Ahir dimecres l'IMPD va organitzar un acte a les cotxeres de Sants on es va presentar el vídeo en el marc del dia de la discapcitat sobre la Jornada de sensibilització de la discapacitat que es va fer a l'Escola Arts. Els usuaris de la Residència i del CDO Montjuïc vam assistir a aquest esdeveniment i vam llegir un manifest sobre els drets del col·lectiu, creat per diverses entitats del districte i del sector de la discapacitat,  vam fer una actuació amb el musicoterapeuta en directe i altres activitats per celebrar aquest dia.   A Aspace, vam llegir també el manifest de dincat sobre els drets socials i laborals del col·lectiu.    Al centre de teràpia ocupacional de Poblenou, van realitzar diverses activitats amb entitats del barri, concretament taller sobre els Drets i un partit de futbol amistós.   La imatge gràfica utilitzada durant aquesta campanya per la Fundació Aspace Catalunya es basa en un concurs de disseny promogut per IMPD. El disseny va ser realitzat  per un grup d'usuaris del CDO Montjuïc i professionals d'Aspace. L'experiència va servir com a reflexió transformadora sobre la visió de la discapacitat i la diversitat. 

A nivell internacional, l'interès per la discapacitat es va iniciar el 1981, el primer any declarat com a Any Internacional de les Persones amb Discapacitat. Posteriorment, es va establir la dècada 1983-1992 com el Decenni de les Nacions Unides per a les Persones amb Discapacitat. Els governs nacionals van assumir aquest període de deu anys com el termini per garantir la igualtat d'oportunitats en els sectors educatiu i laboral. En finalitzar aquest decenni l'any 1992, les Nacions Unides van instaurar la celebració anual, el 3 de desembre, del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Aquest dia té com a objectius sensibilitzar l'opinió pública sobre els temes relacionats amb la discapacitat i promoure la presa de consciència pel que fa als beneficis que generaria la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural. Des de la Fundació Aspace Catalunya, organitzem diverses activitats en tots els centres i serveis que oferim. En el següent vídeo expliquem com l’entitat realitza l'abordatge biopiscosocial a la persona amb paràlisi cerebral.

Amb l’objectiu d’aprendre a compartir i experimentar l’alimentació de forma plaent, segur i eficaç, un total de 15 familiars i professionals d’altres entitats van participar en una jornada on vam poder ser conscients de les dificultats que comporten les alteracions en la deglució. La deglució és el procés d’ingesta de l’aliment des de la boca a la faringe i posteriorment a l’esòfag. És un procés complex que sovint trobem alterat en alguna de les seves fases en la població que atenem. És per això que en el taller es van donar eines de com ha de ser una alimentació segura i plaent a la vegada. Així mateix, es van mostrar les diferents textures i consistències amb les que es poden presentar els aliments i els líquids. També vam presentar el pòster realitzat per l’Àrea de logopèdia "Anem a menjar bé" sobre normes i cures a tenir en compte a l'hora de menjar, amb molt bona acceptació per part del públic. El taller s’ha preparat per l’Àrea de Logopèdia juntament amb les metgesses rehabilitadores del servei de Rehabilitació d’Aspace i donat l’èxit i el feedback rebut per part dels assistents ja estem pensant en el proper taller.  

En aquest sentit, l’ús de plafons de comunicació per a persones amb paràlisis cerebral, ha estat sempre un repte que, des de la Fundació Aspace Catalunya,  s’ha abordat multidisciplinàriament. Per tal de donar una resposta satisfactòria i adaptada a les necessitats dels nostres usuari,  comptant, així mateix, amb la seva col·laboració sempre que això ha estat possible. La Lourdes, ja va participar en la creació del seu primer plafó. Un sistema de símbols BLISS que s’elaborava manualment, depenent de les necessitats específiques del pacient, fent ús de diferents plantilles. El sistema BLISS, tot i que li va resultar pràctic durant un temps, plantejava una dificultat: no es basava en l’alfabet. Així és com va donar el salt a un plafó de paper sil·làbic que, tot i algunes modificacions, és el que fa servir encara en l´actualitat. Però què passa  amb l’arribada de les noves tecnologies? Com ja hem dit, la Lourdes, actualment encara fa servir el plafó de paper sil·làbic. Tot i així, amb l’arribada de les noves tecnologies -que han modificat la manera de comunicar-nos-, s’ha generat una nova necessitat. Vol relacionar-se virtualment i fer ús d’aplicacions mòbils que li permetin mantenir contacte amb qualsevol persona. I això ho ha aconseguit a través d’una Tablet adaptada. Fent servir plantilles sil·làbiques del TheGrid, i amb un teclat a la pantalla de la Tablet, pot accedir a les diferents aplicacions. Aquesta pantalla tàctil la controla amb un licornio. Un casc amb un apuntador metàl·lic –ja que té bona mobilitat al cap- que li permet fer ús de la tablet.     --------   50 años rompiendo barreras: comunicación e innovación tecnológica caminan juntos. Lourdes Cuní ahora tiene 53 años. Es una de las usuarias más veteranas de la Fundación Aspace Cataluña. Desde que llegó a la entidad, una de sus demandas principales, ha sido la de la adaptación de sistemas de comunicación para relacionarse eficientemente con su entorno.   En este sentido, el uso de plafones de comunicación para personas con parálisis cerebral, ha sido siempre un reto que, desde la Fundación Aspace Cataluña, se ha abordado multidisciplinariamente. Para dar una respuesta satisfactoria y adaptada a las necesidades de nuestros usuarios, contando, así mismo, con su colaboración siempre que esto ha estado posible.   Lourdes, ya participó en la creación de su primer plafón. Un sistema de símbolos BLISS que se elaboraba manualmente, dependiendo de las necesidades específicas del paciente, haciendo uso de diferentes plantillas.   El sistema BLISS, a pesar de que le resultó práctico durante un tiempo, planteaba una dificultad: no se basaba en el alfabeto. Así es como dio el salto a un plafón de papel silábico que, todo y algunas modificaciones, es el que usa todavía en la actualidad.   Pero qué pasa con la llegada de las nuevas tecnologías?   Como ya hemos dicho, Lourdes, actualmente todavía usa el plafón de papel silábico. Aun así, con la llegada de las nuevas tecnologías -que han modificado la manera de comunicarnos-, se ha generado una nueva necesidad.   Quiere relacionarse virtualmente y hacer uso de aplicaciones móviles que le permitan mantener contacto con cualquier persona. Y esto lo ha conseguido a través de una Tablet adaptada.   Usando plantillas silábicas del TheGreed, y con un teclado a la pantalla de la Tablet, puede acceder a las diferentes aplicaciones.   Esta pantalla táctil la controla con un licornio. Un casco con un apuntador metálico –puesto que tiene buena movilidad en su cabeza que le permite hacer uso de la tablet.