Teràpia amb ones de xoc radials per l’abordatge de l’espasticitat

L’espasticitat és un component de la discapacitat motora multifacètica de la Paràlisi Cerebral (PC) i es troba present al voltant del 80% dels casos⁽¹⁾. Tot i que no és el factor principal que interfereix amb la funció, la participació o l’activitat dels pacients⁽²⁾, exerceix un paper important en la limitació de la seva capacitat per moure’s i participar en les activitats de la vida diària en interferir amb la funció de les extremitats, causant dolor secundari a espasmes musculars^(3-5) i, a llarg termini, produir contractures fixes i deformitats múscul esquelètiques secundàries^(6-7). L’abordatge de l’espasticitat en la PC és complex i es presenta com un gran desafiament per a l’equip de rehabilitació. Hi ha una variació considerable en la disponibilitat de tractaments (farmacològics, fisioterapèutics, ortopèdics, quirúrgics…) i la intensitat del seu ús^(8-9). Els objectius de l’abordatge terapèutic de l’espasticitat inclouen: reduir el dolor i els espasmes musculars, facilitar l’ús de les ajudes ortopèdiques, millorar la postura, minimitzar les contractures i la deformitat, facilitar la mobilitat i la destresa amb l’objectiu final de maximitzar el potencial del pacient i promoure’n la independència i la seva qualitat de vida⁽¹⁰⁾.

La teràpia amb ones de xoc extracorpòries (ESWT, per les seves sigles en anglès) ha demostrat ser valuosa en el tractament de diverses afeccions múscul esquelètiques i neurològiques. Diversos estudis han demostrat els beneficis d’ESWT en l’abordatge de l’espasticitat en pacients amb paràlisi cerebral, esclerosi múltiple, lesió cerebral traumàtica i accident cerebrovascular ^(11-14), i s’ha establert en els darrers anys com una alternativa efectiva, no invasiva i amb pocs efectes secundaris (petits hematomes o molèsties durant l’aplicació) pel maneig de l’espasticitat.

Hi ha dos tipus d’ones de xoc extracorpòries; les ones de xoc radials (rESW) i les ones de xoc focals (fESW). Les ones de xoc radials són ones balístiques generades per la injecció d’aire comprimit dins d’un aplicador que dispara un projectil dins d’aquest, i impacta contra el capçal d’aplicació. L’ona es propaga superficialment en direcció radial des de l’aplicador on hi ha la màxima pressió⁽¹⁵⁾. Els efectes biològics de les ones de xoc trobats fins ara són tres: regeneració tissular, angiogènesi i analgèsia^(16-19). Tot i la taxa d’efectivitat clínica de les ones de xoc, el mecanisme d’acció biològic no ha estat completament establert; es creu que la regeneració tissular i l’angiogènesi produïdes per les ones de xoc es deu al fenomen de mecanotransducció, que és el mecanisme mitjançant el qual l’estímul mecànic produeix una resposta biològica dels teixits estimulats. Els senyals mecànics modulen gairebé tots els aspectes de la funció cel·lular, incloent-hi el creixement, la diferenciació, la migració, l’expressió d’un gen, la síntesi proteica i fins i tot l’apoptosi^(20-21).

La literatura actual coincideix que el tractament amb rESWT és efectiu en l’abordatge de l’espasticitat en persones amb paràlisi cerebral, aquest efecte s’ha estudiat sobretot al múscul Tríceps Sural o flexor plantar. S’ha demostrat que l’efecte de les ones de xoc es manté fins a les 12 setmanes després del tractament, amb resultats positius en la modulació de l’espasticitat valorada amb l’Escala d’Asworth Modificada (MAS) i l’Escala Tardieu, en els valors de rang de moviment passiu (pROM), en puntuacions de la funció motora global (GMFM), en paràmetres de marxa, i en la disminució del dolor secundari a l’espasticitat, entre d’altres^(22-27).

A la Fundació Aspace Catalunya estem compromesos a continuar investigant i donant continuïtat als dos estudis ja realitzats a la Fundació^(22-26), sobre els beneficis de la teràpia amb ones de xoc radials en l’abordatge de l’espasticitat en pacients amb paràlisi cerebral, una teràpia jove però prometedora, que està obtenint valoracions molt positives per part dels nostres pacients.

Bibliografia:

1. Vitrikas K, Dalton H, Breish D. Cerebral Palsy: An Overview. Am Fam Physician. 2020 Feb 15;101(4):213-220.
2. Delgado MR, Hirtz D, Aisen M, Ashwal S, Fehlings DL, McLaughlin J, et al. Practice parameter: pharmacologic treatment of spasticity in children and adolescent swith cerebral palsy (an evidence-based review): report of the Quality Standards Subcommittee of the American Academy of Neurology and the Practice Committee of the Child. Neurology. 2010 Jan26;74(4):336–43.
3. National Collaborating Centre for Women’s and Children’s Health (UK). Spasticity in children and Young people with non-progressive brain disorders: management of spasticity and co-existing motor disorders and their early musculoskeletal complications. London, England: RCOG Press; 2012.
4. Beckung E, Hagberg G. Neuroimpairments, activity limitations, and participation restrictions in children with cerebral palsy. Dev Med Child Neurol. 2002;44 (5):309–16.
5. Ramstad K, Jahnsen R, Skjeldal OH, Diseth TH. Characteristics of recurrent musculoskeletal pain in children with cerebral palsy aged 8 to 18 years. Dev Med Child Neurol. 2011;53(11):1013–8.
6. Persson-Bunke M, Hagglund G, Lauge-Pedersen H, et al. Scoliosis in a total population of children with cerebral palsy. Spine (Phila Pa 1976). 2012;37(12): E708–13.
7. Kerr Graham H, Selber P. Musculoskeletal aspects of cerebral palsy. J Bone Joint Surg Br. 2003 Mar;85(2):157-66. Review
8. Oleszek J, Davidson L. Cerebral Palsy. In: Braddom RL, ed. Physical Medicine and Rehabilitation. Philadelphia, PA: Elsevier; 2011:1253–1273.
9. Novak I, Morgan C, Fahey M, Finch-Edmondson M, Galea C, Hines A, Langdon K, Namara MM, Paton MC, Popat H, Shore B, Khamis A, Stanton E, Finemore OP, Tricks A, Te Velde A, Dark L, Morton N, Badawi N. State of the Evidence Traffic Lights 2019: Systematic Review of Interventions for Preventing and Treating Children with Cerebral Palsy. Curr Neurol Neurosci Rep. 2020 Feb 21;20(2):3
10. Ward A. Long-term modification of spasticity. J Rehabil Med 2003;35:60 – 65.
11. Mihai EE, Popescu MN, Iliescu AN, Berteanu M. A systematic review on extracorporeal shock wave therapy and botulinum toxin for spasticity treatment: a comparison on efficacy. Eur J Phys Rehabil Med. 2022; 58: 565-574. doi: 10.23736/S1973-9087.22.07136-2.
12. Yang E, Lew HL, Özçakar L, Wu CH. Recent Advances in the Treatment of Spasticity: Extracorporeal Shock Wave Therapy. J Clin Med. 2021 14; 10: 4723. doi: 10.3390/jcm10204723.
13. Dymarek R, Ptaszkowski K, Ptaszkowska L, Kowal M, Sopel M, Taradaj J, Rosińczuk J. Shock Waves as a Treatment Modality for Spasticity Reduction and Recovery Improvement in Post-Stroke Adults – Current Evidence and Qualitative Systematic Review. Clin Interv Aging. 2020 6; 15: 9-28. doi: 10.2147/CIA.S221032.
14. Guo P, Gao F, Zhao T, Sun W, Wang B, Li Z. Positive Effects of Extracorporeal Shock Wave Therapy on Spasticity in Poststroke Patients: A Meta-Analysis. J Stroke Cerebrovasc Dis. 2017; 26: 2470-2476. doi: 10.1016/j.jstrokecerebrovasdis.2017.08.019.
15. Lohrer H, Nauck T, Korakakis V, Malliaropoulos N. Historical ESWT Paradigms Are Overcome: A Narrative Review. Biomed Res Int. 2016;2016:3850461.
16. Jaalouk DE, Lammerding J. Mechanotransduction gone awry. Nat Rev Mol Cell Biol. 2009 Jan;10(1):63-73..
17. Cheng JH, Wang CJ. Biological mechanism of shockwave in bone. Int J Surg. 2015Dec;24(Pt B):143-6.
18. Jahed Z, Shams H, Mehrbod M, Mofrad MRK. Mechanotransduction pathways linking the extracelular matrix to the nucleus. Int Rev Cell Mol Biol. 2014 Jan;310:171–220.
19. Wang CJ, Wang FS, Yang KD, Weng LH, Hsu CC, Huang CS, et al. Shock wave therapy induces neovascularization at the tendon-bone junction. A study in rabbits. J Orthop Res. 2003 Nov;21(6):984-9. .
20. Mattyasovszky SG, Langendorf EK, Ritz U, Schmitz C, Schmidtmann I, Nowak TE, Wagner D, Hofmann A, Rommens PM, Drees P. Exposure to radial extracorporeal shock waves modulates viability and gene expression of human skeletal muscle cells: a controlled in vitro study. J OrthopSurg Res. 2018 Apr 6;13(1):75.
21. Contaldo C, Högger DC, KhorramiBorozadi M, Stotz M, Platz U, Forster N, Lindenblatt N, Giovanoli P. Radial pressure waves mediate apoptosis and functional angiogenesis during wound repair in ApoE deficient mice. Microvasc Res. 2012 Jul;84(1):24-33.
22. Vidal X, Morral A, Costa L, Tur M. Radial extracorporeal shock wave therapy (rESWT) in the treatment of spasticity in cerebral palsy: a randomized, placebo-controlled clinical trial. NeuroRehabilitation 2011; 29: 413–419.
23. Wang T, Du L, Shan L, Dong H, Feng J, Kiessling MC, et al. A prospective case-control study of radial extracorporeal shock wave therapy for spastic plantar flexor muscles in very young children with cerebral palsy. Medicine 2016; 95: e3649.
24. Lin Y, Wang G, Wang B. Rehabilitation treatment of spastic cerebral palsy with radial extracorporeal shock wave therapy and rehabilitation therapy. Medicine (Baltimore). 2018 Dec;97(51):e13828.

25. Elnaggar RK, Abd-Elmonem AM. Effects of Radial Shockwave Therapy and Orthotics Applied with Physical Training on Motor Function of Children with Spastic Diplegia: A Randomized Trial. Phys Occup Ther Pediatr. 2019;39(6):692-707.
26. Vidal X, Martí J, Canet O, Roqué M, Morral A, Tur M, et al. Efficacy of radial extracorporeal shock wave therapy compared with botulinum toxin type A injection in treatment of lower extremity spasticity in subjects with cerebral palsy: A randomized, controlled, cross-over study. J Rehabil Med. 2020;52(6):jrm00076.
27. Wardhani RK, Wahyuni LK, Laksmitasari B, Lakmudin A. Effect of total number of pulses of radial extracorporeal shock wave therapy (rESWT) on hamstring muscle spasticity in children with spastic type cerebral palsy: A randomized clinical trial. J Pediatr Rehabil Med. 2022;15(1):159-164