La vicesecretària de La Unió i directora general de la Fundació Aspace Catalunya situa les noves generacions, la integració social i sanitària i el finançament basat en valor com a claus del futur del sistema
La celebració dels 50 anys de La Unió Catalana d’Hospitals ha esdevingut molt més que una commemoració institucional. Davant de més de 700 representants d’institucions, organitzacions i professionals del sistema sanitari i social, Elena Puigdevall, directora general de la Fundació Aspace Catalunya, ha protagonitzat una intervenció amb un missatge clar, el model català ha d’assumir un gir profund per garantir la seva sostenibilitat i continuar liderant a escala europea.
En el marc d’un acte carregat d’emoció, on s’han reconegut entitats fundadores, trajectòries exemplars i projectes transformadors, Puigdevall ha defensat que Catalunya disposa avui d’una xarxa assistencial sòlida i propera a tot el territori”, construïda al llarg de dècades des del compromís amb el servei públic i la cooperació. Però ha advertit que el context actual obliga a anar més enllà de la continuïtat.
Un punt d’inflexió generacional
Adreçant-se especialment al talent emergent, ha situat el relleu generacional com un dels grans reptes estructurals del sistema, juntament amb l’envelliment de la població, l’increment de la complexitat assistencial i la manca de professionals.
“La transformació ja no és una expectativa de futur, sinó una realitat que ens obliga a prendre decisions amb sentit d’urgència”, ha afirmat, reclamant lideratge compartit i confiança institucional per consolidar els canvis en marxa.
Segons Puigdevall, el futur dependrà de la capacitat d’introduir noves maneres de treballar, compartir responsabilitats i obrir espais de decisió a les noves generacions, en un moment que ha definit com “decisiu” per a la sostenibilitat del model.
Del tractament de la malaltia a la gestió de la salut i les comunitats
Un dels eixos centrals del discurs ha estat la necessitat de passar d’un model centrat en l’atenció de la malaltia, a un enfocament orientat a la salut de les persones i de les comunitats, integrant factors sanitaris, socials i preventius.
Ha citat referents internacionals com Jennifer Dixon CEO de The Health Fundation, que apunten cap a aquesta transformació , així com experiències de sistemes com Dinamarca o Singapur, que treballen amb responsabilitat compartida sobre els resultats en salut.
També ha posat sobre la taula la necessitat de repensar la productivitat del sistema, incorporant nous perfils professionals i fent un ús estratègic de la tecnologia i la intel·ligència artificial, en línia amb iniciatives impulsades per altres sistemes europeus
Nou finançament i equitat territorial
Puigdevall ha defensat explícitament l’evolució cap a models de finançament basats en el valor i en els resultats en salut, així com una distribució territorial més equitativa dels recursos.
Ha subratllat que aquestes propostes no són hipòtesis, sinó aprenentatges contrastats en un context global marcat per la crisi de professionals i l’augment de les desigualtats en salut.
El ciutadà al centre
En el tram final de la seva intervenció, ha situat el ciutadà com a criteri real d’organització del sistema, apostant per una cartera de serveis integrada que eviti la fragmentació i reforci la mirada comunitària
“El model català pot projectar-se més enllà del país com un referent amb veu pròpia a Europa”, ha assegurat, apel·lant al coneixement, l’energia i el coratge de les organitzacions i dels professionals per assumir aquest gir amb decisió.
Amb la presentació del vídeo “Som Futur”, La Unió ha volgut simbolitzar aquest posicionament estratègic en el seu cinquantè aniversari. Però el missatge que ha sobrevolat l’acte ha anat més enllà de l’efemèride: si el model català ha estat capaç de construir una xarxa sòlida en cinquanta anys, el repte ara és demostrar que també sap reinventar-se per als pròxims cinquanta.
