Els trastorns de l’espectre autista es caracteritzen per una pertorbació greu i generalitzada de diverses àrees del desenvolupament. Tal i com descriu el Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals, DSM-5, es manifesten en dificultats en la relació, la comunicació, la interacció i presència de comportaments, interessos i activitats restringides i repetitives.
Es tracta d’un espectre molt ampli, un ventall d’intensitat i freqüència de simptomatologia, que afecta de diferent manera a cada persona. Per tant, l’abordatge dels trastorns de l’espectre autista des de la Fundació Aspace Catalunya consisteix en comprendre i entendre el funcionament mental de cada persona de forma individualitzada.
El coneixement de sobre com percep el món una persona amb autisme, és fonamental en les primeres etapes de la vida. La intervenció precoç és un element clau per afavorir el desenvolupament. Des de fa ja uns anys, els Centres d’Atenció Precoç (CDIAP), constaten un increment important dels diagnòstics de TEA, un fenomen detectat per diversos organismes a nivell mundial. Segons Autismo España (2011) la incidència del TEA és d’1 infant per cada 150. Aquesta proporció pot ser contrastada amb la que va aportar Autism Society of America (2006) que parlava d’un increment en el diagnòstic del 172% i amb el Autism Speaks (2012) va situar en un infant per cada 88.
Aquest increment s’explica en part per una millor detecció i, també, perquè el concepte de “espectre” ha permès incloure pacients amb simptomatologia més lleu que abans estaven infradiagnosticats i els ha facilitat l’accés a recursos terapèutics i educatius.
DETECCIÓ I COMPRENSIÓ DELS TRASTORNS DEL ESPECTRE AUTISTA
S’ha de tenir en compte que els avenços en el coneixement de l’autisme ens permeten poder detectar els primers signes d’alerta dins del primer any de vida. La coordinació i el treball en xarxa amb pediatria i escoles bressol permet la detecció més primerenca i la derivació al centre d’atenció precoç referent quan l’infant presenta ja algun símptoma d’autisme o s’observen factors de risc.
En la primera infantesa, hem de tenir en compte la presència dels signes patològics i l’absència de fites pròpies de l’etapa de desenvolupament en la que es troba el nen. L’observació clínica i els instruments específics com el qüestionari M-Chat (The Checklist for Autism in Toddlers) i l’escala ADBB (Alarm Distress Baby Scale) ens permetran una primera avaluació.
Després, durant el procés diagnòstic l’administració del Test ADOS és la prova de referència per a l'avaluació i el diagnòstic de l'autisme i dels trastorns generalitzats del desenvolupament en individus de diferents edats i nivells de desenvolupament del llenguatge.
Des del moment de la detecció dels primers signes d’alerta, s’inicia un procés diagnòstic, del que forma part activa la família. El coneixement que tenen els pares sobre les dificultats i també sobre els interessos i el que motiva al seu fill són clau tant en el procés diagnòstic, com en el terapèutic.
Des de l’equip d’atenció precoç d’Aspace Catalunya l’atenció precoç, l’abordatge dels trastorns de l’espectre autista és multidisciplinari amb intervencions coordinades des de la fisioteràpia, la psicologia, la logopèdia, el treball social i la neuropediatria. La complexitat del trastorn, fa imprescindible un bon diagnòstic i una intervenció global en les diverses àrees del desenvolupament.
La conducta és la part més visible del que està passant, del que està percebent, sentint i processant un infant amb autisme. Les reaccions intenses, moviments repetitius o els canvis sobtats, ens poden resultar sovint incomprensibles, perquè no responen als patrons amb els que habitualment funcionem i que conformen les normes socials que hem aprés.
Per a un nen amb autisme, la relació amb tots els estímuls que rep de l’exterior: llums, sons, olors, textures i del seu propi cos, gana, set, dolor, alegria, és a dir, tot el que conforma el nostre món extern i intern, és viscut com un caos d’intensitat molt alta, difícil de comprendre i per tant de tolerar. Això genera un estat d’angoixa elevat i sostingut, i conseqüentment una necessitat de refugi i tancament en sí mateix; un encapsulament que l’aïlli d’aquest món que és percebut com hostil.
La intervenció terapèutica, tindrà com a objectiu principal, mitigar aquest patiment i acompanyar al nen amb autisme a la descoberta i el desig d’un món de relacions i emocions. Quan parlem d’intervenció terapèutica, parlem de que l’entorn de l’infant, sigui el més terapèutic possible, i és imprescindible el treball en equip: família-escola-terapeuta.
INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA DELS TRASTORNS DE L’ESPECTRE AUTISTA
Les intervencions, orientacions i treball dins de l’entorn terapèutic, seran la base per la generalització dels objectius assolits a l’entorn natural del nen. L’expertesa en la comprensió de l’infant amb autisme de la terapeuta i el coneixement que té la família del seu fill, són la clau pel procés evolutiu. L’edat de detecció, el nivell cognitiu i la severitat de la simptomatologia són importants en el pronòstic evolutiu.
El treball terapèutic anirà encaminat a una comprensió profunda de que és el que l’infant percep, acompanyar-lo en la integració, donar sentit al que li està passant, i dotar-lo de recursos que l’ajudin a expressar-se i comunicar.
Els mecanismes de defensa que necessita utilitzar un infant amb trastorn de l’espectre autista, per tolerar tots el imputs externs i interns, malgrat tenen un patró comú, són idiosincràtics i variables en freqüència o intensitat depenent de cada persona.
Les estereotípies, moviments repetitius amb les mans, o el cos, són visibles en molts infants amb TEA, i tenen múltiples variacions. Cal, en cada cas, comprendre que és el que els desencadena, què ha desbordat l’infant en aquell moment: un so intens o un canvi d’espai, per exemple, poden representar un desbordament i una sensació intolerable, no integrada, i que per tant no té sentit.
Els objectius del pla terapèutic realitzat pels professionals de la Fundació Aspace Catalunya s’emmarquen dins de l’entorn proper del nen i el seu disseny té em compte la zona de desenvolupament pròxim possible. És a dir, serà una intervenció que dins de la relació amb l’infant, proporcioni les condicions per ajudar-lo a desenvolupar-se i anar una mica més enllà de les seves competències.
LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL I ELS TRASTORNS DE L’ESPECTRE AUTISTA
Les persones amb diagnòstic de discapacitat intel·lectual poden associar dificultats dintre de l'espectre de l'autisme. Si bé en el CDIAP d’Aspace Catalunya s'intervé en tots els casos de diagnòstic de TEA, a partir dels 5 anys els continuem visitant en la nostra fundació quan presenten un dèficit cognitiu com diagnòstic principal i associen aspectes o trets del trastorn.
Abordar el tractament des de la perspectiva de la paràlisi cerebral o altres causes de discapacitat intel·lectual és summament complex. Les dificultats en la vida diària moltes vegades no estan justificades pel seu nivell d'intel·ligència, sinó que la falta d'interès o atenció en determinades activitats fa que no les realitzin correctament, però també pot ser deguda a un problema cognitiu, o a ambdues.
El llenguatge està afectat i habitualment també la comprensió del llenguatge. El desenvolupament del joc està interferit per les dificultats d'accedir al món representatiu i simbòlic i les seves preferències per la sensorialitat. A més, les persones usuàries presenten molt sovint comorbiditats que associen alteracions de la marxa, epilèpsia o dèficit sensorials auditives o visuals, entre altres que han de ser tinguts en compte per a poder abordar-los correctament.
BIBLIOGRAFIA
Viloca L. El niño autista: detección, evolución y tratamiento. Barcelona: Colecciones Carrilet. 2012
Tustin. F. Autisme i psicosi infantil, 1972. Paidos, Psiquiatria
El trastorn de l’espectre autista a l’atenció precoç. Abordatges multidisciplinars i plurals, Grup de treball de l’Associació Catalana d’Atenció Precoç, 2019-2021
Brun, J.M.; Villanueva, R: (comp) Niños con Autismo. experiencia y experiencias. Promolibro. Valencia, 2004
Recursos a la xarxa
Carrilet, Serveis per a persones amb autisme