Amb motiu del Dia Mundial de la Teràpia Ocupacional, la Fundació Aspace Catalunya posa en valor el paper de les terapeutes ocupacionals en l’adaptació dels entorns i les activitats quotidianes, una intervenció especialitzada que contribueix a millorar l’autonomia, la participació i la qualitat de vida de les persones amb necessitats complexes de suport.
Poder escollir què volem fer, participar en una conversa, accedir als objectes que necessitem o desenvolupar una activitat quotidiana són accions que formen part de la nostra vida. Tanmateix, les oportunitats per dur-les a terme també depenen de com estan configurats els espais, de les característiques de les activitats i dels suports disponibles.
Un entorn adequat pot marcar la diferència entre trobar una barrera i tenir l’oportunitat de participar.
A la Fundació Aspace Catalunya, les professionals de Teràpia Ocupacional treballen aquesta relació entre la persona, l’activitat i l’entorn amb una mirada especialitzada i individualitzada. L’objectiu és identificar les barreres que condicionen la vida quotidiana i trobar solucions que permetin a cada persona desenvolupar les seves capacitats, prendre decisions i participar en les activitats que són significatives per a ella.
Quan l’entorn es converteix en una oportunitat
En l’àmbit de la neurorehabilitació, les alteracions del moviment, la percepció, la cognició o la comunicació poden condicionar la manera de desenvolupar determinades activitats. Però aquestes dificultats no es manifesten de la mateixa manera en tots els contextos.
Una persona pot necessitar ajuda per accedir a un objecte situat fora del seu abast, però utilitzar-lo amb més autonomia si se’n modifica la ubicació. Un infant pot participar més activament en una activitat escolar quan s’adapten els materials o el sistema de comunicació. De la mateixa manera, ajustar la postura, incorporar un producte de suport o modificar els passos d’una tasca pot facilitar la participació en activitats quotidianes.
Aquests exemples mostren com petites modificacions de l’entorn poden generar oportunitats significatives de participació.
La Teràpia Ocupacional parteix d’aquesta perspectiva per identificar quines condicions poden facilitar el desenvolupament de cada activitat. Això implica intervenir tant sobre les habilitats de la persona com sobre els elements físics, socials i comunicatius que influeixen en la seva participació.
Una intervenció especialitzada que connecta capacitats i vida quotidiana
A la Fundació Aspace Catalunya, les terapeutes ocupacionals analitzen com interactuen les capacitats de cada persona amb les demandes de les activitats i les característiques dels entorns on es desenvolupen.
Aquesta valoració permet identificar necessitats específiques i orientar intervencions personalitzades. Les actuacions poden incloure l’adaptació d’espais i materials, la incorporació de productes de suport, l’ajust de les activitats o el desenvolupament d’estratègies alternatives per facilitar-ne l’execució.
La intervenció també té en compte les preferències, els interessos i les decisions de cada persona. Perquè l’autonomia no consisteix exclusivament a fer una activitat sense ajuda: també implica poder escollir, decidir i participar amb els suports que cadascú necessita.
Aquest enfocament s’integra en el model d’atenció integral i especialitzada d’Aspace Catalunya, que aborda les necessitats complexes de les persones des d’una mirada sanitària, social i educativa. La coordinació entre professionals i l’acompanyament a les famílies són elements essencials per afavorir que les estratègies desenvolupades tinguin continuïtat en els diferents espais de la vida quotidiana.
De l’espai terapèutic a la vida real
Un dels principals reptes de la neurorehabilitació és aconseguir que els avenços assolits durant la intervenció es puguin aplicar en els entorns habituals de la persona.
Aprendre una habilitat en una sessió terapèutica és rellevant, però el seu valor es multiplica quan contribueix a participar en una activitat familiar, escolar, laboral o comunitària.
Per això, la Teràpia Ocupacional també posa el focus en la transferència dels aprenentatges a la vida quotidiana. Adaptar l’entorn, orientar les persones de referència i ajustar els suports facilita que les estratègies siguin útils més enllà de l’espai terapèutic.
Aquesta continuïtat és especialment important en persones amb necessitats complexes de suport, ja que la participació pot dependre de la combinació de diferents factors: el posicionament, l’accessibilitat dels materials, la comunicació, l’organització de l’activitat o els suports humans disponibles.
L’objectiu és que les oportunitats de participació formin part de la vida de la persona i no quedin limitades a una sessió terapèutica.
L’accessibilitat, una responsabilitat compartida
La mirada de la Teràpia Ocupacional també contribueix a entendre l’accessibilitat des d’una perspectiva més àmplia. Un entorn accessible ha de contemplar la diversitat de maneres de moure’s, comunicar-se, comprendre, percebre i relacionar-se.
Això significa anar més enllà de les barreres arquitectòniques i incorporar també l’accessibilitat cognitiva, sensorial i comunicativa, així com els suports necessaris perquè les persones puguin exercir el seu dret a participar i prendre decisions.
La construcció d’aquests entorns requereix la implicació de professionals, famílies, institucions i de la societat en conjunt. Avançar cap a espais i activitats més accessibles significa ampliar les oportunitats de participació i reconèixer la diversitat com una realitat que cal tenir present des del disseny dels entorns.
Amb motiu del Dia Mundial de la Teràpia Ocupacional, la Fundació Aspace Catalunya posa en valor la contribució d’aquesta disciplina a una atenció centrada en les persones, les seves capacitats i els seus projectes de vida.
Perquè afavorir l’autonomia i la participació també significa transformar els entorns perquè cada persona tingui més oportunitats d’escollir, actuar i formar part de la comunitat.
