Aspace Difon

Prematuritat i paràlisi cerebral

Cada any, al voltant de 15 milions de bebès neixen abans d'haver complert els 9 mesos de gestació i, a escala mundial, la prematuritat és la primera causa de mortalitat en els nens menors de cinc anys.

Als països d'ingressos alts, on pràcticament la totalitat d'aquests bebès sobreviuen, la tasca pendent és que aquesta sobrevida succeeixi amb menys morbiditats. Els bebès prematurs corren el risc de desenvolupar discapacitats que els hi acompanyaran al llarg de la vida, ja que qualsevol lesió que ocorri en el cervell prematur, comprometrà un temps crític del seu desenvolupament, atès que és un període d'activa mielinització cerebral i connexions neuronals.

Els avanços tecnològics i del coneixement són imprescindibles per a la sobrevida dels nens prematurs, però no suficients. A part de la tecnologia ha d'haver-hi una part humana, aquest és l'equilibri que tractem de mantenir.

Diferents estudis ens confirmen que la incidència de la paràlisi cerebral és inversament proporcional al temps de gestació i que, aquesta, afecta un 9% dels bebès nascuts abans de les 32 setmanes. Aquest percentatge ascendeix al 18% en els que neixen abans de les 26 setmanes de gestació. En comparació, la xifra de nens amb paràlisi cerebral després del període de gestació normal comprèn entre l'1% i el 2%.

La freqüència de les alteracions del neurodesenvolupament en els prematurs de molt baix pes és molt significativa, sent responsable fins d'un 50% de les anormalitats neurològiques de la infància, que inclouen des d'alteracions lleus de les funcions cognitives, fins a la paràlisi cerebral infantil, retard en el desenvolupament psicomotor, sordesa o hipoacúsia neurosensorial, retinopatia de la prematuritat, etc.

Els nens no arribats a terme, mostren un ampli rang d'anormalitats neuromotores, les quals, de vegades, poden persistir i acompanyar-se d'un retard o trastorn motor o motor fi, dèficit visio-espacial, alteracions en la funció executiva, visio-perceptiva i problemes d'execució motora. Els trastorns motors en aquests nens poden anar des d'una paràlisi cerebral lleugera-severa, fins a un trastorn motor funcional lleuger denominat disfunció neuromotora (DN), o trastorn en el desenvolupament de la coordinació.

Per a molts d'aquests infants, el trastorn motor és menys discapacitant que les alteracions associades a ells (esfera executiva, trastorns cognitius i motor fi). Per exemple, l'estudi EPICURE realitzat l'any 2010 (a Regne Unit i Irlanda) va concloure que als 11 anys els nens i nenes que van néixer extremadament prematurs (de 26 setmanes de gestació) tenien major risc de desenvolupar TDAH, trastorns emocionals i TEA.

Amb aquest ampli ventall de possibles alteracions del neurodesenvolupament en prematurs, el nostre repte com a centre polivalent és donar resposta precoç a les dificultats amb les quals es troben les famílies i pares, que també es veuen en una situació de paternitat i maternitat prematura. Havent de passar tots ells per moments de molta fragilitat i risc vital, enfrontant-se a reptes de supervivència i d'adaptació constant.

Les Unitats hospitalàries especialitzades fan un treball eficaç i eficient en la cura de nens prematurs i els seus pares. En la Unitat Polivalent d'Aspace, dediquem gran part dels nostres esforços a crear ponts de treball conjunts per a rebre a nens i famílies, iniciant així un camí d'acompanyament en totes les edats i etapes de la vida, per tal de potenciar el desenvolupament integral, assegurant la seva millor adaptació i aconseguint, en la mesura que sigui possible, l'autonomia. Busquem millorar la seva qualitat de vida respectant els seus temps, potenciant les seves competències individuals, reforçant el paper de les famílies i creant interconnexions amb el seu entorn. Els bebès prematurs són uns lluitadors incansables i no estan sols.

--------------

PREMATURIDAD Y PARÁLISIS CEREBRAL

Todos los años, alrededor de 15 millones de bebés nacen antes de haber cumplido los 9 meses de gestación. A nivel mundial, la prematuridad es la primera causa de mortalidad en los niños menores de cinco años.

En los países de ingresos altos, donde prácticamente la totalidad de estos bebés sobreviven, la tarea pendiente es que dicha sobrevida suceda con menos morbilidades. Los bebés prematuros corren el riesgo de desarrollar discapacidades que les acompañarán el resto de sus vidas, ya que cualquier lesión que ocurra en el cerebro prematuro comprometerá un tiempo crítico de su desarrollo, dado que es un periodo de activa mielinización cerebral y conexiones neuronales.

Los avances tecnológicos y del conocimiento son imprescindibles para la sobrevida de los niños prematuros, pero no suficientes. Aparte de la tecnología tiene que haber una parte humana, este es el equilibrio que tratamos de mantener.

Diferentes estudios nos confirman que la incidencia de la parálisis cerebral es inversamente proporcional al tiempo de gestación y que esta, afecta al 9% de los bebés nacidos antes de las 32 semanas. Este porcentaje asciende al 18% en los que nacen a las 26 semanas. En comparación, la cifra de niños con parálisis cerebral tras el período de gestación normal comprende entre el 1% y el 2%.

La frecuencia de las alteraciones del neurodesarrollo en los prematuros de muy bajo peso es muy significativa, siendo responsable hasta de un 50% de las anormalidades neurológicas de la infancia, que incluyen desde las alteraciones leves de las funciones cognitivas, hasta la parálisis cerebral infantil, retraso en el desarrollo psicomotor, sordera o hipoacusia neurosensorial, retinopatía de la prematuridad, etc.

Los niños pretérmino al nacer, muestran un amplio rango de anormalidades neuromotoras, las cuales en ocasiones pueden persistir y acompañarse de un retardo y/o trastorno motor o motor fino, déficit visuo-espacial, alteraciones en la función ejecutiva, visuo-perceptual y problemas con la ejecución motora.

Los trastornos motores en estos niños pueden ir desde una parálisis cerebral ligera-severa, hasta un trastorno motor funcional ligero denominado disfunción neuromotora (DN) o trastorno en el desarrollo de la coordinación. Para muchos de estos infantes, el trastorno motor es menos discapacitante que las alteraciones asociadas a él (esfera ejecutiva, trastornos cognitivos y motor fino).

Por ejemplo, el estudio EPICURE en 2010 (en Reino Unido e Irlanda) concluyó que a los 11 años los niños y niñas que nacieron extremadamente prematuros (< de 26 semanas de gestación) tenían mayor riesgo de desarrollar TDAH, trastornos emocionales y TEA.

Con este amplio abanico de posibilidades de alteraciones del neurodesarrollo en los prematuros, nuestro reto como centro polivalente es dar respuesta precoz a cada dificultad con las que se encuentran las familias y padres que, a su vez, también se ven en la situación de paternidad y maternidad prematura. Teniendo que pasar todos ellos por momentos de mucha fragilidad y riesgo vital, enfrentándose a retos de supervivencia y de adaptación constante.

Las Unidades hospitalarias especializadas realizan un trabajo eficaz y eficiente en el cuidado de niños prematuros y sus padres. En la Unidad Polivalente de Aspace, dedicamos gran parte de nuestros esfuerzos a crear puentes de trabajo conjunto para recibir a los niños prematuros y sus familias, iniciando así un camino de acompañamiento en todas las edades y etapas de la vida, para potenciar su desarrollo integral, asegurando su mejor adaptación y logrando, en la medida de lo posible, su autonomía. Buscamos mejorar su calidad de vida respetando sus tiempos, potenciando sus competencias individuales, reforzando el papel de las familias y generando interconexiones con su entorno. Los bebés prematuros son unos luchadores incansables y no están solos.

Autor
Dra. Lydia A. Vargas Salazar - Neuropediatra
Cap de Servei d'Atenció Ambulatòria - Unitat Polivalent Aspace (UPA)
Categoria:
Neurologia

Publicacions relacionades