Les intervencions assistides amb gossos constitueixen una modalitat terapèutica d’incorporació relativament recent que està mostrant resultats prometedors en l’àmbit de la neurorehabilitació. Aquest tipus d’intervencions s’utilitzen com a complement a les teràpies convencionals i tenen com a objectiu afavorir el benestar global de la persona durant el procés rehabilitador.
Tot i aquests resultats positius, la manca de reglamentació específica i el caràcter aparentment lúdic que, en alguns casos, adopten aquestes activitats poden generar una percepció escèptica entre part dels professionals de la salut. Aquesta visió es veu reforçada pel fet que, històricament, les intervencions assistides amb animals no sempre s’han desenvolupat sota criteris metodològics propis de les ciències de la salut.
No obstant això, en els darrers anys s’han començat a dur a terme estudis de manera més reglada i sistematitzada, principalment als Estats Units i al nord d’Europa. Aquestes investigacions han aplicat metodologies científiques rigoroses amb l’objectiu d’obtenir resultats mesurables i contrastables, i els seus resultats s’han publicat en revistes científiques especialitzades. Les evidències disponibles indiquen que les intervencions assistides amb gossos aplicades a grups clínics amb patologies neurològiques específiques poden ser un mètode complementari eficaç a altres teràpies ja establertes.
Malgrat això, encara hi ha una manca d’estudis amb una qualitat metodològica elevada que permetin definir protocols estandarditzats i programes terapèutics clarament delimitats per a la seva aplicació clínica. Aquesta limitació fa necessari continuar aprofundint en la recerca per consolidar l’evidència científica existent.
L’èxit de les intervencions assistides amb gossos depèn de múltiples factors, entre els quals destaquen especialment:
- La correcta selecció de l’animal.
- La correcta selecció de la persona usuària.
- La participació de personal degudament format.
- L’ús de protocols estructurats i d’objectius individuals i grupals realistes, consensuats per tot l’equip d’atenció directa.
Diversos estudis han demostrat que la teràpia assistida amb gossos pot produir beneficis en diferents àrees del funcionament de la persona, concretament:
- Promou el funcionament físic.
- Afavoreix el funcionament social.
- Millora el funcionament emocional.
- Estimula el funcionament cognitiu.
Aquests beneficis contribueixen a un augment del benestar global, incrementen la motivació durant el procés de rehabilitació i, en conseqüència, milloren la qualitat de vida de les persones participants.
Pel que fa específicament a l’àmbit de la neurofisioteràpia i al col·lectiu de persones amb paràlisi cerebral, l’evidència científica disponible encara és limitada. Tot i això, cal destacar una revisió sistemàtica que conclou que la teràpia assistida amb gossos pot ser una intervenció potencialment útil per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual. Una altra revisió sistemàtica assenyala que aquestes intervencions promouen les habilitats socials, redueixen l’estrès i l’ansietat, milloren l’estat d’ànim i afavoreixen la comunicació i la interacció. A més, un estudi realitzat en persones amb lesió cerebral o lesió medul·lar mostra millores del 33% en la funció cognitiva i del 37% en la independència funcional.
Tot i aquests resultats positius, la majoria d’estudis coincideixen a assenyalar la necessitat de desenvolupar més recerca científica exhaustiva que permeti establir protocols d’actuació més rigorosos i validats.
El caràcter lúdic de les sessions grupals amb gossos facilita la comunicació i la interacció entre les persones participants i ofereix una gran versatilitat d’actuació. Aquest enfocament contribueix a reduir la percepció d’estar immersos en un procés rehabilitador estrictament clínic, alhora que aporta beneficis psicosocials rellevants.
Per aquest motiu, es considera fonamental protocol·litzar aquest tipus d’intervencions i implementar una metodologia de treball rigorosa, acceptada i reconeguda pels professionals. Tanmateix, aquesta protocol·lització ha d’anar acompanyada d’una validació científica que demostri de manera clara els beneficis obtinguts mitjançant aquesta teràpia.
Actualment, a la Fundació Aspace Catalunya, l’equip de neurorehabilitació duu a terme sessions de teràpia assistida amb gossos en col·laboració amb el Proyecto Tan Amigos. Les sessions es realitzen en grups reduïts i homogenis de persones usuàries del Centre de Dia i Ocupacional, amb la participació d’una fisioterapeuta i una tècnica canina.
A l’inici del curs es defineixen els objectius individuals de l’àrea de neurorehabilitació per a cada persona usuària, que poden incloure el treball de l’equilibri estàtic i/o dinàmic, el foment dels canvis posturals autònoms, l’estimulació de l’autonomia durant el desplaçament o el manteniment de la consciència corporal. Paral·lelament, es plantegen objectius grupals com ara el sentiment de pertinença al grup, el treball del temps d’espera, la comunicació amb els altres o l’atenció mantinguda durant l’activitat. Aquests objectius es consensuen amb la tècnica canina i es decideixen les eines i el gos més adient per assolir-los durant les sessions.
Bibliografia:
- Friedmann E, Son H. The human-companion animal bond: how humans benefit. Vet Clin North Am Small Anim Pract. 2009;39:293—326.
- Widmar DH, Feuillan KA. Animal-Assisted Therapy. En: Grabois M, Garrison SJ, Hart KA, Lehmkuhl LD, editores. Physical medicine and rehabilitation —the complete approach. Oxford: Blackwell; 2000. p. 733—61.
- Nimer J, Lundahl B. Animal-assisted therapy: a meta-analysis. Anthrozoos. 2007;20:225—38.
- Muñoz-Lasa S, Máximo Bocanegra N, Valero Alcaide R, Atín Arratibel MA, Varela Donoso E, Ferriero G. Animal assisted interventions in neurorehabilitation: a review of the most recent literature. Neurologia. 2015 Jan-Feb;30(1):1-7.
- Muñoz-Lasa S, Franchignoni F. The role of animal-assisted therapy in physical and rehabilitation medicine. Eur J Phys Rehabil Med. 2008;44:99—100.
- Maber-Aleksandrowicz S, Avent C, Hassiotis A. A Systematic Review of Animal-Assisted Therapy on Psychosocial Outcomes in People with Intellectual Disability. Res Dev Disabil. 2016 Feb-Mar;49-50:322-38.
- Ávila A, Torres G, Villazala R, López-cortón F, Viana M, Saavedra G, et al. Efectos de la terapia asistida con animales en personas con daño cerebral o lesión medular. 2013; 24 (2): 109-116.
