La Fundació Aspace Catalunya presenta al Breaking Barriers Congress 2026 una experiència clínica que mostra com la intervenció interdisciplinària i la tecnologia de suport poden facilitar l’expressió de preferències, la presa de decisions i l’exercici de l’autodeterminació en persones amb necessitats complexes de comunicació.
Poder expressar què volem, prendre decisions sobre la nostra vida o compartir una opinió són aspectes essencials de l’autonomia personal. Per a les persones amb necessitats complexes de comunicació, disposar dels suports adequats pot marcar una diferència significativa en la manera de relacionar-se amb l’entorn i participar en les decisions que les afecten.
Amb aquesta mirada, la Fundació Aspace Catalunya ha compartit una experiència d’intervenció en comunicació augmentativa i alternativa (CAA) en persones adultes, que posa de manifest el valor de combinar tecnologia de suport, atenció especialitzada i treball interdisciplinari per generar oportunitats reals de comunicació i participació.
L’experiència s’ha presentat al Breaking Barriers Congress (BBC 2026), celebrat a Barcelona els dies 12 i 13 de novembre, a través de la comunicació oral «Intervenció en comunicació augmentativa i alternativa en adults des del servei d’atenció ambulatòria», a càrrec de Victoria Pascuas González, neurologopeda de la Fundació Aspace Catalunya, amb la col·laboració d’Àngel Aguilar i Laura Daniela Pedreros, enginyers de l’equip de suport tecnològic de l’entitat.
De la comunicació no verbal a noves possibilitats d’expressió
La comunicació augmentativa i alternativa engloba diferents sistemes i recursos que complementen o substitueixen la parla quan aquesta no permet comunicar-se de manera funcional. En l’edat adulta, el seu abordatge pot resultar especialment complex quan les persones han tingut un accés limitat a sistemes de comunicació, oportunitats educatives o processos d’alfabetització al llarg de la vida.
El cas clínic presentat correspon a un home adult amb paràlisi cerebral i necessitats complexes de comunicació, que es comunicava principalment a través de la mirada, els gestos facials i altres expressions no verbals. Aquestes formes de comunicació eren interpretades habitualment pel seu entorn familiar, fet que condicionava les possibilitats d’expressar-se amb persones menys familiaritzades amb la seva manera de comunicar-se.
A partir d’una valoració individualitzada, l’equip del servei d’atenció ambulatòria va iniciar un procés d’intervenció amb un sistema de comunicació dinàmic basat en el programari Grid 3 i un dispositiu de seguiment ocular Tobii. Aquesta tecnologia permet seleccionar opcions i construir missatges mitjançant el moviment dels ulls, sense necessitat d’utilitzar les mans ni la parla.
L’objectiu era ampliar les possibilitats d’expressió de la persona i afavorir una comunicació més autònoma, incorporant activitats d’entrenament, aprenentatge i acompanyament familiar per facilitar l’ús del comunicador en situacions quotidianes.
Poder decidir sobre la pròpia vida
Un dels exemples més significatius de l’experiència presentada mostra com l’accés a un sistema de comunicació pot contribuir a l’exercici de l’autodeterminació.
Durant el procés d’intervenció, la persona va poder expressar una preferència pròpia relacionada amb l’alimentació. Després de rebre informació sobre les recomanacions i els riscos associats a la disfàgia, una alteració que dificulta la deglució, va manifestar mitjançant el comunicador que preferia continuar gaudint del plaer de menjar, tot i conèixer els riscos que comportava.
Aquest fet exemplifica el valor de disposar d’una veu pròpia en les decisions que afecten la vida quotidiana. La comunicació permet anar més enllà de l’expressió de necessitats bàsiques: facilita compartir preferències, formular opinions i participar en processos de presa de decisions, amb els suports i l’acompanyament professional necessaris.
En situacions d’alta complexitat clínica, aquesta capacitat d’expressió és especialment rellevant per integrar la voluntat de la persona en la valoració dels riscos, les alternatives i les decisions relacionades amb la seva atenció.
Un model integral que connecta tecnologia, salut i participació
L’experiència presentada també posa en valor el model d’atenció integral i interdisciplinària de la Fundació Aspace Catalunya, que articula coneixements de diferents àmbits per donar resposta a les necessitats de cada persona.
En aquest cas, la intervenció va requerir la coordinació de professionals de treball social, medicina rehabilitadora, fisioteràpia, logopèdia i enginyeria, amb la participació dels equips especialitzats en tecnologia de suport i mobilitat.
Aquesta col·laboració va permetre abordar diferents dimensions de la comunicació i la participació. A més de l’adaptació i l’entrenament del comunicador, es van incorporar activitats d’estimulació cognitiva i propostes de consciència fonològica orientades a iniciar l’aprenentatge de la lectoescriptura.
El treball amb la família va constituir una altra part essencial del procés, amb l’objectiu d’afavorir l’ús funcional de la comunicació en l’entorn habitual i facilitar que les oportunitats d’interacció s’estenguessin més enllà de les sessions terapèutiques.
Aquesta manera d’abordar la comunicació reflecteix una atenció centrada en la persona, que integra les necessitats clíniques, les capacitats individuals, l’entorn i els objectius de participació.
Garantir oportunitats de comunicació al llarg de la vida
L’experiència també ha permès visibilitzar les barreres que afronten algunes persones adultes amb discapacitat per accedir a recursos educatius, aprenentatges i espais de participació comunitària.
L’accés a la comunicació i a l’alfabetització ha de continuar sent una oportunitat al llarg de tota la vida. Per això, resulta essencial disposar de suports especialitzats, però també d’entorns accessibles que ofereixin possibilitats reals per interactuar, aprendre i participar.
En aquest sentit, la intervenció en CAA requereix continuïtat i coordinació entre els professionals, les famílies i els diferents recursos de la comunitat. La tecnologia és una eina facilitadora, però la seva utilitat depèn també de les oportunitats que té cada persona per utilitzar-la i fer-se escoltar.
Amb la participació al Breaking Barriers Congress 2026, la Fundació Aspace Catalunya contribueix a compartir coneixement clínic i experiències d’atenció especialitzada, posant en valor un model que integra salut, tecnologia i acompanyament social per afavorir l’autonomia i la qualitat de vida de les persones amb paràlisi cerebral i altres necessitats complexes de comunicació.
El valor de la comunicació es fa visible quan les persones poden expressar allò que pensen, participar en les decisions que les afecten i exercir un paper actiu en la seva pròpia vida.






