Són tres els eixos principals que guien la intervenció de l’equip de Psiquiatria i Psicologia al Servei d’Atenció Ambulatòria:
1. Realitzar un bon procés diagnòstic neuropsicosocial i orientació terapèutica ajustada al perfil de l’usuari.
2. Acompanyament terapèutic dels usuaris i les seves famílies al llarg del cicle vital. Atenció individual / familiar / grupal.
3. Atenció global i multidisciplinari ajustada a les necessitats que presenta l’usuari en cada etapa o moment evolutiu del cicle vital.
La intervenció psiquiàtrica i psicològica en la paràlisi cerebral (PC) implica necessàriament la realització d’una bona avaluació de la globalitat del cas i d’un diagnòstic neuropsicosocial, no només a l’acollida inicial sinó al llarg de la seva evolució, cosa que ens permetrà identificar en cada moment les necessitats de l’usuari i el seu entorn així com establir els objectius d’intervenció. El procés d’avaluació psicològica requereix l’exploració intel·lectual i neuropsicològica al llarg del desenvolupament, de l’ajust psicològic i l’estat de salut mental de l’usuari així com del seu entorn social i la seva autonomia i funcionalitat. Com a professionals tenim la responsabilitat de garantir l’accés de les persones amb PC i altres patologies del desenvolupament neurològic als instruments d’avaluació, el que requereix esforços en l’adaptació dels instruments a les limitacions motrius, sensorials i comunicatives dels usuaris així com el desenvolupament de barems específics.
És important no pressuposar i caure en prejudicis, cal avaluar en profunditat. L’evidència ens indica una alta prevalença de diagnòstic de Discapacitat Intel·lectual de forma comòrbida a la paràlisi cerebral, i aquesta afectació pot ser molt variable. A més, l’informe d’avaluació psicològica resulta d’especial utilitat i rellevància. Així mateix, l’evidència ens indica d’una major prevalença de problemes de salut mental en la població amb paràlisi cerebral, com problemes d’ansietat i de l’estat d’ànim, trastorns de conducta, entre d’altres.
Parlem de funcionaments mentals, perquè la patologia mental s’instaura i té una estructura diferent del de la resta de la població. No obstant això, el mateix diagnòstic de paràlisi cerebral pot generar de forma inherent necessitats sensibles de ser ateses per l’equip de Psicologia i Psiquiatria. L’atenció psicoterapèutica en la paràlisi cerebral i altres patologies neurològiques passa per la intervenció individual, grupal, familiar així com la coordinació amb els agents externs, dependent de les necessitats del cas en cada moment evolutiu.
Destaquem la importància de la coordinació continuada amb tots els agents externs que donen atenció a l’usuari per tenir una mirada global i unificada del cas, ajudant al fet que pugui evolucionar en totes les àrees. En la infància la intervenció és necessàriament familiar i el procés diagnòstic i les coordinacions amb l’entorn escolar cobren especial rellevància per tenir una visió de la globalitat del nen.
A l’adolescència la persona adquireix major autonomia i apareix una important necessitat de pertinença, el que pot fer del grup psicoterapèutic una molt bona eina de treball per abocar el malestar.
L’edat adulta és un moment de confrontació amb la realitat i les mateixes dificultats així com d’ajust d’expectatives i preocupació pel futur. Per últim, però no menys rellevant, l’envelliment és un procés de revisió vital que de forma conjunta a un major deteriorament i sovint de sentiments de soledat, poden requerir acompanyament i atenció psicoterapèutica.
