Valoració, diagnòstic, prevenció i intervenció terapèutica des d'una perspectiva rehabilitadora global i multidisciplinària, de les persones amb paràlisi cerebral i altres trastorns del desenvolupament neurològic al llarg de tot el cicle vital.
Donada la complexitat del pacient amb paràlisi cerebral, el programa rehabilitador s'ha d'aplicar al llarg de tota la seva vida, per ajudar-los i acompanyar-los en l'esdevenir de les diferents etapes, amb les seves dificultats i problemes mèdics prioritaris.
ESPECIALITAT MÈDICA
Medicina física i Rehabilitació: És l’especialitat mèdica que s’encarrega del diagnòstic dels processos que causen disminució de la capacitat funcional, de l’avaluació del nivell de funcionament del pacient, de dissenyar el programa terapèutic i dirigir l’equip rehabilitador que ho porta a terme, a tots els nivells de funcionament:
- Cognitiu / mental
- Psicològic / visió
- Llenguatge / comunicació
- Alimentació
- Neuromotriu
- Ortopèdic / funcional (AVD)
- Educatiu / social / laboral
El programa rehabilitador ha de ser:
- Realista: Objectius raonables a aconseguir
- Complet: Atén a totes les necessitats en totes les edats.
- Realitzable: En funció dels recursos terapèutics, familiars i comunitaris
CARTERA DE SERVEIS EN L’ÀREA DE REHABILITACIÓ
Des del servei de Medecina Física i Rehabilitació s'ofereixen i desenvolupen diferents tipus de visites:
Primera visita i acollida: són visites diagnòstiques que consisteixen amb un anamnesi, exploració neurològica i ortopèdica bàsica i del nivell de desenvolupament si es tracta d’un infant.
Visites de devolució: s’informa a la família, i al propi pacient, del diagnòstic i és completa amb la redacció d’un informe assistencial a on constaran les proves realitzades i el diagnòstic classificat segons la CIM-10. Es dissenya el programa terapèutic, sempre que estigui indicada la intervenció.
Visites de seguiment periòdiques: es fa la continuïtat assistencial de la patologia diagnosticada i de diagnòstic precoç de problemes associats. En aquestes visites de seguiment es poden tornar a sol·licitar proves complementàries i planificar noves intervencions terapèutiques.
Coordinació: amb altres servei que poden ser de salut, socials i d’educació. Aquesta coordinació pot tenir diferents objectius, però sobretot és el d’oferir al pacient i les seves famílies una atenció integral i consensuada amb la xarxa.