...doncs quan la terapeuta ocupacional  (T.O)va portar una capsa de cartró i va preguntar: “en què la voleu convertir?” De totes les idees que van dir, van escollir convertir-la en una Casa! Què necessita una casa? Per on s’entra? Com ho podríem fer per obrir la porta? Què us agradaria que tingués la casa?... Totes aquestes preguntes i moltes més, algunes plantejades per ells i altres per la T.O. les van anar resolent durant el procés de construcció. El material utilitzat variava segons la tasca. Per exemple, en la construcció de la porta van treballar amb peces de diferents formes geomètriques per definir la forma d’aquestes; en un foli les van dibuixar; van usar diferents instruments per mesurar les nines i els clics (metro de fuster, diferents tipus de cinta mètrica, regle escolar, etc ) i així poder fer diferents mides de portes pels diferents ninos. Davant la pregunta “què voleu que tingui la casa?”, una alumna va dir “una terrassa amb hamaca i una piscina”. I ens vam posar mans a la feina. Per fer l’hamaca vam fer uns forats a la paret i practicant el nus ja estava feta! Per la piscina van decidir quina mida volien, la T.O. va tallar rectangles de diverses mides que van pintar i enganxar amb ajuda. Però llavors, ells van plantejar “com pujaran els ninos a la terrassa?” Ells mateixos van dir que escales no perquè amb la cadira de rodes no es poden pujar escales; rampes tampoc perquè vam comprovar que passaven per davant de les finestres, doncs... un ascensor!!! Aquest va costar força més, vam haver de fer algunes proves. Van voler pintar-la i van escollir el color verd per la casa i el blau i el verd per la terrassa. Alguns divendres, els alumnes preferien jugar amb la Casa enlloc de construir. És quan amb ninos i clics creaven situacions al voltant de la casa: la senyora veïna convida a la seva neta a esmorzar; lladres que venen en cotxe a robar a la casa; de sobte apareix un lleó;…moltes històries plenes d’emoció!! Per acabar, explicar-vos que enguany hi ha un nou membre en el grup i han iniciat un altre projecte. Després de plantejar algunes idees, van escollir una sorgida el curs passat… fer l'interior d’una casa; hi havia un alumne però que preferia un pàrquing. Així que finalment van acceptar tots la idea de fer el interior d’una casa amb un jardí i un pàrquing. Però ja us ho explicarem més endavant, de moment està EN CONSTRUCCIÓ. L’objectiu de la teràpia ocupacional és l’autonomia en l’ocupació utilitzant l’activitat com a mitjà i com a fi del tractament. Plantegem activitats significatives adaptant-les per afavorir el màxim les capacitats físiques, mentals, sensorials i socials. En l’activitat "En Construcció" s’ha treballat el posicionament; el treball bimanual (amb l’ús d’eines i materials específics); les diferents prensions; les habilitats cognitives; l’orientació espacial (sobre el pla o en 3D sobre la pròpia casa); la resolució de problemes; la relació amb els altres; la pràctica de conceptes matemàtics treballats des de pedagogia; etc. On el plaer per jugar i construir ha estat el fil conductor.  

A la nostra escola els alumnes des de ben petits comencen a interactuar, jugar i experimentar amb els SAAC. El paper de la logopeda és fonamental; valorant i decidint quina eina és la més adient per facilitar i motivar l’infant en el seu camí per a desenvolupar les habilitats comunicatives. En les diferents etapes educatives es van treballant els objectius de comunicació en funció de les necessitats de cada alumne. Al llarg de tota la etapa escolar fan ús dels SAAC introduint-los als diferents contextos del seu dia a dia. És important fer una feina conjunta amb la família per afavorir l’èxit del SAAC. Totes les formes de comunicació són vàlides, l’important és trobar-la!!  

Sóc Elisenda Fàbregas i sóc la musicoterapeuta de l’Escola d’Educació Especial d’Aspace. Sabeu el que és la musicoteràpia? La musicoteràpia neix de l’estret vincle que sempre ha existit entre la música i la salut. Així es crea una nova disciplina que utilitza la música per facilitar i promoure diferents objectius terapèutics, que atenen a necessitats físiques, cognitives, emocionals i socials dels qui hi participen. Amb el temps, i gràcies a molts estudis científics rigorosos, s’ha fet evident que la musicoteràpia és un recurs que ajuda a afavorir un estil de vida saludable i té una perspectiva rehabilitadora. Les musicoterapeutes treballem amb diferents col·lectius, que van des de nadons fins a persones que estan a la última etapa de la seva vida. També hem de tenir un coneixement profund de com la música pot afectar socialment i íntimament a les persones. A l’escola, la música ens proporciona plaer i alegria en molts sentits, pren tots els racons de la persona, per aportar una millora en el seu benestar i sobretot potenciar la seva autonomia, aquests és el nostre gran repte! A musicoteràpia es prenen decisions, (què volem tocar, com ho volem tocar), es comparteix amb el grup (toquem juntes fent formació musical), ens relaxem, ens afloren sentiments, estimulem a coordinar moviments. En general, sempre fem un treball rehabilitador de la persona. En el següent vídeo resum es pot veure com treballem a nivell grupal l’objectiu principal de les sessions: crear un espai sonor segur on poder prendre consciència per connectar amb l’entorn, generar interacció social i emocional, a més d’estimular i facilitar el moviment (per tocar, emetre sons, cantar…). També trobareu algunes sessions individuals, on utilitzem patrons musicals estables per muntar un entrenament rítmic, tant físic com cognitiu, facilitant un espai per l’expressió oral (espontània i voluntària) i la creativitat. Espero que almenys hagi estat interessant, si voleu preguntar qualsevol cosa no dubteu en posar-vos en contacte amb mi efabregas@aspace.cat Molta Música i salut!  

L’Àrea de fisioteràpia us volem explicar dues eines de treball que tenim a disposició al centre de recursos de la Fundació Aspace.  A l’escola estem fent ús de la plataforma elèctrica i de la cadira elèctrica Quantum des de fa un temps i volem fer-vos partícips de la nostra experiència. Plataforma . Què és i com funciona? Consisteix en una plataforma amb rodes connectada a un comandament tipus cadira de rodes elèctrica. El comandament està adaptat i es pot connectar al sistema que l’alumne necessiti (comandament tipus joystick, polsadors, Tobby, tableta, sistema d'accés a l’ordinador,…) Nosaltres connectem la plataforma a un polsador per fer que es desplaci. Aquest desplaçament pot ser en qualsevol de les direccions en funció d’on connectem el polsador. A sobre de la plataforma es puja la cadira de rodes amb l’alumne, el que permet que pot fer aquest desplaçament sense sortir de la seva cadira sense alterar la seva posició. La plataforma es mou quan l’alumne activa el polsador. Cal que mantingui la pressió al polsador perquè es desplaci i que deixi de pressionar perquè s’aturi. Es pot regular la velocitat de la plataforma i es poden adaptar uns sensors de seguretat que faci que la plataforma s’aturi en cas que s’apropi a un objecte si l’alumne no treu la ma del polsador. La cadira de rodes elèctrica Quantum. Què és i com funciona? Es una cadira elèctrica amb una tecnologia electrònica que es pot ajustar a les necessitats de l’alumne i també es pot adaptar el sistema de maneig Té molta varietat de comandaments específics com  joystick que són molt sensibles per persones amb poca mobilitat; capçal amb sensors de proximitat; etc. I es poden regular al detall en sensibilitat i velocitat. Amb el comandament que es faci servir a la cadira, es podria controlar també altres aparells, com per exemple el mòbil, una tableta, .... Actualment, el  servei de Recursos de la Fundació Aspace, conjuntament amb la  Universitat Politècnica estan treballant en un projecte amb aquesta cadira elèctrica per fer un “mapa d’un espai” i que la cadira pugui fer una ruta sense xocar. Les àrees de fisioteràpia i teràpia ocupacional treballem plegats per veure quines són les necessitats dels nostres alumnes i si es poden beneficiar d’aquest recurs. Treballem objectius específics per cada nen/a i ens plantegem objectius generals com: Treball causa-efecte (experiència vivencial ja que el nen es desplaça gràcies a la seva acció). Orientació espaial. Entrenament previ a cadira de rodes elèctrica. Nivell d’atenció. Connexió amb l’entorn. Moviment actiu de l’extremitats superiors i amb intencionalitat. Lúdic, motivació, jocs. Participació de l’alumne en diferents activitats escolars. etc Ara us deixem unes fotos i vídeos perquè us feu una idea de les possibilitats que ens ofereixen aquests recursos tan avantguardistes. Esperem que us agradi!