Com cada curs hem celebrat la FESTA DE LA PRIMAVERA a l’escola. Ha estat una mica diferent a la d’altres anys perquè ja sabeu que estem en situació d’alerta per la sequera que estem patint  i això ens afecta a tots, també a nosaltres i les nostres activitats de l’escola. Arribar a aquest extrem ens hauria de fer reflexionar a tots sobre la crisis climàtica i les seves conseqüències i intentar canviar alguns hàbits en el nostre dia a dia. Per aquest motiu NO hem plantat plantes ornamentals, sinó que les hem creat nosaltres mateixos en diferents materials de rebuig i d’aquesta manera també podem guarnir el nostre pati sense haver de gastar aigua. Als nostres horts només hem plantat cirerols, que els intentarem regar amb aigua de la rosada i amb aigua de la que ens queda a les gerres de l’hora del dinar. Tenim un hort amb patates que són unes plantes que els hi cal molt poca aigua i també intentarem mantenir el que tenim plantat de tot l’ hivern: pèsols, enciams, cebes... que encara no hem collit. També hem plantat sis plantes aromàtiques: dos romanís, dos espígols i dues farigoles, que com ja sabeu gairebé no els hi cal reg. També hem començat a omplir amb restes de matèria orgànica el nou compostador que tenim i que és molt gran, és de 1000litres!!!! Des d’aquí,  la comissió d’escoles + sostenibles volem donar les gracies a totes les famílies i professionals per la gran quantitat de restes vegetals que ens heu fet arribar. Sense la vostra col·laboració no hauria estat possible. Us animem a continuar contribuint en les aportacions de restes de verdures fresques, marro de cafè, closques crues d’ou i closques de fruits secs. I per acabar la festa també hem fet un collage de la primavera: cada grup ha participat amb un motiu diferent de la primavera i després els hem penjat tots junts per decorar l’escola. Us podem assegurar que ha quedat ben bonic!!! I perquè  quedés tot ben acolorit anàvem amb samarretes de molts colors, tants colors com veiem a la primavera.  

En aquest mes de març hem iniciat la teràpia amb gossos. N’hem conegut tres ben  diferents. El Freddy, petit i juganer, ens ha fet de tot: treure’ns els mitjons, endur-se la nostra roba, saltar-nos al damunt... El Tango és elegant i sempre mira de col·locar-se’ns al costat perquè li agrada el nostre matalàs. La Siri, molt amorosa, vol que li acariciem el seu cabell bonic i mentre ho fem emet sons que evidencien que n’està molt contenta. Però el més important de tot plegat és l’afecte que els estem agafant perquè, a banda d’influir en les nostres emocions, ens ajuden en moltes coses: Millorar les habilitats motores. Millorar l’equilibri i la coordinació. Reduir l’estrès i la freqüència cardíaca. Augmentar  la confiança en nosaltres mateixos. Disminuir els estats d'ansietat. Gràcies per acompanyar-nos cada dimarts!  Us esperem amb il·lusió!!  

Els nens i nenes de l´A2 ús volem ensenyar que bé que ens ho hem passat pintant amb iogurt, coneixent els colors de ´hivern, experimentant sensorialment amb diferents textures i materials . Mireu aquest vídeo i ens veureu gaudint de les diferents activitats. Fins al curs vinent, hivern!

Com us vam explicar anteriorment (https://aspace.cat/ca/en-construccio) en el curs 2021-2022 es va incorporar un tercer alumne en el grup dels divendres a la tarda.  La Terapeuta Ocupacional (T.O.) va  portar una nova capsa de cartó, de forma i dimensions diferents de la del curs passat. La pregunta era la mateixa, però... en què voleu convertir aquesta capsa? Després de plantejar algunes idees, van escollir fer l'interior d’una casa; hi havia un alumne, però que preferia un pàrquing. Així que finalment van estar d’acord en fer l’interior d’una casa amb un jardí i un pàrquing. La capsa era una mica inestable. Davant la pregunta “Com voleu que sigui la casa? Fràgil o forta?”  Tots van voler una casa forta. Així que van estar moltes sessions reforçant-la. La T.O. va tallar amb cúter les plaques que anirien a cada una de les parets de la casa. Ells van posar la cola blanca i la van escampar per tota la superfície. Després de col·locar-la calia posar-hi  a sobre uns sacs molt pesats perquè s’enganxessin. Un cop decidit quants pisos tindria la casa, la T.O. va enganxar el terra de cada pis amb cola tèrmica i ells van reforçar els terres clavant uns claus de fusta amb un martell. Alguns dies demanaven parlar si hi havia algun tema que els amoïnaa. De tant en tant algú demanava jugar al “Tres en ratlla”, si tots hi estaven d’acord així, es feia. Un cop la casa va estar ben reforçada calia omplir-la. Quins mobles tenen a casa?, quins són els que fan servir més?... i sobretot quin els agradaria construir? Com que anaven dient moltes idees, la T.O. els va suggerir d’escriure-les a la llibreta vermella dels divendres, hi van estar d’acord... i de tant en tant, feien silenci, per a donar-li temps a escriure-ho tot. Damunt la taula hi havia petites peces de cartó ja tallades en diferents formes i mides per escollir. Era el moment de  concretar les seves idees, de passar de les dues dimensions a les tres dimensions, de prendre mides, de fer comprovacions, etc. Per seguidament donar-li el valor simbòlic a l’objecte construït posant els ninos al llit i tapant-los amb una tela, omplint els prestatges amb objectes, etc. La feina de construir una casa no s’acaba mai, però el curs sí que es va acabar. Oooooh! L’objectiu de la Teràpia Ocupacional és l’autonomia en l’ocupació utilitzant l’activitat com a mitjà i com a fi del tractament. Plantegem activitats significatives adaptant-les per afavorir el màxim les capacitats físiques, mentals, sensorials i socials dels nostres alumnes. Alguns dels aspectes treballats en l’activitat "En Construcció, (2a part)" són les transferències de cadira de rodes a cadira escolar; el posicionament corporal durant l’activitat; el treball bimanual (amb l’ús d’eines i materials específics); les diferents prensions; les habilitats cognitives; la pràctica de conceptes matemàtics treballats des de pedagogia; l’orientació espacial, sobre el pla i en tres dimensions; la ideació (què faré?); la planificació (com ho faré?); la resolució de problemes; i sobretot sobretot la relació amb els altres. On, de nou, el plaer per jugar i construir ha estat el fil conductor.