En la població pediàtrica, els problemes d'alimentació es poden presentar com a símptomes de moltes condicions. S'ha descrit que poden succeir en un 20% de nens/es amb desenvolupament normatiu, i fins al 80% dels nens/es amb trastorns del desenvolupament. Tot i la seva alta incidència, les dificultats en l’alimentació sovint no estan ben reconegudes o tractades adequadament.

QUÈ SÓN LES DIFICULTATS EN L’ALIMENTACIÓ?

Les dificultats en alimentació es defineixen com una ingesta oral deficient que no és apropiada per l’edat, i pot estar associada a una o més de les següents disfuncions:  mèdica, nutricional, psicosocial i/o de les habilitats de l’alimentació. S’ha de tenir en compte que no tots els/les nens/es mostren disfunció en els quatre dominis, i es recomana avaluar cada una d’elles.

DETECCIÓ DE LES DIFICULTATS ALIMENTÀRIES

Moltes vegades les dificultats alimentàries tenen una naturalesa multifactorial que requereixen una avaluació exhaustiva que tingui en compte els quatre dominis.

L’atenció òptima d’infants amb dificultats alimentàries requereix una avaluació multidisciplinar format per: neuropediatria, infermeria, metges/esses rehabilitadors/es, logopèdia, teràpia ocupacional, psicologia i treball social.

Per la valoració de dificultats alimentàries es realitza una observació de la ingesta en la situació més natural possible, i s’administren qüestionaris d’informe tant pels pares i mares com pel PediEAT.

• Pediatric Eating Assessment Tool (PediEAT), és una eina informada pels pares i mares destinada a nens/es d’entre 6 mesos fins a 7 anys que mengen alguns aliments sòlids. Es sol·licita als progenitors que avaluïn cada ítem, i amb una escala que calculin la freqüència de determinat comportament. Les puntuacions més altes indiquen més símptomes d’alimentació problemàtica. Està compost per quatre subescales on s’avalua:
  • Símptomes fisiològics: disfunció de la deglució (tos, qualitat de la veu, nàusees), dificultat per coordinar l’alimentació i la respiració o per mantenir l’estabilitat fisiològica (respiració més ràpida o més intensa, sudoració i fatiga) i trastorns o disfuncions del tracte gastrointestinal com vòmits o dificultats per defecar.
  • Conductes problemàtiques a l’hora de menjar: acceptació o rebuig d’aliments. Els comportaments d’estrès durant els àpats, i les preferències alimentàries com insistir que el menjar estigui presentat d’una manera.
  • Alimentació selectiva/restrictiva: preferències de determinades textures, temperatures o grup d’aliments.
  • Processament oral: disfunció en la fase oral de la formació del bol alimentari. Es presenta com retenció de l’aliment dins de la cavitat oral, utilitzar els dits per moure el bol dins de la boca, mastegar el menjar durant molt de temps o necessitar recordatoris per mastegar l’aliment.

INTERVENCIÓ TERAPÈUTICA

Quan els problemes d’alimentació són complexos o difícils de resoldre, la derivació a una atenció especialitzada és fonamental. Hi ha tres criteris indispensables per una atenció integrada en els casos més severs: implicació d’especialistes que abordin els quatre dominis, intervenció conductual i participació activa dels cuidadors.  

A la Fundació Aspace Catalunya comptem amb la Unitat de deglució i nutrició (UDN), encarregada de fer un diagnòstic de les dificultats alimentàries, i de quina forma interfereixen en el dia a dia de les persones ateses en el nostre servei.

Aquesta unitat està formada per un equip interdisciplinari (metgessa rehabilitadora especialitzada en nutrició i dietètica, logopedes expertes en deglució, infermera especialista en nutrició i terapeuta ocupacional amb formació en integració sensorial), que realitzen un diagnòstic detallat amb una valoració observacional i qüestionaris a omplir per la família, que permeten situar les dificultats alimentàries de les persones que atenem. Es fan interconsultes amb altres professionals de l’entitat com neuropediatria i psicologia quan es considera necessari.

Posteriorment, es duu a terme un tractament enfocat en aquestes dificultats, donant eines i estratègies tant a la família com a la persona implicada.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

1. Goday, P. S., Huh, S. Y., Silverman, A., Lukens, C. T., Dodrill, P., Cohen, S. S., Delaney, A. L., Feuling, M. B., Noel, R. J., Gisel, E., Kenzer, A., Kessler, D. B., Kraus De Camargo, O., Browne, J., & Phalen, J. A. (2019). Pediatric Feeding Disorder: Consensus Definition and Conceptual Framework. Journal of Pediatric Gastroenterology and Nutrition, 68(1), 124–129. https://doi.org/10.1097/MPG.0000000000002188
2. Manikam, R., & Perman, J. A. (2000). Pediatric feeding disorders. Journal of Clinical Gastroenterology, 30(1), 34–46. https://doi.org/10.1097/00004836-200001000-00007
3. Sharp, W. G., Volkert, V. M., Scahill, L., McCracken, C. E., & McElhanon, B. (2017). A Systematic Review and Meta-Analysis of Intensive Multidisciplinary Intervention for Pediatric Feeding Disorders: How Standard Is the Standard of Care? Journal of Pediatrics, 181, 116-124.e4. https://doi.org/10.1016/J.JPEDS.2016.10.002
4.  Thoyre, S. M., Pados, B. F., Park, J., Estrem, H., McComish, C., & Hodges, E. A. (2018). The Pediatric Eating Assessment Tool: Factor Structure and Psychometric Properties. Journal of Pediatric Gastroenterology and Nutrition, 66(2), 299–305. https://doi.org/10.1097/MPG.0000000000001765