Què és l’electroestimulació?

La teràpia d’electroestimulació consisteix a proporcionar impulsos  d’estímuls preprogramats a nervis, músculs o articulacions mitjançant elèctrodes de superfície col·locats sobre la pell, amb la finalitat de proporcionar un efecte terapèutic.

S’ha de diferenciar dos aspectes importants quan es proposa fer un tractament amb electroestimulació, per una banda les unitats motores a estimular, i per altre el tipus de corrent més adequat per assolir l’objectiu terapèutic.

Les unitats motores estan formades per motoneurones i fibres musculars. Es classifiquen segons el tipus de fibra muscular en vermelles I, blanques IIA i blanques IIX. La majoria dels músculs es componen per aproximadament el 50% de les fibres vermelles I, el 25% de les fibres blanques IIA, i el 25% restant està representat per fibres blanques IIX.

 En funció de l’objectiu terapèutic s’aplicarà corrent TENS o EMS

• TENS: s’aplica en processos d’analgèsia, vascularització i circulació de la sang.
• EMS: s’aplica per obtenir consciència sensorial i força muscular. És la més utilitzada per la rehabilitació de la disfàgia.

Aplicació i elèctrodes

• Posicionament i tipus d’elèctrodes: Hi ha diferents mides d’elèctrodes i és important ajustar-los al múscul a treballar per evitar sinergies.
• Tècniques d’aplicació: A l’àrea de logopèdia la tècnica més usada és la bipolar, que consisteix a emprar elèctrodes  de la mateixa  mida col·locats a l’àrea de tractament amb densitat i quantitat d’estimulació igual.

Aplicació clínica

En l’àmbit logopèdic l’aplicació clínica està orientada a diferents condicions:

• Dolor facial
• Disfunció temporomandibular i bruxisme
• Respiració oral
• Motricitat orofacial
• Baveig
• Veu
• Disfàgia
• Ronc/Apnea
• Estètica facial
• Sensibilitat

Com és una sessió d’electroestimulació?

És important que el professional que apliqui la teràpia tingui coneixements en electrofisiologia, anatomia i  fisiologia muscular, ja que haurà de tenir en compte els paràmetres de: intensitat, freqüència, cicles, duració així com determinar la duració i el nombre de sessions necessàries.

A Fundació Aspace Catalunya disposem logopedes formats en electroestimulació. Des de l’àrea de logopèdia dels serveis de neurorehabilitació s’estan duent a terme intervencions intensives d’electroestimulació aplicada a la disfàgia i a la motricitat orofacial.

Es realitzen entre 15 i 20 sessions de trenta minuts amb una freqüència de dos o tres dies a la setmana, en funció del cas i el criteri clínic del professional.

La teràpia consisteix a combinar electroestimulació amb un programa d’entrenament de resistència, força o contra resistència de la musculatura afectada junt amb activitats funcionals (deglució, masticació, respiració, veu, parla...)

Contraindicacions

S’ha de tenir en compte l’edat de la persona i la patologia de base abans d’indicar un tractament d’electroestimulació.  

Està contraindicat en alguns casos com epilèpsia, cardiopaties, perfils sindròmics greus, estats febrils, ferides i dermatitis. En aquests casos serà el metge referent qui valorarà si és candidat a rebre la intervenció.

Evidència científica

Actualment la qualitat de l’evidència científica i el grau de recomanació avalen cada vegada més l’ús d’aquesta eina de forma complementària a la teràpia convencional, sobretot en la disfàgia.

La combinació d'exercicis de rehabilitació amb electroestimulació afavoreix una millora en la força, el temps i la recuperació de musculatura implicada en la deglució. La literatura demostra que els resultats òptims s’obtenen quan l’associa l'electroestimulació amb un programa d'entrenament de resistència i activitats funcionals, com la deglució.

BIBLIOGRAFIA

• Assoratgoon, I., Shiraishi, N., Tagaino, R., Ogawa, T., & Sasaki, K. (2023). Sensory neuromuscular electrical stimulation for dysphagia rehabilitation: A literature review. Journal of Oral Rehabilitation, 50(2), 157–164. https://doi.org/10.1111/JOOR.13391
• Novak I, Morgan C, Fahey M, Finch-Edmondson M, Galea C, Hines A, Langdon K, Namara MM, Paton MC, Popat H, Shore B, Khamis A, Stanton E, Finemore OP, Tricks A, Te Velde A, Dark L, Morton N, Badawi N. State of the Evidence Traffic Lights 2019: Systematic Review of Interventions for Preventing and Treating Children with Cerebral Palsy. Curr Neurol Neurosci Rep. 2020 Feb 21;20(2):3. doi: 10.1007/s11910-020-1022-z. PMID: 32086598; PMCID: PMC7035308.
• Sun, Y., Chen, X., Qiao, J., Song, G., Xu, Y., Zhang, Y., Xu, D., Gao, W., Li, Y., & Xu, C. (2020). Effects of Transcutaneous Neuromuscular Electrical Stimulation on Swallowing Disorders: A Systematic Review and Meta-Analysis. American Journal of Physical Medicine & Rehabilitation, 99(8), 701–711. https://doi.org/10.1097/PHM.0000000000001397
• Wright, P. A., Durham, S., Ewins, D. J., & Swain, I. D. (2012). Neuromuscular electrical stimulation for children with cerebral palsy: A review. Archives of Disease in Childhood, 97(4), 364–371. https://doi.org/10.1136/archdischild-2011-300437
• Yan, D., & Vassar, R. (2021). Neuromuscular electrical stimulation for motor recovery in pediatric neurological conditions: a scoping review. Developmental Medicine and Child Neurology, 63(12), 1394–1401. https://doi.org/10.1111/DMCN.14974