Aspace Difon

El dol en persones amb discapacitat intel·lectual

Quan parlem del dol ens referim a tota reacció davant d'una pèrdua. La mort d'un ésser estimat és una de les pèrdues més doloroses que podem experimentar, però també podem elaborar un dol davant d'altres situacions, com la pèrdua de salut, un canvi de domicili, la pèrdua d'una ocupació o la pèrdua de llibertat per continuar amb la nostra vida quotidiana. Les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) no són alienes al dol, tanmateix poden presentar reaccions i manifestacions diferents de les de les persones sense DI. El procés de dol i la seva manifestació acostuma a girar al voltant dels 6 mesos, no obstant això, en persones amb DI, tant l'expressió com l'estructura del mateix es pot veure alterat.

És necessari elaborar el dol i acceptar els sentiments associats a aquest. Tots els sentiments són legítims i poden ocasionar patiment.

Pautes generals:

1. Ajudar a identificar els sentiments relacionats amb el dol que està experimentant i facilitar la seva expressió mostrant-nos empàtics.

2. Identificar quins recursos personals i de l'entorn té la persona amb DI que li poden ajudar a elaborar i superar el dol, tenint en compte, per exemple, experiències similars que hagi experimentat.

3. Promoure la participació en grups d'ajuda mútua i compartir la seva experiència amb el seu entorn: escola, taller ocupacional, residència...


Abans que es produeixi la pèrdua:

  • Educar sobre els processos del cicle vital. Les persones amb DI han de poder participar en el procés de malaltia del seu entorn. És important anticipar la pèrdua, no esperar que es produeixi per començar a parlar-ne amb la persona amb DI.
  • Ajudar a la persona amb DI perquè entengui el significat de la pèrdua. Explicar els canvis previsibles que es poden donar en la vida de la persona amb DI després de la pèrdua d'un ésser estimat, promovent la seguretat sobretot.
  • Promoure l'expressió dels seus sentiments, ajudar-los a resoldre assumptes pendents amb la persona malalta, oferir-los suporti resoldre els dubtes que puguin tenir.

Després que es produeixi la pèrdua:

  • Informar, com més aviat millor, de la pèrdua. És important fer-ho amb un llenguatge senzill, adaptat al nivell de comprensió de la persona amb DI, i a un espai on puguin sentir-se acollits i còmodes, i puguin parlar-ne tranquil·lament.
  • Convidar-lo a parlar i expressar-se, sense interrompre el seu discurs i sense por a parlar sobre la pèrdua.
  • Donar informació sobre la pèrdua de manera clara, directa i senzilla. "Protegir" a la persona no explicant-li la veritat només endarrerirà i dificultarà el seu procés de dol. •Fer-lo partícip, en la mesura del possible, dels rituals i esdeveniments relacionats amb la mort, anticipant què passarà cada situació.
  • Intentar que la persona amb DI continuï amb les seves rutines i activitats de la seva vida diària. És rellevant mantenir i potenciar també els seus suports socials.
  • Oferir-li una atenció individualitzada, ajustada a les seves necessitats i vivències personals. Cal destacar que s'ha d'intentar que aquest suport i contenció es mantinguin els mesos posteriors a la pèrdua, ja que el dol és un procés llarg que requereix l'acompanyament i comprensió de les persones del seu entorn per tal que s'elabori de manera ajustada.

-------------

EL DUELO EN PERSONAS CON DISCAPACIDAD INTELECTUAL

Cuando hablamos de duelo nos referimos a toda reacción ante una pérdida. La muerte de un ser querido es una de las pérdidas más dolorosas que podemos experimentar, pero también podemos elaborar un duelo ante otras situaciones, como la pérdida de salud, un cambio de domicilio, la pérdida de un trabajo, o la pérdida de libertad para continuar con nuestra vida cotidiana. Las personas con discapacidad intelectual no son ajenas al duelo, pero pueden presentar reacciones y manifestaciones diferentes a las de las personas sin discapacidad. El proceso del duelo y su manifestación acostumbra a presentarse en los siguientes 6 meses una vez producida la pérdida, no obstante, en personas con DI, tanto la expresión como la estructura del mismo se puede ver alterada.

Es necesario elaborar el duelo y aceptar los sentimientos asociados a este. Todos los sentimientos son legítimos y pueden ocasionar sufrimiento.

Pautas generales:

1.Ayudar a identificar los sentimientos relacionados con el duelo que la persona está experimentando y facilitar su expresión mostrándonos empáticos.

2. Identificar qué recursos personales y del entorno tiene la persona con DI que le pueden ayudar a elaborar y superar el duelo, teniendo en cuenta, por ejemplo, experiencias similares que haya experimentado.

3. Promover la participación en grupos de ayuda mutua y compartir su experiencia con su entorno: escuela, taller ocupacional, residencia...

Antes de que se produzca la pérdida:

  • Educar sobre los procesos del ciclo vital. Las personas con DI tienen que poder participar en el proceso de dolencia de su entorno. Es importante anticipar la pérdida, no esperar a que se produzca para empezar a hablar con la persona con DI.
  • Ayudar a la persona con DI a que entienda el significado de la pérdida. Explicar los cambios previsibles que se pueden dar en la vida de la persona con DI después de la pérdida de un ser querido, promoviendo, sobre todo, la seguridad.
  • Promover la expresión de sus sentimientos, ayudarlos a resolver asuntos pendientes con la persona enferma, ofrecerles soporte ante las dudas que puedan tener.

Después de que se produzca la pérdida:

  • Informar lo mejor posible de la pérdida. Es importante hacerlo con un lenguaje sencillo, adaptado al nivel de comprensión de la persona con DI, y en espacios donde puedan sentirse acogidas y cómodas pudiendo hablar tranquilamente.
  • Invitarle a hablar y expresarse, sin interrumpir su discurso y sin miedo a habla sobre la pérdida.
  • Dar información sobre la pérdida de manera clara, directa y sencilla. “Proteger” a la persona no explicándole la verdad únicamente atrasará y dificultará su proceso de duelo.
  • Hacerle partícipe, en lo posible, de los rituales y acontecimientos relacionados con la muerte, anticipando qué pasará en cada situación.
  • Intentar que la persona con DI continúe con las rutinas y actividades de su vida diaria. Es importante mantener y potenciar también su entorno social.
  • Ofrecerle una atención individualizada, ajustada a sus necesidades y vivencias personales. Hay que destacar que, en la medida de lo posible, este apoyo y contención se debe mantener los meses posteriores a la pérdida, pues el duelo es un proceso largo que requiere del acompañamiento y comprensión de las personas de su entorno para que se elabore de manera ajustada.

Autor
Equip de Psiquiatria i Psicologia d'Atenció Ambulatòria

Unitat Polivalent Aspace (UPA)

Categoria:
Salut mental

Publicacions relacionades