Pintamúsica combina música, teatre i pintura. Tres músics, actors i cantants són els encarregats de guiar-nos en aquest viatge sensorial per escoltar i mirar. És un espectacle on la música té un paper clau. S’interpreten peces en directe a partir de les sensacions que els colors transmeten i també a la inversa: els actors pinten segons el ritme de les peces de música que es toquen. Els alumnes del grup A2 han gaudit molt d’aquesta experiència i han estat molt atents sobretot escoltant la música i els diferents sons.

El nostre grup vam gaudir de la representació des d’un lloc privilegiat: la primera fila del pati de butaques! Des d’aquí podíem veure molt bé els actors i les seves cares, com també gaudir de la música en directe. Voleu saber de què tractava l’obra de teatre? Us ho expliquem! L’obra estava ambientada a Xina i la protagonista n’era una nena que es deia Ming-Li. A la Ming-Li li agradaven molt, però molt, els pardals. El gran dictador de Xina va ordenar que tots els ciutadans espantessin fent molt soroll els pardals que es trobaven als conreus ja que aquests es menjaven les collites de cereals  i fuites. I, per tant, deixaven sense aquests aliments a la població xinesa. Així doncs, els ciutadans van obeir sense pensar-ho dos cops. La Ming-Li es posà molt trista i decidí dur a terme un pla amb l’ajuda d’un molt bon amic. Els dos amics varen obrir un “hospital de pardals” a l’habitació de la Ming-Li sense que ningú ho sabés. En aquest hospital els pardals malferits rebien ajuda i es recuperaven! I sabeu què? Fins i tot ponien ous! Arribat l’estiu següent a Xina una plaga d’insectes es va apoderar dels conreus. Sabeu perquè? Doncs perquè no hi havia pardals i aquests s’alimenten d’insectes. Veient això, la Ming-Li confessà al seu pare que ella havia tingut cura d’aquests ocells tot aquest temps i  que es troben a la seva habitació. El pare es posà molt content i van decidir alliberar els ocells per tal que aquests tornessin al seu hàbitat natural. A partir d’aquell moment enlloc d’espantar els pardals fent una gran sorollada col·locarien espantaocells als camps. Us ha agradat?A  nosaltres sí que ens va agradar molt!

L’hivern cada cop és més lluny i comença a arribar ‘el caloret’. Aquests darrers dies ha fet molt bon dia i sota el sol s’hi està la mar de bé. S’acosta la primavera i hem decidit sortir al pati per gaudir d’aquesta calor i treballar a l’aire lliure. Alguns nens s’han estirat damunt els pufs, altres han jugat amb pilotes damunt les màrfegues i altres ens hem gronxat al gronxador.   Ens ho passem d’allò més bé al pati, escoltant els ocells i gaudint d’un entorn diferent.

Només arribar al Museu Marítim ja ens estava esperant el Nacho, el monitor de l’activitat “Els camins de l’aigua”. Ens va acompanyar fins al Planetari digital, que és on faríem l’activitat. En veure el planetari ens va semblar que estàvem davant d’un inflable enorme; per poder entrar les nostres cadires de rodes,  el van haver de desinflar i un cop ja estàvem  tots a dins el van tornar a inflar.  El  Nacho ens va fer una explicació molt interessant i amena sobre la funció de l’aigua en la natura, en els seus tres estats possibles: sòlid, líquid i gasós. També ens va explicar el cicle de l’aigua, com són els núvols, què és l’Arc de Sant Martí i com es formen els rius. Les explicacions que ens feia anaven acompanyades de petits vídeos, que projectava per tota la superfície del planetari, de diferents escenaris on podem trobar aigua. Vàrem poder observar en quines parts del planeta hi ha aigua i en quin estat la trobem i també vam poder veure imatges de  núvols, de rius i de muntanyes. Un cop acabada l’activitat li vam donar les gràcies al Nacho i ens vam acomiadar d’ell. Com que encara ens quedava una bona estona perquè ens vingués a recollir el transport, vam poder fer una visita ràpida al museu. Van poder veure el vaixell més important que té el museu, la Galera Reial, i també  petites maquetes de vaixells antics, de guerra, de càrrega, de vela, de creuer etc…  Va ser una sortida molt i molt interessant. Haurem de tornar a visitar el museu perquè ens van quedar ganes de veure altres vaixells que estaven exposats.