Nova visió dels trastorns del neurodesenvolupament

Els Trastorns del Neurodesenvolupament (TND) són un conjunt ampli i heterogeni de condicions d'origen multifactorial, d'inici primerenc, que sorgeixen d'una alteració en la construcció dels circuits cerebrals en l'època de major desenvolupament del cervell, durant els primers anys de vida. Aquests determinen el dèficit del funcionament personal, social, acadèmic o ocupacional.

Els TND comparteixen les següents característiques:

• El seu origen és multifactorial i resultant de la interacció recíproca i complexa de factors genètics i ambientals.

• S'inicien en l’etapa primerenca de la vida.

• Produeixen dificultats significatives en algunes àrees del desenvolupament generant adversitats en diversos àmbits del dia de l’infant.

• Presenten prevalença en el sexe masculí.

• Existeix una elevada invidència de co-morbiditats entre més TND.

• Tenen un curs variable, però en la majoria de casos, crònic, amb un impacte que sol durar fins a l'edat adulta.

D'acord amb la classificació de major ús en l'actualitat, Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM-5), componen aquest grup:

• Discapacitat intel·lectual (DIGUES); retard global del desenvolupament (RDSM) o retard psicomotor (RPM);

• Trastorns de la comunicació: trastorns del llenguatge (TL), trastorns de la parla, Trastorn de comunicació social (TCS), difluència d'inici en la infantesa;

• Trastorn de l'Espectre Autista (TEA);

• Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH)

• Trastorns del Desenvolupament Motor: Trastorn del Desenvolupament de la Coordinació (TDC), Trastorn de Moviments Estereotípics, Trastorn de Tourette (TT), Trastorn de tics crònics (TTC), Trastorn de Tics Transitori;

• Trastorns específics de l'Aprenentatge (TAp)

• Paràlisi Cerebral (PC)

 

En l'última dècada han sorgit enfocaments que proposen substituir la nosologia en ús per nous models, com els dimensionals i transdiagnòstics.

El transdiagnòstic suposa una nova manera d'entendre i de tractar els trastorns mentals. En lloc de centrar-se en l'específic i diferencial de cadascun d'ells, la seva atenció es localitza en el que tenen en comú i en els processos psicològics que subjauen a molts d'ells, amb l'objectiu d'avançar en la recerca dels TND.

Els nous enfocaments proposen que el neurodesenvolupament pugui entendre's millor en termes de múltiples dimensions contínues, relacionades amb la cognició, el comportament o la neurobiologia, amb nivells graduats que van des del funcionament típic fins a l'atípic.

Sota aquesta visió integral i innovadora, des de la Fundació Aspace Catalunya apostem per una mirada centrada en tots els aspectes de l’infant des d'un enfocament bio-psicosocial, i alhora basada en la recerca i en l'evidència neurocientífica.

 

Go to Top