Els grups, conduïts per una fisioterapeuta-psicomotricista i una psicòloga, es formen en funció de diverses variables, com ara l'edat del nen, el seu nivell de desenvolupament i el grau de dificultats i necessitats que presenta.   El treball des de la psicomotricitat actua sobre el cos afavorint també funcions cognitives i afectives. Acompanya al nen en el seu procés maduratiu, que va des de l'expressivitat motriu i el moviment fins a l'accés a la capacitat de diferenciació, des de l'acció sobre el cos i el món que l'envolta a la simbolització; fet que li permetrà donar pas al pensament més abstracte i operatori.   Les sessions estan estructurades en l'espai i en el temps per tal de poder assolir els objectius terapèutics, que es plantegen de manera individualitzada i també grupal. Paral·lelament, es realitzen entrevistes amb els pares i coordinacions amb l'entorn educatiu per tal de donar resposta a les necessitats de l'infant de manera global.

L’estudi també quantifica els menors de 31 mesos que presenten risc de patir el trastorn. Els resultats estimen una prevalença de TEA aproximada de 0,57% (1: 175) i confirmen que hi ha un augment important del nombre de casos. També mostra la necessitat de la incrementació dels programes de sensibilització i formació dels professionals per la detecció precoç del TEA. Trobareu l’article “Estimación de la prevalencia de los trastornos del espectro autista en centros de atención precoz en Cataluña” a la revista nº 35 de Psicopatología y Salud Mental de la Fundació Orienta en el següent enllaç: https://www.fundacioorienta.com/es/producto/estimacion-de-la-prevalencia-de-los-trastornos-del-espectro-autista-en-centros-de-atencion-precoz-en-cataluna/