La discapacitat intel·lectual és un trastorn del neurodesenvolupament, és a dir, un trastorn del desenvolupament de les funcions del cervell que comença en els primers anys de vida, quan està en fase de màxim creixement.
Etiologia de la discapacitat intel·lectual associada al llenguatge
Les causes són molt variades però sempre comença en els primers anys, en néixer o fins i tot abans, mentre que el diagnòstic és clínic. Per diagnòstic clínic entenem la descripció exacta, a través de l’observació experta i de proves específiques tant de Psicologia com de Logopèdia, de les dificultats que el nen/a o la persona adulta manifesten dificultats que comencen a fer-se més evidents quan el desenvolupament del llenguatge està en la seva màxima explosió, entre els 3 i els 6 anys. És important dir això perquè la intervenció serà més efectiva quan abans es comenci, donada la gran plasticitat del cervell (neuroplasticitat) dels nens/es.
El cervell té diferents àrees i funcions i pot ser que un infant amb discapacitat intel·lectual tingui més dificultat en una àrea que en altres. És el cas del trastorn del llenguatge associat a una discapacitat intel·lectual.
Símptomes del trastorn del llenguatge associat a la discapacitat intel·lectual
Les persones afectades presenten dificultats especialment en el llenguatge verbal, funció complexa que, grosso modo, mostra dues parts fonamentals: el llenguatge receptiu, és a dir la capacitat d’entendre el que s’escolta; i l’expressiu, la capacitat de fer ús del llenguatge per comunicar-se.
El llenguatge és fonamental per comunicar-nos amb els altres, per expressar allò que sentim i fer-nos entendre, per comprendre el que passa al nostre voltant, i per entendre’ns a nosaltres mateixos (llenguatge intern). És per això que aquests nens/es, nois/es o adults poden patir complicacions a l’hora d’interactuar i de relacionar-se amb l’entorn en el dia a dia, una necessitat bàsica en qualsevol persona i al llarg de tot el seu cicle vital.
A les dificultats globals donades per la discapacitat intel·lectual, s’afegeixen obstacles més pronunciats en el llenguatge, que poden passar inadvertides o considerades com a part de la discapacitat intel·lectual. O, en altres casos, es poden confondre amb altres tipus de dèficits. Per això, la fase de detecció i diagnòstic és crucial: explorar quin és el perfil neuropsicològic per poder entendre com funcionen les diferents funcions del cervell de la persona, quines estan alterades i, finalment, poder posar en marxa el suport necessari, un tractament individualitzat, una orientació ajustada i, en els casos que ho precisen, intentar buscar la causa amb proves mèdiques especialitzades.
Tractament dels trastorns dels llenguatges associats amb la discapacitat intel·lectual des de la Fundació Aspace Catalunya
En el cas d’una discapacitat intel·lectual amb trastorn del llenguatge associat és especialment important tractar-la com més aviat millor i de forma global: en l’àmbit acadèmic, acompanyar i reforçar els aprenentatges; i en l’àmbit psicosocial, brindar a l’infant i a la seva família suport perquè el benestar, l’autoestima i l’equilibri emocional no es vegin afectats en cap perímetre: a l’escola, a casa, a les activitats de lleure i altres espais socials. En el cas de nens/es, enfortir els punts febles i a la vegada acompanyar a l’infant i a la seva família cap a la construcció d’una base emocional sòlida, cap a un futur d’autonomia, autorealització i felicitat.
Des d’Aspace som experts en la detecció d’aquests tipus de dificultats i advoquem per una teràpia multidisciplinària que involucra Logopedes, Psicòlogues, Neuropediatres o Neuròlegs, i, quan calgui, Metge Rehabilitador, Psiquiatre i Oftalmòleg posant sempre al centre a l’usuari/ària i la seva família. Treballem de forma integrada amb la resta de la xarxa comunitària a partir de l’escola i dels serveis de salut al llarg de totes les etapes de la vida, amb l’objectiu de desenvolupar les àrees compromeses i adaptar les estratègies d’aprenentatge per treure-li el màxim benefici.
