Avui, la Fundació Aspace Catalunya ha rebut la visita institucional del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, acompanyat per la directora general de l'Autonomia Personal i la Discapacitat, Marta Segura. Durant la seva visita, el conseller Campuzano ha participat activament en una reunió de treball amb el nostre equip directiu, on ha conegut a fons l’entitat i els projectes de futur. A més a més, hem tingut l'oportunitat d'organitzar una petita entrevista amb tres famílies i alguns professionals, permetent al conseller conèixer les activitats i serveis de primera mà. L'Assumpta mare de la Laia ha posat èmfasis en el fet que des d'Aspace té un doble valor afegit entre educació i sanitat, un aspecte que ha sigut essencial per la Laia. Tanmateix, l'Anna la mare d'en Bernat, està molt agraïda amb l'atenció sanitària rebuda a Aspace, d'ençà que en Bernat era petit. "Com a germana sempre m'he preocupat pel benestar de la meva germana, i gràcies a Aspace i els professionals que m'han acompanyat en aquest procés" ha explicat la Mònica, la germana de la Patrícia. Durant la visita, el president del Patronat, Jordi Portella; la directora general d’Aspace Catalunya, Elena Puigdevall, i una representació de l'equip de direcció han acompanyat el conseller Campuzano per mostrar-li les instal·lacions i destacar alguns dels projectes més rellevants de l’organització. Agraïm al conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, per dedicar el seu temps i interès a conèixer la tasca que portem a terme des d’Aspace Catalunya, fent d'aquesta visita una oportunitat única per fomentar i visibilitzar a tot un col·lectiu.   Instagram LinkedIn Twitter    

Els Trastorns del Neurodesenvolupament (TND) són un conjunt ampli i heterogeni de condicions d'origen multifactorial, d'inici primerenc, que sorgeixen d'una alteració en la construcció dels circuits cerebrals en l'època de major desenvolupament del cervell, durant els primers anys de vida. Aquests determinen el dèficit del funcionament personal, social, acadèmic o ocupacional. Els TND comparteixen les següents característiques: • El seu origen és multifactorial i resultant de la interacció recíproca i complexa de factors genètics i ambientals. • S'inicien en l’etapa primerenca de la vida. • Produeixen dificultats significatives en algunes àrees del desenvolupament generant adversitats en diversos àmbits del dia de l’infant. • Presenten prevalença en el sexe masculí. • Existeix una elevada invidència de co-morbiditats entre més TND. • Tenen un curs variable, però en la majoria de casos, crònic, amb un impacte que sol durar fins a l'edat adulta. D'acord amb la classificació de major ús en l'actualitat, Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM-5), componen aquest grup: • Discapacitat intel·lectual (DIGUES); retard global del desenvolupament (RDSM) o retard psicomotor (RPM); • Trastorns de la comunicació: trastorns del llenguatge (TL), trastorns de la parla, Trastorn de comunicació social (TCS), difluència d'inici en la infantesa; • Trastorn de l'Espectre Autista (TEA); • Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) • Trastorns del Desenvolupament Motor: Trastorn del Desenvolupament de la Coordinació (TDC), Trastorn de Moviments Estereotípics, Trastorn de Tourette (TT), Trastorn de tics crònics (TTC), Trastorn de Tics Transitori; • Trastorns específics de l'Aprenentatge (TAp) • Paràlisi Cerebral (PC)   En l'última dècada han sorgit enfocaments que proposen substituir la nosologia en ús per nous models, com els dimensionals i transdiagnòstics. El transdiagnòstic suposa una nova manera d'entendre i de tractar els trastorns mentals. En lloc de centrar-se en l'específic i diferencial de cadascun d'ells, la seva atenció es localitza en el que tenen en comú i en els processos psicològics que subjauen a molts d'ells, amb l'objectiu d'avançar en la recerca dels TND. Els nous enfocaments proposen que el neurodesenvolupament pugui entendre's millor en termes de múltiples dimensions contínues, relacionades amb la cognició, el comportament o la neurobiologia, amb nivells graduats que van des del funcionament típic fins a l'atípic. Sota aquesta visió integral i innovadora, des de la Fundació Aspace Catalunya apostem per una mirada centrada en tots els aspectes de l’infant des d'un enfocament bio-psicosocial, i alhora basada en la recerca i en l'evidència neurocientífica.  

Al centre d'aquesta iniciativa pionera, que ha dut a terme la Fundació Aspace Catalunya, es troba un equip de professionals dedicats, integrat per un psicòleg i un fisioterapeuta. Aquesta col·laboració interdisciplinària és fonamental per a l'èxit del programa, donat que cada professional aporta un conjunt únic de competències i perspectives. El psicòleg s'especialitza en el desenvolupament emocional i psicològic, enfocant-se en la millora de l'autoestima, la comunicació i la resolució de problemes, mentre que el fisioterapeuta s'encarrega de l'aspecte motriu, treballant per millorar la força, la coordinació i l'equilibri dels participants. Aquest enfocament integrat resulta ser una eina poderosa en la millora de la vida dels infants amb discapacitats. Al grup format per Aspace, el nombre reduït de participants permet als professionals oferir una atenció més personalitzada i efectiva, centrada en aspectes tant motrius com psicològics, incloent-hi psicomotricitat, auto-regulació i creació de vincles. Beneficis de l'Esport en la Discapacitat L'impacte positiu de l'esport i l'activitat física en el desenvolupament personal i social és ben conegut. L'esport ofereix una plataforma única per a la inclusió, permetent a les persones de totes les capacitats construir relacions socials i desenvolupar un sentiment de pertinença. En el cas de les persones amb discapacitats, els beneficis són encara més pronunciats. A continuació es destaquen alguns d'aquests beneficis: Beneficis físics: inclouen la millora de la resistència física, l'enfortiment muscular, la millora de la coordinació i de l’equilibri, així com la reducció del risc d’obesitat i de patologies relacionades. Beneficis socials: l'esport fomenta l'entrenament de les habilitats socials, el desenvolupament comunicatiu, el treball en equip i la creació de vincles d’amistat sans. Beneficis emocionals i psicològics: Participar en activitats esportives pot reduir els nivells d’estrès, augmentar l'autoestima, i millorar l'estat anímic, contribuint a una major sensació de benestar general. La incorporació de l'esport com a part integral del desenvolupament dels nens i nenes amb discapacitats, liderada per professionals com els d'Aspace, no només millora la percepció que tenen d'ells mateixos des d'un punt físic, sinó també emocional, contribuint significativament a la seva qualitat de vida.

Avui dia 5 de març se celebra el Dia Mundial de l'Eficiència Energètica amb l'objectiu de sensibilitzar les persones sobre la necessitat de reduir el consum energètic mitjançant un ús raonable i sostenible de l'energia.   Per a la Fundació Aspace Catalunya, és un compromís actuar de manera ètica i sostenible, i volem contribuir fent passos ferms davant d'un dels reptes socials i ambientals més prioritaris del moment.   Segons paraules de la nostra directora de Responsabilitat Social Corporativa, la Yolanda Elipe, a la Fundació implementem diferents estratègies per millorar la nostra eficiència energètica. De fet, en el darrer any i gràcies a aquestes, hem sigut capaços de reduir el consum energètic en un 10,3% kWh.   Les principals mesures que hem posat en pràctica en els darrers anys amb l'objectiu de millorar l'eficiència energètica són:   • Col·locació de plaques fotovoltaiques, fent ús d'energia renovable i reduint el consum d'energia fòssil. • Canvi progressiu de les finestres amb aïllament tèrmic. • Canvi progressiu cap a una il·luminació LED a totes les instal·lacions d'Aspace. • Definició de campanyes de sensibilització, amb diferents accions comunicatives per als nostres grups d'interès amb la finalitat de repensar els nostres hàbits de consum energètic.   Però no sols podem contribuir des del nostre lloc de treball, afirma la Yolanda, en el nostre dia a dia també podem aplicar mesures i afavorir a ser més eficient i vetllar per la salut del medi ambient:    • Fem ús de les hores de llum natural per dur a terme aquelles tasques que requereixin més il·luminació • Apaguem llums i dispositius elèctrics si no n'estem fent ús • Limitem l'ús de l'aire condicionat entre 25 i 27 graus a l'estiu i entre 19 i 21 graus, a l'hivern • Aprofitem la tecnologia per reduir el consum d'energia (digitalització, ús eficient dels electrodomèstics...) • Intentem triar l'opció de mobilitat més eficient.   A la Fundació Aspace Catalunya treballem diàriament en aquests tipus d'objectius perquè estem convençuts que les nostres accions poden contribuir i ajudar a crear un futur més sostenible i equitatiu per a tots.