La importància de la detecció i la intervenció precoç per afavorir el desenvolupament
El benestar emocional i la competència social durant el primers anys de vida constitueixen els ciments del desenvolupament humà. Aquestes habilitats sorgeixen de la interacció continua i propera del nadó amb els seus progenitors. El lactant busca la interacció a través de mirades, gestos, balbotejos i expressions facials. No obstant, existeixen molts factors que poden influir negativament en el desenvolupament social i emocional dels infants com ara la prematuritat, entorns pocs estimuladors o pertorbadors, factors genètics, etc.
Per aquest motiu, durant aquesta primera etapa de 0 a 24m, entenem per a senyals d’alarma aquell conjunt d’elements biològics, emocionals o socials que indiquen afectació del desenvolupament (Busquets et al, 2018). Aquests senyals poden acabar consolidant-se o no en un trastorn del neurodesenvolupament.
El comportament de retraïment és considerat un mecanisme de defensa i no un problema en sí mateix. Es tracta d’un mecanisme regulatori normal quan es presenta en petita escala, durant uns pocs segons. En canvi, el retraïment sostingut en el temps és una adaptació del bebè a una situació que està sent problemàtica. El retraïment en aquests casos està associat a reiterats desajustos en la sincronia pares-bebè. És un important senyal d’alarma en la primera infància que pot comprometre el desenvolupament motriu, cognitiu, afectiu i social de l’infant. El retraïment es troba en la clínica de molts dels trastorns de la primera infància, com ara: trastorns del vincle, trastorns de l’espectre autista, depressió, síndromes posttraumàtics, trastorns d’ansietat i retards en el desenvolupament.
El retraïment relacional no és un diagnòstic, és una senyal de risc en el desenvolupament amb causes a investigar. Així mateix, un diagnòstic primerenc permet una intervenció a temps, clau per un bon pronòstic d’evolució. Estudis recents indiquen que gràcies a la millora en l’observació dels senyals d’alarma s’han avançat varis anys l’edat en que es detecten certs diagnòstics, com ara el TEA. (Tizón, J.L. , 2016)
L’atenció precoç és un enfocament fonamental en el desenvolupament infantil que busca identificar i abordar les necessitats dels nens des del seu naixement fins als sis anys. Des de la Fundació Aspace Catalunya, en el servei d’atenció precoç CDIAP Aspace els diagnòstics dels infants els realitzem a partir d’entrevistes amb els pares i de l’observació clínica. Quan creiem necessari complementem l’exploració amb l’ús de tests o escales com ara la Alarm Distress Baby Scale (ADBB). El CDIAP Aspace compta amb un equip multidisciplinar de fisioterapeutes, psicòlogues, neuropediatres i logopedes formades en aquesta escala.
Què és l’escala ADBB?
L’escala ADBB ( Alarm Distress Baby Scale) és una eina utilitzada en el Cdiap (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) i en els serveis pediàtrics , que ens permet fer una avaluació d’aquests senyals d’alerta i iniciar una intervenció primerenca. És una escala de cribratge que proposa una manera sistematitzada d’observació de bebès entre 2 i 24 mesos de vida.
L’autor de l’escala, Antoine Guedeney, és el Cap del Departament de Psiquiatria Infantil de l’Hospital Claude Bernard de París i Cap del Departament de Psiquiatria de la Facultat Xavier Bichat. Guedeney també fou el president de la World Association for Infant Mental Health (WAIMH).
La seva validació va ser realitzada en centres hospitalaris de països com França, Portugal, Finlàndia, Austràlia, Brasil o Noruega. A Espanya, l’escala encara no ha sigut validada, però té una validesa transcultural, ja que sí que està validada a països de parla hispana com Argentina, per la qual cosa el seu ús en recerca està permès des de l’any 2011. L’escala presenta una sensibilitat de 82% i una especificitat de 78%, així com una bona coherència interna (Cronbach 0.83),
L’escala es centra en l’observació de les reaccions a les estimulacions (somriure, veu, gest, tacte, etc.) del bebè en diferents situacions, la qual proporciona informació valuosa sobre el seu estat emocional.
Què avalua l’Escala ADBB?
La ADBB consta de vuit ítems que avaluen diferents aspectes del comportament social del bebè. Cada ítem es valora de 0 a 4, amb puntuacions totals que van des de 0 a 32. Les puntuacions baixes de 0 a 5 indiquen absència de retraïment, de 6 a 10 retraïment lleu i de 11 a 32 sever. Els ítems valorats són els següents:
- Expressió del rostre. Disminució de l’expressivitat del rostre.
- Contacte visual. Reducció del contacte visual.
- Activitat corporal. Reducció de la mobilitat del cap, del tors i de les extremitats, sense tenir en compte l’activitat de les mans i dels dits.
- Gestos d’auto-estimulació. L’infant es centra en el seu cos (dits, mans, cabell, succió del polze, fregaments repetitius) d’una manera automàtica, sense plaer, i de manera aparentment separada de la resta de la seva activitat.
- Vocalitzacions. Disminució de les vocalitzacions de plaer (xerroteig, riure, laleig, balboteig, crits aguts de plaer) però també de desgrat, d’ansietat o de dolor (crits, gemecs i plors).
- Vivacitat de la reacció a l’estimulació. Disminució de la rapidesa i vivacitat de la reacció a l’estimulació en el transcurs de l’examen (somriure, veu, tacte).
- Relació. Disminució de l’aptitud del bebè per a relacionar-se amb l’observador, l’examinador o qualsevol persona present a la sala, excepte la que s’ocupa habitualment d’ell. La relació és avaluada pel comportament, el contacte visual, la reacció als estímuls.
- Atracció. Esforç d’atenció necessari per a romandre en contacte amb la criatura sentiment de plaer o d’inquietud que transmet el contacte amb l’infant, i el sentiment subjectiu de la durada de l’examen.
Com a conclusió, podem afirmar que l’experiència en l’ús de l’escala en el CDIAP Aspace és valorada com una eina valuosa per diverses raons:
– Detecció precoç: ens permet identificar problemes de desenvolupament emocional en etapes primerenques, la qual cosa facilita la intervenció oportuna i adequada.
– Orientació per als cuidadors: ens proporciona als pares i cuidadors informació sobre el desenvolupament del seu bebè, ajudant-nos a entendre millor les seves necessitats i comportaments.
– Planificació d’intervencions: els resultats de la ADBB ens guien als professionals en la creació de plans d’intervenció personalitzats que abordin les necessitats específiques de l’infant.
Referències bibliogràfiques
1.Guedeney, A. i Fermanian, J.A. (2001). Validity and Reliability Study of Assessment and Screening for Sustained Withdrawal Reaction in Infancy: The Alarm Distress baby Scale. Infant Mental Helth Journal, 22.
2.Busquets et al., (2019). Detección precoz del TEA en la consulta pediátrica: un proyecto piloto en la red pública. Psicopatologia. salud ment. 33.
- Tizón, J.L. (2016) Trastornos del espectro autístico y trastornos generalizados del desarrollo: por una perspectiva relacional de su comprensión y cuidados. Revista EIPEA. Núm 1.
