La Fundació Aspace Catalunya va oferir una xerrada informativa sobre l’avantprojecte de llei de modificació del Codi Civil català en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica a Catalunya (Gencat, 2024). La xerrada va estar impartida pel Sr. Andrés Labella, pare d’una filla amb discapacitat, advocat i investigador a la Càtedra d’Habitatge de la URV, i la Sra. Silvia Alba, treballadora social de la Residència i del Servei de Teràpia Ocupacional d’Aspace Montjuïc.
Aquest avantprojecte està impulsat per la necessitat d’adaptar la legislació espanyola i catalana a la Convenció de Nova York (BOE, 2008) sobre els drets de les persones amb discapacitat. Introdueix canvis significatius en la manera com s’entén i es gestionen els suports a les persones amb discapacitat intel·lectual en l’exercici dels seus drets.
Cal destacar que, a data d’avui, el Codi Civil català encara no ha estat modificat. No obstant això, s’està aplicant la Disposició Transitòria Cinquena de la Llei Orgànica 5/2024 (BOE, 2024), del dret de defensa, que suposa un canvi de paradigma en la pràctica judicial i obliga a adaptar els procediments per garantir els drets de les persones amb discapacitat. Això explica per què s’estan modificant ja les sentències d’incapacitació i introduint assistències de suport.
1. La Convenció de Nova York: el marc legal internacional
La Convenció de Nova York (Nacions Unides, 2006) estableix un marc legal internacional per a la protecció i promoció dels drets de les persones amb discapacitat. A Espanya, la Convenció va entrar en vigor el 3 de maig de 2020 i s’integra dins l’ordenament jurídic (Constitució Espanyola, 1978, Art. 10.2 i Art. 96).
El principi fonamental de la Convenció és el reconeixement de la igualtat de totes les persones, independentment de les seves capacitats. En aquest sentit, promou un canvi de paradigma en la concepció de la discapacitat que no és una característica inherent a la persona, sinó el resultat de la interacció entre les persones i les barreres socials-ambientals que els impedeixen la plena participació en la societat, en igualtat de condicions.
2. El model de suports: un nou paradigma
La reforma del Codi Civil Català introdueix un nou model de suports a la capacitat jurídica, allunyant-se del model tradicional d’incapacitació. El nou model es basa en els següents principis:
2.1. Necessitat:
- El suport només s’ha de proporcionar quan sigui realment necessari per a la persona amb discapacitat.
- S’ha de realitzar una valoració exhaustiva de la situació individual de la persona per determinar si necessita ajuda per prendre decisions i exercir els seus drets.
2.2. Proporcionalitat:
- El tipus i la intensitat del suport han de ser proporcionals a les necessitats de la persona.
- S’han d’establir mesures de suport específiques per a cada situació, evitant restriccions innecessàries a la seva autonomia.
2.3. Voluntat:
- S’ha de respectar la voluntat i les preferències de la persona amb discapacitat en tot moment.
- El suport s’ha de basar en la presa de decisions lliure i informada de la persona, permetent-li participar activament en la presa de decisions que l’afecten.
2.4. Intervenció mínima:
- El suport ha de ser el menys intrusiu possible en la vida de la persona.
- S’han de prioritzar les mesures de suport informals, com ara l’ajuda de familiars o amics, abans d’adoptar mesures més formals, com ara la tutela o la curatela.
2.5. Temporalitat:
- Les mesures de suport han de ser temporals i revisables.
- S’han de revisar periòdicament per assegurar que segueixen sent adequades a les necessitats de la persona i que no restringeixen la seva autonomia de manera innecessària.
2.6. Tutela de l’autoritat:
- L’autoritat judicial ha de supervisar les mesures de suport per garantir que es respecten els drets de la persona amb discapacitat.
- S’han d’establir mecanismes de control per evitar abusos i garantir que les decisions preses en nom de la persona siguin en el seu millor interès.
3. Tipus de suport
La reforma preveu dos tipus de suports:
- Suports no formalitzats: prestats de manera informal per persones de l’entorn natural de la persona, que coneguin bé els seus desitjos i necessitats.
- Suports formalitzats: establerts mitjançant un document legal, com ara el poder preventiu o l’assistència.
3.1. El poder preventiu
El poder preventiu és una escriptura pública que permet a la persona planificar anticipadament la seva voluntat i preferències per al futur, en cas que no pugui comunicar-les.
3.2. L’assistència
L’assistència és una mesura de suport formalitzada mitjançant via notarial o judicial. Poden haver-hi tres tipus d’assistència:
- Assistència de col·laboració: En aquest tipus d’assistència, la persona assistida pren les decisions per si mateixa, però compta amb el suport d’una altra persona (l’assistent) per entendre millor les opcions, valorar les conseqüències i prendre la decisió més adequada als seus interessos i desitjos. L’assistent actua com a facilitador del procés de presa de decisions, proporcionant informació, explicacions i consell, però sense substituir la voluntat de la persona amb discapacitat.
- Assistència de codecisió: En aquest cas, la persona amb discapacitat i l’assistent prenen les decisions de manera conjunta. És a dir, ambdues persones participen activament en el procés de presa de decisions, aportant les seves opinions, coneixements i experiències. La codecisió implica un compromís compartit en la presa de decisions, buscant un equilibri entre la voluntat de la persona amb discapacitat i el suport que necessita per prendre la millor decisió possible.
- Assistència de representació: En aquest tipus d’assistència, l’assistent actua en nom de la persona assistida per dur a terme determinats actes jurídics com: signar contractes, realitzar tràmits administratius o prendre decisions mèdiques. La representació només s’utilitza quan és estrictament necessària i quan la persona assistida no pot prendre la decisió per si mateixa, havent esgotat tots els tipus de suport. És important recordar que la representació ha de ser proporcionada a les necessitats de la persona i revisable periòdicament per garantir que segueix sent la mesura de suport més adequada.
4. Patrimoni Protegit
- Quina finalitat té? El patrimoni protegit és un mecanisme de protecció patrimonial per a persones amb discapacitat que té com a finalitat garantir que tinguin cobertes les seves necessitats econòmiques i millorar la seva qualitat de vida.
- Com es constitueix? Es constitueix mitjançant una escriptura pública davant notari, on es designen els béns que s’aporten al patrimoni protegit i l’administrador del mateix.
- Com s’administra? L’administrador del patrimoni protegit és la persona encarregada de gestionar els béns i els ingressos per satisfer les necessitats de la persona amb discapacitat.
- Té beneficis fiscals? Les aportacions al patrimoni protegit poden tenir beneficis fiscals per a la persona que les realitza.
- Quan s’extingeix? El patrimoni protegit s’extingeix per la mort de la persona beneficiària, la pèrdua de la discapacitat, la renúncia de la persona beneficiària o per arribar al terme fixat.
5. Testament
- Què és el testament? És un acte personalíssim i lliure, mitjançant el qual una persona ordena el destí dels seus béns per després de la seva mort.
- Qui pot fer el testament? Totes les persones amb capacitat jurídica poden fer testament, incloses les persones amb discapacitat que tinguin els suports necessaris.
- Que podem posar al testament? El testament pot contenir disposicions sobre l’herència, llegats, designació d’hereu, nomenament d’un marmessor, etc.
- Què és la substitució exemplar? És una figura que permet als pares designar un hereu per al seu fill amb discapacitat en cas que aquest mori sense testament. Aquesta figura només és aplicable a persones amb discapacitat que tinguin un suport formalitzat (tutor o assistent).
El testament entra en vigor en el moment de la defunció del testador i es pot modificar tantes vegades com es vulgui mentre el testador sigui viu.
6. Conclusió
La reforma del Codi Civil de Catalunya, més enllà de les modificacions legals, representa un canvi profund en la nostra manera de comprendre la discapacitat i d’acompanyar a les persones que la viuen.
S’ha passat d’un model centrat en la incapacitat i la substitució de la voluntat de les persones a un model basat en el respecte a l’autonomia, la capacitat jurídica i la presa de decisions, desitjos i projectes vitals.
Les persones que presenten els suports, ja siguin formals o informals, esdevenen claus per garantir que les persones amb discapacitat puguin exercir els seus drets i participar plenament en la societat.
Aquesta reforma és un repte social i col.lectiu per acompanyar a les persones a desenvolupar el seu projecte de vida amb plenitud i llibertat.
Autora: Silvia Alba Ríos
Treballadora Social de la Fundació Aspace Catalunya
Bibliografia
- Instrumento de Ratificación de la Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad, hecho en Nueva York el 13 de diciembre de 2006. Boletín Oficial del Estado núm. 96 (2008). Recuperat el 17 de febrer de 2025, de https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2008-6963
- Ley Orgánica 5/2024, de 11 de noviembre, del Derecho de Defensa. Boletín Oficial del Estado núm. 275 (2024). Recuperat el 17 de febrer de 2025, de https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2024-23630
- Constitución Española (Art. 10.2 i Art. 96). (1978). Boletín Oficdial del Estado núm. 311 (1978). Recuperat el 17 de febrero de 2025, de https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1978-31229
- Generalitat de Catalunya. Avantprojecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones. Govern obert i bon govern (2024). Recuperat el 17 de febrer de 2025, de https://governobert.gencat.cat/web/shared/Transparencia/normativa-en-tramit/JUS/en-tramit/codi-civil-suports-persones/text-versio-230406.pdf
- Nacions Unides. (2006). Convención Internacional sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad. Asamblea General.
