizadas es la adaptación del entorno, para crear un ambiente adaptado a las necesidades, intereses y capacidades de la persona con DI; que los ayude a planificar el espacio y el tiempo; a anticipar; que favorezca la comunicación y que fomente su autonomía. También es importante identificar los indicadores o estímulos que puedan provocar las conductas problemáticas para retirarlos.
  • También hay que trabajar el flujo de información a través de diferentes sentidos. En ocasiones, nos puede resultar útil reforzar el mensaje que verbalizamos con estímulos visuales (pictogramas, dibujos, etc.), así como con experiencias táctiles o propioceptivas, creando una situación comunicativa a través de experiencias corporales sencillas.
  • Finalmente, es necesario ayudar a la persona con DI a elaborar estrategias relacionadas con la identificación de las emociones y sus consecuencias en las diversas situaciones sociales, así como a reconocer los indicadores o señales de alerta que avisan de la aparición de un problema. Es importante hacer incidencia en la importancia de expresar las emociones que sentimos, en la capacidad de empatía respecto el otro, en comprender las normas socialmente aceptadas y las relaciones interpersonales y emocionales, para favorecer una mejor comprensión y poder dar una respuesta ajustada a la interacción con su entorno. Un ejemplo de actividad de este tipo podría ser utilizar historietas o secuencias para ilustrar las consecuencias de diferentes conductas inadecuadas y las emociones que resultan de estas acciones.

En conclusión, los problemas de conducta pueden mejorar con atención psicológica y, dependiendo del caso, con tratamiento farmacológico, siempre en continuada revisión para poder ajustarlo en función de la evolución. Cuando nos encontramos con una persona con DI que presenta problemas de conducta, es necesario poder realizar un diagnóstico psiquiátrico y psicológico cuidadoso que nos ayude a entender su causa y/u origen. Así podemos establecer un conjunto de pautas o estrategias a seguir para ayudar en la persona y a su entorno a conseguir una buena calidad de vida.

 

Autor
Equip de Psiquiatria i Psicologia d'Atenció Ambulatòria

Unitat Polivalent Aspace (UPA)

Categoria:
Salut mental

Publicacions relacionades