La participació de la Fundació reforça el seu posicionament com a referent europeu en atenció integrada, innovació social i transformació digital aplicada a les persones amb trastorns del neurodesenvolupament complex, paràlisi cerebral i pluridiscapacitat.
La Fundació Aspace Catalunya ha contribuït al debat europeu sobre el futur dels sistemes de salut i benestar compartint experiències innovadores en atenció integrada, transformació digital i co-disseny de serveis per a persones amb alta complexitat.
Barcelona ha acollit del 10 al 12 de juny la 30a edició de l’European Health Management Conference (EHMA), el principal punt de trobada europeu per als professionals i organitzacions que treballen en la transformació dels sistemes de salut i benestar. En aquest context, la Fundació Aspace Catalunya ha tingut una participació destacada aportant experiències i coneixement en àmbits com l’atenció integrada, la transformació digital, el co-disseny de serveis i la tecnologia assistida aplicada a les persones amb trastorns del neurodesenvolupament complex, paràlisi cerebral i pluridiscapacitat.
La presència de la Fundació al congrés s’ha concretat en una comunicació oral, quatre pòsters científics, la participació en l’obertura institucional del congrés i la col·laboració en el procés internacional de revisió d’abstracts. Un conjunt d’aportacions que reflecteixen una mateixa idea: la necessitat de construir models d’atenció més coordinats, més personalitzats i més capaços de respondre a la complexitat de les persones i les seves famílies.
Aquestes aportacions contribueixen a situar en el debat europeu models innovadors que integren salut, atenció social i tecnologia per donar resposta a situacions d’alta complexitat.
Una mirada europea sobre el futur dels sistemes de salut
La inauguració del congrés va comptar amb la intervenció d’Elena Puigdevall i Grau, directora general de la Fundació Aspace Catalunya, que va pronunciar el discurs de benvinguda institucional en representació de La Unió. La Unió és l’Agent Social referent del Sistema de Salut i de la singularitat del model sanitari i social de Catalunya que, des del bon govern i la gestió ètica i professionalitzada, la diversitat i la innovació, i l’avaluació de resultats, té el PROPÒSIT de contribuir, des de les organitzacions, a la millora de la Salut de les persones i de la societat.
En la seva intervenció, Puigdevall va destacar que els sistemes de salut europeus afronten un moment de transformació profunda marcat per l’envelliment de la població, l’augment de la complexitat assistencial i la necessitat d’impulsar models més sostenibles, inclusius i centrats en les persones. També va defensar el valor de la cooperació entre organitzacions i sectors com una de les principals eines per transformar el coneixement en acció, la innovació en impacte i les estratègies en resultats concrets per a la ciutadania.
La directora general va subratllar que un dels grans reptes dels pròxims anys serà aprendre a liderar ecosistemes més que estructures, connectant professionals, organitzacions i comunitats al voltant d’un propòsit compartit.
«Les persones no experimenten estratègies, sinó els seus resultats», va recordar, reivindicant la necessitat de convertir les bones idees en canvis reals que millorin la vida de les persones.
El Petit Aspace: una proposta innovadora per a l’atenció dels infants més vulnerables
Una de les aportacions més destacades de la Fundació va ser la comunicació oral presentada per la Dra. Tamara Biedermann Villagra sota el títol Transforming Early Neurodevelopment Care: Petit Aspace, the High-Complexity Day Hospital Model for Children Aged 0–3.
La presentació va donar a conèixer el model assistencial del Petit Aspace, una iniciativa pionera que està redefinint l’atenció precoç als infants amb trastorns del neurodesenvolupament complex, paràlisi cerebral i pluridiscapacitat. Aquest model permet intervenir de manera més precoç, coordinada i personalitzada en una etapa crítica del desenvolupament infantil.
La proposta integra atenció sanitària i social, rehabilitació, desenvolupament infantil i suport familiar dins d’un únic entorn coordinat, amb l’objectiu d’oferir una resposta més completa i adaptada a les necessitats dels infants i les seves famílies.
A més de presentar el projecte, Biedermann va participar com a experta en una taula rodona sobre les prioritats emergents i els reptes de gestió dels sistemes de salut.
Quatre experiències per avançar cap a una atenció més integrada
La participació científica de la Fundació es va completar amb quatre pòsters centrats en projectes que comparteixen un mateix objectiu: avançar cap a una atenció més integrada, personalitzada i connectada entre els àmbits sanitari, social i educatiu.
Elena Puigdevall i Grau va presentar una proposta sobre tecnologia assistida co-dissenyada com a eina per afavorir l’autonomia, la participació i la qualitat de vida de les persones amb pluridiscapacitat, destacant la importància de situar les persones al centre del desenvolupament tecnològic.
Olga González Lancho va exposar una experiència de co-disseny de serveis integrats basada en el Design Thinking, amb la participació de professionals, persones usuàries i famílies, per impulsar models d’atenció més coordinats i adaptats a les necessitats reals de les persones. La iniciativa, desenvolupada mitjançant metodologies de Design Thinking, va permetre dissenyar serveis més ajustats a les necessitats de les persones i les seves famílies.
Carlos Varela Ferro va presentar el Projecte Neurona, una iniciativa de transformació digital desenvolupada per reforçar la coordinació entre els àmbits sanitari, social i educatiu en contextos d’alta complexitat. La plataforma integra informació compartida, seguiment en temps real i eines d’intel·ligència artificial per avançar cap a models d’atenció més integrats, personalitzats i centrats en les persones.
Finalment, Pau Segarra Segarra va compartir un estudi sobre els reptes de la transformació digital en l’atenció a les persones amb discapacitat complexa, posant l’accent en la necessitat de dissenyar solucions accessibles, equitatives i adaptades. L’estudi destaca la importància de garantir que la transformació digital arribi també a les persones amb necessitats de suport més complexes.
Participació en la revisió científica internacional
Més enllà de les presentacions, Carlos Varela Ferro ha format part de l’Abstract Review Committee de l’EHMA 2026, l’equip internacional encarregat d’avaluar les propostes científiques presentades al congrés.
La seva participació en aquest comitè evidencia el reconeixement internacional del coneixement i l’expertesa que la Fundació aporta en els àmbits de la salut, l’atenció social i la innovació. A més, reforça la presència de la Fundació Aspace Catalunya en els espais europeus de generació i validació de coneixement, contribuint a identificar i impulsar iniciatives innovadores en l’àmbit de la gestió sanitària i social.
Compartint experiències per transformar els sistemes d’atenció
La participació en l’EHMA 2026 reforça el compromís de la Fundació Aspace Catalunya amb la generació i transferència de coneixement, la innovació aplicada i la construcció de models d’atenció més integrats i sostenibles. Compartir experiències en espais europeus com aquest permet convertir el coneixement en acció i contribuir a transformar la vida de les persones amb necessitats complexes de suport.
Amb més de 65 anys de trajectòria, la Fundació Aspace Catalunya continua apostant per la innovació, la recerca aplicada i la cooperació com a eines per millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorns del neurodesenvolupament complex, paràlisi cerebral i pluridiscapacitat.
Les iniciatives presentades a Barcelona comparteixen un mateix objectiu: avançar cap a models d’atenció més coordinats, més accessibles i més centrats en les persones, capaços de donar resposta als reptes socials i sanitaris actuals i futurs.
