La Fundació participa en el 49è Congrés Mundial d’Hospitals (IHF), a Seül, amb dues comunicacions orals i tres pòsters científics que posen en valor la continuïtat assistencial, la intervenció precoç especialitzada i la integració dels àmbits sanitari, social i educatiu.
Fundació Aspace Catalunya participa del 20 al 22 d’octubre en el 49è Congrés Mundial d’Hospitals (IHF World Hospital Congress), celebrat a Seül, Corea del Sud, una trobada internacional que reuneix professionals, responsables sanitaris i institucions per compartir experiències i models innovadors d’atenció.
Amb dues comunicacions orals i tres pòsters científics, l’entitat comparteix el coneixement desenvolupat al llarg de la seva trajectòria en l’atenció a persones amb trastorns del neurodesenvolupament complex, paràlisi cerebral i pluridiscapacitat.
Les dues ponències aborden reptes complementaris: com garantir una atenció coordinada al llarg de tota la vida i com identificar els avenços funcionals que realment importen durant els primers anys del desenvolupament, especialment en infants amb necessitats de suport d’alta complexitat.
Un model que connecta l’atenció al llarg de tota la vida
Carlos Varela Ferro, director d’Operacions Transversals i Àmbit Social de Fundació Aspace Catalunya, presenta la comunicació «Beyond Hospital Walls. Across the Whole Life», centrada en un dels grans reptes dels sistemes sanitaris: la fragmentació de l’atenció entre serveis, professionals i etapes vitals.
Per a les persones amb necessitats complexes, els canvis entre dispositius sanitaris, educatius i socials poden comportar interrupcions assistencials, duplicacions d’intervencions i una càrrega organitzativa important per a les famílies.
Davant d’aquesta realitat, la Fundació exposa un model d’atenció integral que connecta salut, educació i serveis socials mitjançant plans individualitzats, equips interdisciplinaris i una coordinació continuada, des de la primera infància fins a l’envelliment.
La presentació incorpora indicadors d’avaluació del model que mostren una reducció del 25% en les transicions no planificades entre serveis i del 30% en les intervencions clíniques i socials duplicades, així com una millora del 20% en l’eficiència de l’assignació de recursos. Es tracta de resultats descriptius respecte d’una situació de partida, sense grup de control, que apunten al valor de la coordinació assistencial.
La perspectiva de les famílies també ocupa un lloc central. Segons els resultats exposats, el 72% manifesta una confiança més gran en la gestió de les necessitats assistencials a llarg termini, mentre que el 65% afirma comprendre millor el seu itinerari d’atenció.
Un dels elements que fan possible aquest model és Neurona, la plataforma digital desenvolupada per Aspace Catalunya per compartir informació i facilitar la coordinació entre professionals dels àmbits sanitari, social i educatiu. L’eina incorpora també un espai digital per a les famílies, amb l’objectiu de facilitar la comunicació, el seguiment i la gestió de les necessitats quotidianes.
Aquesta experiència situa la continuïtat assistencial com un element essencial de la qualitat de l’atenció, especialment quan les necessitats de les persones requereixen respostes coordinades de diferents sistemes.
Petit Aspace: mesurar els avenços que tenen sentit en la vida dels infants
La segona comunicació oral, presentada per la Dra. Tamara Biedermann Villagra, directora de l’Àmbit Salut de Fundació Aspace Catalunya, exposa els resultats de Petit Aspace, un model d’hospital de dia especialitzat en infants de 0 a 3 anys amb trastorns neurològics complexos i pluridiscapacitat.
Sota el títol «Transforming Early Neurodevelopment Care: A High-Complexity Day Hospital Model for Children Aged 0–3», la presentació analitza els resultats del seguiment de 32 infants atesos mitjançant una intervenció intensiva i transdisciplinària, amb participació activa de les famílies en la definició dels objectius terapèutics.
L’estudi posa de manifest una qüestió especialment rellevant en l’abordatge de la pluridiscapacitat: els progressos funcionals significatius no sempre queden reflectits en les escales convencionals de desenvolupament.
Els resultats mostren canvis favorables en diferents dimensions. La proporció d’infants amb signes greus de retraïment social es va reduir del 48,3% al 20,7%, mentre que el percentatge d’infants sense aquests signes va augmentar del 13,8% al 48,3%. També es van observar avenços en les habilitats d’alimentació oral i una reducció modesta de la sobrecàrrega percebuda per les persones cuidadores, tot i que aquesta es va mantenir elevada.
Més enllà dels indicadors clínics, la recerca destaca la importància d’avaluar objectius funcionals individualitzats, relacionats amb la comunicació, la interacció, l’alimentació i la participació en la vida quotidiana.
Poder expressar que es vol continuar menjant mitjançant un comunicador, orientar la mirada cap a la mare o participar en un joc compartit amb els germans són exemples d’avenços que poden tenir un gran significat per a un infant i la seva família.
Aquests resultats reforcen el valor d’una intervenció precoç especialitzada que combina coneixement clínic, objectius adaptats i participació familiar. Alhora, plantegen la necessitat de complementar les escales tradicionals amb eines capaces de reconèixer els petits progressos que tenen un impacte real en la vida dels infants.
Aspace Catalunya contribueix al debat internacional sobre el futur del lideratge sanitari
La participació de Fundació Aspace Catalunya al congrés també s’estén als espais de reflexió estratègica sobre el futur del sector salut. Aquest dijous 22 d’octubre, l’entitat participarà en una sessió de treball impulsada per la International Hospital Federation (IHF), en el marc de la iniciativa Reimagining Leadership Network, centrada en el lideratge transformacional i en l’evolució dels models de lideratge sanitari.
Es tracta d’un espai de treball de format reduït que afavoreix l’intercanvi directe d’experiències i perspectives entre líders del sector sanitari internacional. Aspace Catalunya hi participarà en representació de La Unió i de la mateixa Fundació, aportant la seva experiència en la gestió d’organitzacions d’alta complexitat i en el desenvolupament de models d’atenció integral.
Aquesta participació reforça la projecció internacional de l’entitat i posa en valor la seva capacitat de contribuir, des de l’experiència assistencial i organitzativa, a la reflexió sobre els reptes de lideratge i transformació dels sistemes de salut.
Coneixement compartit per avançar en l’atenció d’alta complexitat
La presència de Fundació Aspace Catalunya al congrés es completa amb tres pòsters científics, que amplien la contribució de l’entitat a aquest espai internacional d’intercanvi de coneixement i experiències.
La participació en el congrés permet projectar un model construït a partir de l’experiència assistencial, la recerca aplicada, la innovació i el treball coordinat entre disciplines.
Les dues comunicacions comparteixen una mateixa visió: l’atenció de qualitat ha d’organitzar-se al voltant de les necessitats i dels projectes de vida de les persones, amb independència de l’edat, la complexitat clínica o els serveis que intervenen en el seu acompanyament.
Amb aquesta aportació, Aspace Catalunya reforça el seu posicionament internacional en l’àmbit de l’alta complexitat i contribueix al debat sobre la transformació dels models assistencials, amb l’objectiu d’avançar cap a una atenció més integrada, personalitzada i centrada en les persones i les seves famílies.
