Aspace Difon

Pronòstic de l'epilèpsia en pacients amb paràlisi cerebral

El principal objectiu de la xerrada és repassar els factors que influeixen en el pronòstic a llarg termini de l'epilèpsia en pacients amb paràlisi cerebral. Com a objectiu secundari, es parlarà de la repercussió neurocognitiva de les descàrregues epileptiformes interictals –IEDs- en l'electroencefalograma –EEG-.

1. Segons la literatura, l'epilèpsia està present en un 10-80% dels pacients amb paràlisi cerebral i aquesta té una remissió-amb medicació- d'entre un 5,2-75% i una resolución -sense medicació-d'entre un 5,2-86,6%.

Observant aquestes dades, podem veure que existeix una gran variabilitat. Això és degut a la gran heterogeneïtat de causes que provoquen la paràlisi cerebral. Juntament amb aquesta variabilitat, l'absència de consens sobre el concepte remissió -6 mesos o 3 anys-, la gran variabilitat metodològica dels estudis i, finalment, l'absència d'estudis prospectius, fan que el coneixement en aquesta matèria sigui escàs.

Sembla ser que, en termes generals, els pacientes amb paràlisi cerebral d'etiologia perinatal, aquells que presenten absència de lesions en substància grisa en ressonància magnètica nuclear –RMN- cerebral, així com els que presenten normalització de l'activitat epileptiforme en el EEG i/o menor dèficit motor, tenen més possibilitat d'aconseguir una remissió/resolució de l'epilèpsia. Pel que respecta als factors de mal pronòstic trobem: Apgar 0-4 als 5 minuts, crisis neonatals, tetraplegia/hemiplegia severa, alteracions focals o malformacions en RMN i EEG amb descàrregues o alentiment focal/multifocal

2. Les descàrregues epileptiformes interictals –IEDs- es caracteritzen per ser una activitat elèctrica en forma de punta, punta-ona i/o ones agudes, que tradueix despolarització neuronal. Alguns estudis prospectius i de petita grandària mostral apunten que tractar aquestes alteracions elèctriques -en absència de crisi- podria millorar/frenar la deterioració cognitiva, axí com els trastorns conductuals en pacients amb TDAH, autisme o encefalopaties epilèptiques. No obstant, avui dia, a causa de la falta d'estudis que aportin una evidència robusta, no hi ha un consens sobre com actuar en cas de trobar IEDs.

Conclusió:

  • Existeixen una sèrie de factors que permeten identificar aquells pacients amb paràlisi cerebral amb majors probabilitats de presentar una remissió/resolució de l'epilèpsia.
  • No hem de precipitar-nos a baixar la medicació antiepilèptica ja que l'evidència científica demostra que la gran majoria de fàrmacs no produeixen un empitjorament cognitiu.

--------------------

PRONÓSTICO DE LA EPILEPSIA EN PACIENTES CON PARÁLISIS CEREBRAL

El principal objetivo del artículo es repasar los factores que influyen en el pronóstico a largo plazo de la epilepsia en pacientes con parálisis cerebral. Como objetivo secundario se hablará de la repercusión neurocognitiva de las descargas epileptiformes interictales (IEDs) en el electroencefalograma (EEG).

1. Según la literatura, la epilepsia está presente en un 10-80% de pacientes con parálisis cerebral y esta tiene una remisión-con medicación- de entre un 5,2-75%, así como una resolución-sin medicación- de entre un 5,2-86,6%.

Observando estos datos, podemos ver que hay una gran variabilidad y esto es debido a la gran heterogeneidad en cuanto a las causa que provocan la parálisis cerebral. Junto con esta variabilidad, la ausencia de consenso sobre el concepto remisión -6 meses o 3 años-, la gran variabilidad metodológica de los estudios y, finalmente, la ausencia de estudios prospectivos, hacen que el conocimiento en esta materia sea escaso.

Parece ser que, en términos generales, los pacientes con parálisis cerebral de etiología perinatal, aquellos que presentan ausencia de lesiones en sustancia gris en resonancia magnética nuclear –RMN- cerebral, así como los que presentan normalización de la actividad epileptiforme en el EEG y/o menor déficit motor, tienen más posibilidades de conseguir una remisión/resolución de la epilepsia.

En lo que respecta a los factores de mal pronóstico encontramos: Apgar 0-4 a los 5 minutos, crisis neonatales, tetraplejia/hemiplejia severa, alteraciones focales o malformaciones en RMN y EEG con descargas o enlentecimiento focal/multifocal

2. Las descargas epileptiformes interictales –IEDs- se caracterizan por ser una actividad eléctrica en forma de punta, punta-onda y/o ondas agudas que traduce despolarización neuronal. Algunos estudios prospectivos y de pequeño tamaño muestral apuntan que tratar estas alteraciones eléctricas -en ausencia de crisis- podría mejorar/frenar el deterioro cognitivo y los trastornos conductuales en pacientes con TDAH, autismo o encefalopatías epilépticas. No obstante, a día de hoy, debido a la falta de estudios que aporten una evidencia robusta, no hay un consenso sobre cómo actuar en caso de encontrar IEDs.

Conclusió:

  • Existen una serie de factores que permiten identificar aquellos pacientes con parálisis cerebral con mayores probabilidades de presentar una remisión/resolución de la epilepsia.
  • No debemos precipitarnos en bajar la medicación antiepiléptica debido a que la evidencia científica demuestra que la gran mayoría de fármacos no producen un empeoramiento cognitivo.

Autor
Dr Bernat Bertran Recasens - Neuròleg

Fudació Aspace Catalunya - Hospital del Mar

Categoria:
Neurologia

Publicacions relacionades