Aspace Difon

Prematuritat i paràlisi cerebral

Cada any, al voltant de 15 milions de bebès neixen abans d'haver complert els 9 mesos de gestació i, a escala mundial, la prematuritat és la primera causa de mortalitat en els nens menors de cinc anys.

Abordant el desafiament de la sobrevida dels nadons prematurs amb tecnologia

Als països d'ingressos alts, on pràcticament la totalitat d'aquests bebès sobreviuen, la tasca pendent és que aquesta sobrevida succeeixi amb menys morbiditats. Els bebès prematurs corren el risc de desenvolupar discapacitats que els hi acompanyaran al llarg de la vida, ja que qualsevol lesió que ocorri en el cervell prematur, comprometrà un temps crític del seu desenvolupament, atès que és un període d'activa mielinització cerebral i connexions neuronals.

Els avanços tecnològics i del coneixement són imprescindibles per a la sobrevida dels nens prematurs, però no suficients. A part de la tecnologia ha d'haver-hi una part humana, aquest és l'equilibri que tractem de mantenir.

Diferents estudis ens confirmen que la incidència de la paràlisi cerebral és inversament proporcional al temps de gestació i que, aquesta, afecta un 9% dels bebès nascuts abans de les 32 setmanes. Aquest percentatge ascendeix al 18% en els que neixen abans de les 26 setmanes de gestació. En comparació, la xifra de nens amb paràlisi cerebral després del període de gestació normal comprèn entre l'1% i el 2%.

 

Alteracions neurològiques en nadons prematurs de baix pes

La freqüència de les alteracions del neurodesenvolupament en els prematurs de molt baix pes és molt significativa, sent responsable fins d'un 50% de les anormalitats neurològiques de la infància, que inclouen des d'alteracions lleus de les funcions cognitives, fins a la paràlisi cerebral infantil, retard en el desenvolupament psicomotor, sordesa o hipoacúsia neurosensorial, retinopatia de la prematuritat, etc.

Els nens no arribats a terme, mostren un ampli rang d'anormalitats neuromotores, les quals, de vegades, poden persistir i acompanyar-se d'un retard o trastorn motor o motor fi, dèficit visio-espacial, alteracions en la funció executiva, visio-perceptiva i problemes d'execució motora. Els trastorns motors en aquests nens poden anar des d'una paràlisi cerebral lleugera-severa, fins a un trastorn motor funcional lleuger denominat disfunció neuromotora (DN), o trastorn en el desenvolupament de la coordinació.

 

Reptes en el desenvolupament i salut dels nadons prematurs

Per a molts d'aquests infants, el trastorn motor és menys discapacitant que les alteracions associades a ells (esfera executiva, trastorns cognitius i motor fi). Per exemple, l'estudi EPICURE realitzat l'any 2010 (a Regne Unit i Irlanda) va concloure que als 11 anys els nens i nenes que van néixer extremadament prematurs (de 26 setmanes de gestació) tenien major risc de desenvolupar TDAH, trastorns emocionals i TEA.

Amb aquest ampli ventall de possibles alteracions del neurodesenvolupament en prematurs, el nostre repte com a centre polivalent és donar resposta precoç a les dificultats amb les quals es troben les famílies i pares, que també es veuen en una situació de paternitat i maternitat prematura. Havent de passar tots ells per moments de molta fragilitat i risc vital, enfrontant-se a reptes de supervivència i d'adaptació constant.

 

Un Enfocament Integral en la cura dels nadons prematurs

Les Unitats hospitalàries especialitzades fan un treball eficaç i eficient en la cura de nens prematurs i els seus pares. En la Unitat Polivalent d'Aspace, dediquem gran part dels nostres esforços a crear ponts de treball conjunts per a rebre a nens i famílies, iniciant així un camí d'acompanyament en totes les edats i etapes de la vida, per tal de potenciar el desenvolupament integral, assegurant la seva millor adaptació i aconseguint, en la mesura que sigui possible, l'autonomia. Busquem millorar la seva qualitat de vida respectant els seus temps, potenciant les seves competències individuals, reforçant el paper de les famílies i creant interconnexions amb el seu entorn. Els bebès prematurs són uns lluitadors incansables i no estan sols.
 
 
 

Autor
Dra. Lydia A. Vargas Salazar - Neuropediatra
Cap de Servei d'Atenció Ambulatòria - Unitat Polivalent Aspace (UPA)
Categoria:
Neurologia

Publicacions relacionades