Un grup de persones usuàries del Centre de Teràpia Ocupacional Aspace Badalona, que fan servir Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC), es va desplaçar fins a la Facultat d’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per compartir una experiència única d’intercanvi pedagògic i creatiu amb estudiants del grau d’Educació.
L’activitat s’emmarca dins l’assignatura “Innovació Didàctica de les Arts Visuals” i forma part del projecte “Signantes: SAAC – Comunicació a través de l’Art”, coordinat per les professores Mar Moron i Sara Torres. L’objectiu: donar visibilitat als SAAC com a eina expressiva i explorar la seva aplicació artística en un context educatiu inclusiu.
Una conferència amb veu pròpia
Les protagonistes van ser les persones usuàries del centre, que van exercir de conferenciants davant els futurs mestres. Mitjançant una presentació multimèdia, van explicar què és un SAAC, com funciona i quin impacte té en la seva comunicació quotidiana. El més significatiu és que ho van fer emprant els seus propis sistemes de comunicació, mostrant en directe la seva eficàcia i reivindicant el dret a ser escoltats.
Art col·laboratiu: mans que comuniquen
Després de la sessió teòrica, l’aula es va transformar en un espai creatiu compartit. En petits grups mixtos —estudiants i persones usuàries— es va desenvolupar un taller artístic en què, a través del modelatge i el guix, es van crear peces escultòriques basades en la unió de mans. Una metàfora poderosa de la trobada entre mons diversos i del poder del gest com a llenguatge universal.
Una experiència que trenca barreres
El projecte ha tingut un fort impacte emocional i educatiu. Per a les persones usuàries d’Aspace, ha significat un pas més cap a l’empoderament: passar de ser “objectes d’atenció” a “subjectes actius” amb veu pròpia. Per als estudiants de la UAB, futurs docents, ha estat una lliçó vivencial de convivència, comunicació alternativa i diversitat funcional, que els ha sensibilitzat de manera directa i transformadora.
Aquesta iniciativa és un exemple viu de com l’educació, quan es connecta amb la realitat i obre espais de trobada amb la diferència, pot esdevenir una eina potent de canvi social.
