Les noves tecnologies han facilitat el desenvolupament d’eines per millorar molts aspectes de la nostra vida. No obstant això, l’evidència assenyala com una exposició excessiva a certa estimulació pot tenir efectes nocius, especialment en infants en procés de desenvolupament i més encara en infants amb trastorns del neurodesenvolupament i discapacitat.
Mentre que a la dècada dels anys setanta un infant començava a tenir contacte amb les pantalles de televisió al voltant dels quatre anys, la generació nadiua digital (nascuts a partir de l’any 2000) comença a exposar-se a tecnologies al cap de quatre mesos (Neophytou, Manwell & Eikelboom, 2021).
En els darrers anys els professionals de la salut i educació han pres consciència dels perills de la sobreexposició i estan detectant els problemes que això pot ocasionar. La recerca ha identificat com l’exposició excessiva té conseqüències nocives pel desenvolupament cerebral, físic i emocional.
El màxim temps invertit davant de les pantalles s’associa amb un menor temps que es dedica a activitats estimuladores i saludables pel desenvolupament com el joc creatiu, l’experimentació, l’esport o les relacions.
Els efectes de les pantalles poden interferir en el desenvolupament cerebral en capacitats com les funcions executives (atenció, planificació, inhibició, etc.), el llenguatge i aprenentatges com la lectoescriptura. (Paniagua, 2018; Karani, Sher, & Mophosho, 2022).
En l’àmbit físic s’ha observat com una exposició excessiva a les pantalles es relaciona amb problemes d’alimentació, obesitat, trastorns de la son, dèficits visuals i un estil de vida més sedentari.
Les pantalles també tenen un efecte en el desenvolupament psicològic dels nens i nenes, com interferint en la maduració emocional i en els aprenentatges d’estratègies de relació i regulació. Això, sumat a la interferència en les funcions executives, pot conduir a dificultats en la capacitat d’inhibició, en la tolerància a la frustració, en la forma de relacionar-se i comunicar-se, etc.
Això també s’ha associat amb una tendència a l’aïllament i una predisposició més elevada a trastorns de l’estat d’ànim i de la conducta.
Per tot això, pensem que és important que les nostres famílies prenguin consciència d’aquests efectes i desenvolupin estratègies per una bona salut digital a casa.
Seguint les recomanacions del grup de treball per la Salut Digital de la Societat Pediàtrica del Canadà (Canadian Paediatric Society, 2017), les orientacions a la família per una adequada salut digital es poden reunir en quatre pilars:
- Minimitzar el temps que es passa davant de pantalles.
- Evitar les pantalles per nens menors de dos anys
- En nens de dos a cinc anys, limitar el temps d’exposició a menys d’una hora diària.
- Fomentar que el temps davant de pantalles no es converteix en un hàbit. Fomentar activitats estimulants alternatives.
- Garantir moments lliures de pantalles i aparells tecnològics, especialment durant els àpats i moments en família.
- Evitar l’exposició durant almenys una hora prèvia a l’hora d’anar a dormir, per no interferir en els processos de son.
- Reduir els riscos associats a l’ús de pantalles.
- Ser present i comprometre’s en els moments de veure pantalles, i en la mesura del possible, compartir aquests moments.
- Estar alerta i supervisar el contingut que es visualitza, prioritzant el contingut educatiu i apropiat per l’edat del nen o nena.
- Utilitzar estratègies per fomentar la capacitat per autolimitar-se i autoregular-se.
- Com a família, prendre consciència dels hàbits d’ús de les tecnologies.
- Avaluar de forma periòdica l’ús de les tecnologies a la família i elaborar, si s’escau, un pla d’actuació si es valora que la situació pot ser perjudicial.
- Ajudar als nens i nenes a desenvolupar una actitud crítica vers la publicitat i el contingut que veuen.
- Els adults han d’oferir models saludables d’ús de les tecnologies.
- Evitar un ús excessiu dels aparells tecnològics en presència dels nens, i evitar-ho en moments compartits i en família.
- Apagar els aparells quan no s’utilitzin, i evitar la televisió de fons si no s’està mirant de forma conscient.
- Fomentar activitats lúdiques alternatives a les pantalles, com el joc creatiu i si és possible, col·laboratiu. Els nens també poden aprendre a jugar, i els adults els podem ensenyar!
Així mateix, el grup de treball aporta deu preguntes a fer-se a les famílies amb nens i nenes per avaluar la salut digital i l’ús que s’està fent dels aparells electrònics.
- De quins aparells electrònics disposeu a casa? Quins d’aquests utilitza el vostre fill o filla regularment?
- Mireu la televisió de forma compartida com un hàbit regular i per relaxar-vos? Com de sovint teniu la televisió encesa a casa tot i que no l’esteu mirant?
- Algú de la família utilitza aparells electrònics durant els àpats?
- Quin contingut mireu conjuntament amb els vostres fills o filles? Quins miren ells sols?
- Fomenteu regularment la conversa amb el vostre fill o filla mentre feu un ús de les pantalles?
- Mireu ocasionalment contingut considerat per a adults amb el vostre fill o filla?
- Utilitza sovint el vostre fill o filla aparells tecnològics mentre els adults fan tasques de la llar?
- Hi han activitats rutinàries o diàries a la família que impliquin l’ús de pantalles? Sabeu quin temps es dedica a les mateixes?
- Fa servir el vostre fill o filla l’ús de les pantalles abans d’anar a dormir? Quant de temps abans de dormir? Disposa d’aparells a la seva habitació? Quins?
- Té la família un pla de normes i límits respecte a les pantalles que tothom coneix i segueix?
Algunes idees de joc alternatives a les pantalles
- Jocs de taula
- Contes
- Ajudar a cuinar receptes
- Manualitats
- Jocs cooperatius (fet i amagar, el mocador…) que impliquin la motricitat, el llenguatge i la relació. Fins i tot pot ser motivador que els pares ensenyin als fills/es als quals jugaven petits.
- Sortir al parc a jugar amb altres nens.
- Esports a l’aire lliure (bicicleta, patins…)
Si, tot i això, el nen/a s’avorreix…PERFECTE! DEIXEM-LO! L’avorriment és el precedent de la màxima creativitat. Hem de deixar que el nen tingui temps per crear, imaginar i desenvolupar els seus propis interessos.
Referències
- Canadian Paediatric Society (2017). Screen time and young children: Promoting health and development in a digital world. Paediatrics & Child Health, 22(8), 461–468.
- Karani, N. F., Sher, J., & Mophosho, M. (2022). The influence of screen time on children’s language development: A scoping review. South African Journal of Communication Disorders, 69(1), 825.
- Madigan, S., Browne, D., Racine, N., Mori, C., & Tough, S. (2019). Association between screen time and children’s performance on a developmental screening test. JAMA pediatrics, 173(3), 244-250.
- Muppalla, S. K., Vuppalapati, S., Pulliahgaru, A. R., Sreenivasulu, H., & kumar Muppalla, S. (2023). Effects of Excessive Screen Time on Child Development: An Updated Review and Strategies for Management. Cureus, 15(6).
- Neophytou, E., Manwell, L. A., & Eikelboom, R. (2021). Effects of excessive screen time on neurodevelopment, learning, memory, mental health, and neurodegeneration: A scoping review. International Journal of Mental Health and Addiction, 19, 724-744.
- Stiglic, N., & Viner, R. M. (2019). Effects of screentime on the health and well-being of children and adolescents: a systematic review of reviews. BMJ open, 9(1), e023191.
- Twenge, J. M., & Campbell, W. K. (2018). Associations between screen time and lower psychological well-being among children and adolescents: Evidence from a population-based study. Preventive medicine reports, 12, 271-283.
