El lema fa referència a la sexualitat i afectivitat de les persones amb paràlisi cerebral; una realitat tabú que famílies i professionals enfrontem cada dia i que no s'aborda perquè és més fàcil mirar a un altre costat i actuar com si no existís. La sexualitat i l'afectivitat serà, per això, una de les principals protagonistes en el Congrés, amb l'objectiu de donar poder a les persones amb paràlisi cerebral per exercir el dret a una sexualitat plena. Reforçant aquesta idea, "No miris a un altre costat" anirà acompanyat del hashtag #MiraDeFrente; que utilitzarem en totes les comunicacions en xarxes socials que es realitzin durant el Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral (6 d'octubre) i durant el Congrés 2018.   La sexualitat i afectivitat és un dels temes que més interès genera entre les persones amb paràlisi cerebral de les nostres entitats i està sent una línia de treball destacada en el Moviment ASPACE durant aquest any. Fruit de la col·laboració entre professionals, famílies i persones amb paràlisi cerebral hem posat en marxa un pla d'intervenció afectiu sexual per a les entitats de la Xarxa de Ciutadania Activa ASPACE i hem creat un grup de treball amb experts en sexualitat i afectivitat, que s'editarà una nova guia ASPACE recollint aquests continguts.   El Congrés del Dia Mundial de la Paràlisi cerebral també tractarà l'atenció en el medi rural. Les persones amb paràlisi cerebral necessitem serveis de proximitat centrats en les nostres necessitats per desenvolupar els nostres projectes de vida. Aquest model d'atenció hauria d'oferir-sense importar el lloc de residència de les persones usuàries però, a l'aproximar-nos al medi rural, trobem situacions d'aïllament, sobrecàrrega familiar i pobresa. En definitiva, persones en risc d'exclusió social sense accés a l'atenció que necessiten per residir en l'àmbit rural.   Amb el Congrés del Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral 2018 volem posar de manifest aquesta realitat per reclamar el dret a viure en espais accessibles i dissenyats per a totes i tots; sense importar el lloc en el qual residim. Per això el Congrés tindrà lloc en l'entorn rural de Lekaroz, població navarresa de la comarca de la Vall del Baztán, que ens farà apropar-nos i posar-nos en situació de la realitat del medi rural i comprovar que la nostra participació en societat també és possible en aquest tipus de mitjà.   Coneix més orientacions sobre la sexualitat en la paràlisi cerebral        Properament s’obriran les inscripcions!  

En nom de la Fundació Aspace Catalunya, el nostre agraïment a totes les persones, empreses, entitats, famílies i professionals que us vau adreçar a les nostres parades de Sant Jordi per adquirir roses, llibres, i productes d’artesania fets pels nois dels diferents centres de l’entitat, i per venir-nos a escoltar al petit concert que vam oferir a la parada de l'Av. Diagonal. Gràcies a tots per fer possible aquest Sant Jordi solidari! Si coleu adquirir un llibre de "Poemes i Cançons: peces d'un trencaclosques", podeu dirigir-vos a qualsevol del nostres centres. Sant Jordi Fundació Aspace 2018 from Fundació Aspace Catalunya on Vimeo.

Els tècnics d'esports hem re-situat la informació, i hem arrencat l'activitat amb  amb un joc de coneixença, per tal de trencar el gel. El joc era "HOLA!". Durant la practica d'aquest joc s'ha s'han propiciat els acostaments entre alumnes i usuaris, així que, per la següent activitat ja estaven més barrejats. S'ha presentat el joc de "LES ESCALES ESPORTIVES"i ha tocat el repte de "les endevinalles esportives sobre l'esport adaptat". Com han contestat bé a les preguntes, els participants han pogut tornat a tirar i han fet el repte cooperatiu de la "TRITURADORA". Aquest consisteix a passar per sota d'una corda que gira, sense que aquesta ens toqui. Hi han passat acompanyants, de dos en dos, de tres en tres...A l úlúltima volta del repte els grupets ja estaven perfectament consolidats, i cada usuari anava molt ben acompanyat.    Abans del canvi de torn i de l'esmorzar, hem fet una assemblea on cadascú expressava que li estava semblant l'activitat, i feien preguntes al usuaris:   A Ricardo, de Poblenou,  li han preguntat perquè es tirava endavant per impulsar la cadira? Ell s'ha pogut lluir explicant que aquesta postura el beneficiava per tenir més velocitat. En Guillem, del Centre de dia,  els ha preguntat a ells si pensaven que estarien més aturats, i els alumnes han contestat que es pensaven que no podrien interactuar amb ells, i que, efectivament, serien activitats estàtiques.   Després de l'esmorzar, s'ha parlat de l'esport adaptat i de la boccia i s'ha adaptat el joc saharià del TALBIA amb pilotes de boccia. Tothom llençava i s'ajudava, amb i sense canaletes, per aconseguir ficar el major nombre possible de boles dins d'uns cercles situats en línia. Dos equips estaven enfrontats, separats uns 4m de la línia on se situaven els cercles. En 2 minuts havien de puntuar el màxim possible, entre tots dos grups. Cada equip podia utilitzar estratègies diferents per fer-ho.   A l'assamblea final, asseguts en cercle, s'han generat preguntes de caire més personal, com per exemple, si viuen aquí, si fan festes, què fan durant el dia...   A continuació els alumnes han escrit en postits les seves valoracions personals, les hem deixat penjades a les parets del pavelló.: "m'ha agradat molt estar aquí perquè m'ha obert la ment conèixer nous amics"... " m'he divertit molt"..." Me ha gustado mucho jugar, hacer actividades y bailar.Antes me daba mucha vergüenza. Me dan las ganas de quedarme aquí. Mola mucho."   Els usuaris del CDO han confeccionat punts de llibre de Sant Jordi en els taller d'art setmanals: cada marcapàgines era diferent, i quan s'ajuntaven formaven un dibuix, com si fos un puzzle. L'Escola mediterrània de Viladecans ens han portat uns vibradors de massatge que farem servir ja a les properes sessions de relaxació.! Moltes gràcies!   Un cop rera l'altre, observem que aquestes activitats ajuden a modificar les idees prèvies que existeixen sobre les capacitats de les persones amb paràlisi cerebral i que, gràcies al fet de conèixer l'altre, ens hi apropem física i emocionalment.   Fins la propera.   Podeu trobar més imatges en el següent enllaç: https://www.flickr.com/gp/aspacebcn/4471w7  

Us recomanem aquesta lectura emotiva i real, que agraeix a tot l'equip d'Aspace que l'ha fet possible, que recorda tants treballadors i col·laboradors que vau ser allí per donar suport. Un cop més, gràcies. Testimoni de l'Adri: "No sé ni per on començar... Tot va començar altre cop, el mes de setembre, i dic altre cop perquè ja és la tercera TrailWalker que l’equip Aspace Camina fa, i aquesta vegada,  amb tot el respecte per les altres dues, ens hem superat, i així volíem que fos, si no, no l’haguéssim fet. Volíem que en Ferran Valdivia,  del CTO Badalona, formés part del equip i acabés els 100km. Per fer-ho vam fer 2 equips, un equip patrocinat per Fundació MRW, format per  l’Àngel, el Miqui, el Ferran, la Maria, la Meri i jo mateix, i l’altre patrocinat per Ipsen Pharma i format per l’Albert, la Jessica, el Carlos, la Mel, l’Ana i la Irene. L’Ortopèdia Gracare ens va ajudar a preparar la cadira del Ferran. Un cop dins... Uaaaauuuu quina TrailWalker!! unes 7 hores sota la pluja i amb esllavissada inclosa. Ha estat duríssima, crec que la que més de les tres que hem fet. Portar el Ferran sabíem que seria dur, però sota tanta pluja, fang i bassals jejeje no!! El que ningú sabia, és que teníem una corda lligada a Sant Feliu de Guíxols, a Girona i Àmer que estirava de nosaltres. Caminar 100km en 27 hores és una bestiesa, però quan saps que tens tanta, tanta i tanta gent al teu costat que t’està esperant al final com la Bianca, la Nati, la Rhoda, la Yvette, el Dani, el Llorenç, la Clàudia, familiars nostres , gent que t’acompanya durant etapes com la Pau i en Paco o el Xavi de Gracare i l’Elena Gilabert i la Miriam Torrella, el Dani Alfayate i la Laura, gent que ve a veure’t en algun punt com la Trini o l’Elena Puigdevall,  que hi ha un grup de nois de Respir que venen a veure’t dissabte i a rebre’t diumenge és al·lucinant. I ara parlo per mi, la motivació és tan alta que el “no puc més” desapareix de la ment, i l’únic objectiu és caminar, passar-ho bé i ajudar l’equip,  el dolor és evident que hi és, perquè els peus fan mal cada cop que t’atures i la musculatura també i aquí és on entra el que per nosaltres ha estat l’empenta més forta, amb tot el respecte per tothom:  Els “fisios” d’ASPACE. Girona km 57, hora d’arribada 23:30 de la nit (aquí portem 13 hores i 30 minuts caminant), lo que ve després de Girona és la nit, etapa duríssima, ja que quan encarem l’últim tram del pàrquing i veiem l’entrada al pavelló, ens trobem fent-nos un passadís a banda i banda al Joan, la Maider, l’Anna, la Jeni, la Xènia, la Georgina, el Jaume, la Miriam,  tots ells fisioterapeutes d’Aspace i l’Anna Vidal (2 trails amb Aspace Camina) i tot l’equip de suport. No es pot explicar amb paraules, s’ha de viure! Ens van deixar com nous. Allà en Miqui es veu obligat a abandonar per dolor, i això és una baixada anímic bestial per a tot l’equip. Alguns vam plorar la seva baixa, i en Joan decideix caminar la nit amb nosaltres!! Vam recuperar 2 hores durant la nit, potser perquè el Ferran es va adormir i no xerrava tant... jajajaja Ha estat una TrailWalker molt emotiva. Emocionant i divertida. L’equip de Suport ho ha donat tot, la Maria, la Meri, la Irene i l’Anna sou fantàstiques, de veritat. Sense un bon suport és impossible fer-ho, i elles sense experiència prèvia, ho han fet de meravella, mitjó per aquí, mitjó per allà, entrepans, macarrons (per cert boníssims, els van cuinar els noi de cuina de Badalona per a tots nosaltres!), aigües, xocolates, samarretes, bambes, impermeables, cafeteres, brous, jo de verdures, l’altre de pollastre, una xocolata negra, l’altre amb ametlles, tot per aquí, tot per allà, munta, recull, munta, recull, munta, recull....Suport!! Aspace Camina, un projecte de tots!! Crec que aquesta vegada sí que és de tots i totes!! Nosaltres només caminem, vosaltres ens empenyeu a seguir!! Milions de gràcies!!!" Testimoni del Ferran: "Mi primera trailwalker: ha sido más dura de lo que imaginava. También ha sido mucho más emocionante, divertida y cansada. Los contratiempos que nos encontramos fueron muy importantes. Siete horas de lluvia sin parar y mucho barro por todo el camino, desprendimientos de rocas por lo cual me tu vieron que coger en brazos a mí y a mi silla para poder continuar, también pasamos por un charco inmenso y por la noche un frío gélido. Todo esto no se hubiese podido llevar a cabo sin la ayuda de doce locos, monitores y amigos de Aspace!" Galeria de vídeos i imatges del Ferran i de l'equip ASPACE CAMINA, un projecte de tots: ASPACE CAMINA, dificultats Trailwalker 2018 from Fundació Aspace Catalunya on Vimeo. ASPACE CAMINA, celebració Trailwalker 2018 from Fundació Aspace Catalunya on Vimeo. ASPACE CAMINA, arribada punt de nit Trailwalker 2018 from Fundació Aspace Catalunya on Vimeo.