Eficàcia de les ones de xoc en el tractament local de la hipertonia muscular (espasticitat i distonia), en pacients amb paràlisi cerebral.

La hipertonia muscular patològica, que engloba els termes més coneguts d’espasticitat i distonia, és un dels majors problemes en les persones afectes de Paràlisi Cerebral (PC). El tractament amb ones de xoc radials (rESWT), o també anomenades ones de pressió, representa una alternativa relativament nova als tractaments convencionals de la hipertonia muscular i s’ha establert en els últims anys com una opció no invasiva i amb pocs efectes secundaris per al seu maneig.

Resum Executiu
Es tracta d’un estudi quasi-experimental on s’avaluarà la resposta a la intervenció amb ones de xoc abans i després del tractament. El tractament consisteix en 3 sessions d’ones de xoc amb un interval de temps d’1 setmana entre cada sessió en els músculs seleccionats. La intervenció serà realitzada per dos fisioterapeutes de l’entitat. Es valoraran aspectes quantitatius i qualitatius.

Context i Justificació
La hipertonia muscular patològica, que engloba els termes més coneguts d’espasticitat i distonia, és un dels majors problemes en les persones afectes de Paràlisi Cerebral (PC). El tractament amb ones de xoc radials (rESWT), o també anomenades ones de pressió, representa una alternativa relativament nova als tractaments convencionals de la hipertonia muscular i s’ha establert en els últims anys com una opció no invasiva i amb pocs efectes secundaris per al seu maneig.

Objectiu General
L’objectiu de la investigació és valorar l’eficàcia del tractament amb ones de xoc en la disminució de la hipertonia local en pacients amb paràlisi cerebral en la millora d’aspectes clínics i de funcionament de la persona.

Objectius Específics

• Comprovar la relació de la millora fisiològica de l’ espasticitat amb la millora funcional de la persona
• Valorar la influència de les variables independents de sexe, edat, tipus de PC, GMFCS i CI en els resultats de tractament.
• Avaluar la consecució d’ objectius prèviament pactats pel pacient o la família i el professional mitjançant mesures estandarditzades.
• Valorar l’efecte del tractament en aspectes subjectius i/o emocionals (creences, expectatives…) percebuts pel pacient/família en relació amb el tractament amb ones de xoc radials

L’ estudi es realitzarà al Centre Integral Montjuïc, situat al C/ Tres Pins 31-35 de Barcelona. La Fundació Aspace Catalunya és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1961, declarada associació “beneficio-social” l’any 1964 i considerada d’utilitat pública el 1968. Els objectius d’ aquesta entitat sempre han estat els de promoure serveis per a la recerca, diagnòstic, rehabilitació i educació de persones que presentin paràlisi cerebral o altres lesions del neuro desenvolupament, així com a les seves famílies. Va ser pionera a Espanya en el tractament de pacients amb dany cerebral, principalment congènit, i en especial en PC.

Una vegada els candidats a participar siguin seleccionats per les mediques rehabilitadores, compleixin els criteris d’elegibilitat i signin el consentiment informat, es procedirà a realitzar la recollida de dades basals: edat, sexe, tipus de PC, descripció segons les directrius del Registre Europeu de la PC mitjançant GMFCS, MACs, CFCS, i quocient intel·lectual (CI).

El tractament consisteix en 3 sessions d’ones de xoc amb un interval de temps d’1 setmana entre cada sessió en els músculs seleccionats. La intervenció serà realitzada per dos fisioterapeutes de l’ entitat

Els nostres valors base es prendran just abans de la primera sessió d’ones de xoc (V0); els valors objectiu es prendran just després de finalitzar la tercera sessió de tractament d’ones de xoc (V1); posteriorment, es realitzarà una reavaluació els 3 mesos (V2) del moment en què es van prendre els valors base i als 6 mesos (V3).

En els quatre moments en què es recullen les dades quantitatives, es lliurarà al pacient o familiar una enquesta semi-estructurada per tal de recaptar els aspectes subjectius i emocionals associats al tractament per a la seva posterior anàlisi qualitativa.

La majoria de les persones amb PC presenten espasticitat com a trastorn motor més freqüent, seguit del tipus mixt i del distònic-atetòsic. L’ espasticitat, en associació a la resta dels fenòmens motors, pot produir dolor, contractures i deformitats òssies. L’augment del to dificulta les tasques dels cuidadors, el manteniment de la postura a la cadira de rodes, la marxa, l’ús adequat de les ortesis i implica una despesa energètica elevada durant el moviment. En nens, dificulta el creixement longitudinal del múscul, amb el consegüent risc de retracció. En ocasions, l’espasticitat pot ser funcionalment útil, la qual cosa s’ ha de tenir en compte a l’hora d’ establir objectius terapèutics.

Les ones de xoc extracorpòries (ESWT) han provat de ser valuoses per al tractament de diverses patologies musculoesquelètiques i neurològiques. Les ESWT involucren una seqüència de polsos sònics únics, amb alts pics de pressió màxima, elevació ràpida de pressió i curta durada que convergeixen a través d’un generador i arriben a l’àrea determinada, produint un tractament efectiu. Diversos estudis han demostrat l’efecte favorable de les ESWT en el tractament de l’espasticitat dels pacients afectes de paràlisi cerebral, esclerosi múltiple, traumatisme crani encefàlic i ictus.