El principal objectiu de la xerrada és repassar els factors que influeixen en el pronòstic a llarg termini de l'epilèpsia en pacients amb paràlisi cerebral. Com a objectiu secundari, es parlarà de la repercussió neurocognitiva de les descàrregues epileptiformes interictals –IEDs- en l'electroencefalograma –EEG-.

1. Segons la literatura, l'epilèpsia està present en un 10-80% dels pacients amb paràlisi cerebral i aquesta té una remissió-amb medicació- d'entre un 5,2-75% i una resolución -sense medicació-d'entre un 5,2-86,6%.

Observant aquestes dades, podem veure que existeix una gran variabilitat. Això és degut a la gran heterogeneïtat de causes que provoquen la paràlisi cerebral. Juntament amb aquesta variabilitat, l'absència de consens sobre el concepte remissió -6 mesos o 3 anys-, la gran variabilitat metodològica dels estudis i, finalment, l'absència d'estudis prospectius, fan que el coneixement en aquesta matèria sigui escàs.

Sembla ser que, en termes generals, els pacientes amb paràlisi cerebral d'etiologia perinatal, aquells que presenten absència de lesions en substància grisa en ressonància magnètica nuclear –RMN- cerebral, així com els que presenten normalització de l'activitat epileptiforme en el EEG i/o menor dèficit motor, tenen més possibilitat d'aconseguir una remissió/resolució de l'epilèpsia. Pel que respecta als factors de mal pronòstic trobem: Apgar 0-4 als 5 minuts, crisis neonatals, tetraplegia/hemiplegia severa, alteracions focals o malformacions en RMN i EEG amb descàrregues o alentiment focal/multifocal

2. Les descàrregues epileptiformes interictals –IEDs- es caracteritzen per ser una activitat elèctrica en forma de punta, punta-ona i/o ones agudes, que tradueix despolarització neuronal. Alguns estudis prospectius i de petita grandària mostral apunten que tractar aquestes alteracions elèctriques -en absència de crisi- podria millorar/frenar la deterioració cognitiva, axí com els trastorns conductuals en pacients amb TDAH, autisme o encefalopaties epilèptiques. No obstant, avui dia, a causa de la falta d'estudis que aportin una evidència robusta, no hi ha un consens sobre com actuar en cas de trobar IEDs.

Conclusió:

• Existeixen una sèrie de factors que permeten identificar aquells pacients amb paràlisi cerebral amb majors probabilitats de presentar una remissió/resolució de l'epilèpsia.
• No hem de precipitar-nos a baixar la medicació antiepilèptica ja que l'evidència científica demostra que la gran majoria de fàrmacs no produeixen un empitjorament cognitiu.