Etapes

El procés assistencial necessari per a aquesta població, lligat al cicle vital, és el següent:

Etapa Diagnòstica: no es tracta només del diagnòstic etiològic o de la lesió en concret, sinó del diagnòstic del desenvolupament de l’infant i del moment evolutiu en el que es troba i la seva situació en el marc familiar. Per tant estem parlant que inclou l’afectació neuromotriu, la situació mental tant cognitiva com relacional i tots els trastorns i patologies associades.

Per realitzar aquesta tasca calen professionals especialitzats en PC, desenvolupament i en psicopatologia infantil. Intervenen/metge neuropediatra, psicòleg, fisioterapeuta i treballadora social.

Tractament precoç: estem parlant d’un abordatge terapèutic que consisteix en una intervenció global en el desenvolupament amb una especial cura en els aspectes característics de la PC, amb una intervenció amb la família i el més aviat possible. Cal un equip multiprofessional que actuï de forma interdisciplinar i amb supervisió clínica sabent que inicia un procés assistencial que ha de tenir una continuïtat en la vida de l’infant.

Per realitzar aquesta tasca hem de comptar amb metge neuropediatra/rehabilitador, psicòleg clínic, logopeda, fisioterapeuta i treballador social. Edat de 0 a 4-6 anys.

Educació integral: haurà de contemplar les característiques de l’infant o adolescent i oferir-li dins el marc de l’escola ordinària o d’educació especial tots els suports necessaris per desenvolupar les seves capacitats d’aprenentatge.

Aquesta etapa ha de ser complementària de la rehabilitació i no considerar l’infant com un alumne o un pacient, sinó com una persona en fase de desenvolupament i formació que ha d’integrar els dos processos per aprofitar al màxim les seves capacitats.

Les persones afectades de PC necessiten una integració dels serveis de neurorehabilitació i dels sociosanitaris.

En aquesta etapa han d’acompanyar als mestres diferents especialistes (rehabilitació) i en el cas dels greument afectats personal de suport pels professionals (auxiliars i supervisió) i les famílies (suport, assessorament i respir).

Formació Professional: anirà lligada a les habilitats adquirides per la persona, segons això podrà seguir els circuits ordinaris amb el suport que calgui o parlarem d’un sistema especialitzat de centres ocupacionals o d’integració laboral.

Quan parlem de suport ens referim a professionals especialitzats que ja hem mencionat en l’apartat de la rehabilitació, que han de procurar millorar les capacitats funcionals o entrenament d’habilitats de la vida diària.

Etapa laboral: inserció laboral en l’empresa ordinària o en un centre de treball protegit o en un centre ocupacional o de dia si l’afectació no permet la integració. Sempre caldrà vetllar pel manteniment d’habilitats i conservació de les capacitats funcionals prèvies i evitar el deteriorament funcional.

Etapa d’envelliment: sabem que el període d’envelliment s’inicia abans en les persones afectades de PC i  per tant la rehabilitació ha d’anar encaminada a evitar el deteriorament, analgèsia i atencions posturals.

En totes aquestes etapes cal el suport dels professionals experts en ajudes tècniques i ortopèdiques per millorar a nivell motriu, de comunicació i d’autonomia personal. També calen els professionals consultors de totes les patologies associades (ortopedes, oftalmòlegs, etc...).

Al mateix temps ens calen espais lúdics, esportius i de relació per millorar la integració familiar i social de les persones afectades de PC.

El treball amb les famílies serà diferenciat segons l’etapa assistencial en la que es trobin, però sempre ha de ser un treball específic,  consensuat entre tots els professionals, amb el consentiment i la participació de la família i de la persona amb PC quan pugui.

Creiem que si a les famílies els oferim espais integradors i de respir, millorarà la qualitat relacional de tots plegats (paralítics cerebrals, famílies i professionals) i retrassarem l’edat d’institucionalització d’aquestes persones així com l’etapa d’envelliment.