El 17 i el 18 de març s’han realitzat les II Jornades d’Atenció Integrada en Paràlisi Cerebral i altres Patologies del Neurodesenvolupament, organitzades per la Fundació Aspace Catalunya, amb la col·laboració de l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Vall d’Hebron, al centre CIM Aspace. El cicle de conferències va estar focalitzat per a professionals del sector de la salut mental, la neurorehabilitació i de la teràpia ocupacional. En aquestes jornades s’han compartit l’abordatge integral de les patologies del neurodesenvolupament des de diferents punts de vista complementaris, proporcionant una visió innovadora dels avenços clínics i d’investigació. Segons Elena Puigdevall, Directora General d’Aspace i una de les persones organitzadores de l’esdeveniment “les jornades han estat un èxit amb participació nacional i internacional, l’assistència de professionals de 15 països i d’entitats d’atenció a la paràlisi cerebral de tot l’estat espanyol”. Les conferencies han sigut en castellà, amb traducció simultània de les ponències internacionals, i s’han distribuït en tres àrees: Taula de Tecnologia, Taula de Salut Mental i Taula de Transició. Taula de Tecnologia En primer lloc, a la Taula de Tecnologia s’han tractat tots els temes relacionats amb la tecnologia de suport aplicada a persones amb pluridiscapacitat. En aquesta secció han intervingut diferents professionals amb idees innovadores i els últims avenços en el sector. Àngel Aguilar, Enginyer i Director del Servei de Recursos i Tecnologia de Suport de la Fundació Aspace Catalunya, va realitzar una demostració pràctica de l’ús dels últims avenços tecnològics en el control de l’entorn, de l’adaptació sobre activitats rehabilitadores, en comunicació augmentativa, en el desplaçament i en la rehabilitació funcional. Segons Ángel Aguilar, “definim objectius de forma cooperativa amb les persones. Cada persona decideix el que necessita, no els professionals ni les famílies. És una forma de fomentar l’autonomia”. En aquesta ponència van participar: Oriol Roqueta, advocat jubilat lluitador pels drets de les persones amb diversitat funcional, que, amb una tetraplegia espàstica molt acusada, va explicar com aconsegueix viure sol gràcies a l’ajuda de tecnologia de baix cost: “Actualment visc de manera independent”, no obstant, Oriol també reivindica que “la tecnologia ens ajuda a segons quines coses, però no supleix l’assistència personal i el tracte humà”. Rhoda Nieves, Terapeuta Ocupacional de la Fundació Aspace Catalunya, va explicar el funcionament del taller de tecnologia de suport que realitza en el Centre de Teràpia Ocupacional Aspace de Badalona i l’èxit que està tenint entre les persones usuàries. Joel Bueno, una persona usuària d’Aspace de 15 anys, va fer una impactant ponència usant l’eina de comunicació augmentada Tobii. Estava dedicada a les dificultats en el desplaçament i l’obtenció de material ortopèdic personalitzat i de com, gràcies a la tecnologia de suport, és capaç de fer música i de com s’imagina el seu futur. Dintre de la taula de tecnologia també vam tenir l’oportunitat d’escoltar a Nora Sanz de la Fundació Nipace. Al centre, ubicat a Guadalajara, porten anys treballant amb exoesquelets per a fomentar la neurorehabilitació i la seva ponència va girar al voltant de com s’havien evidenciat científicament els avantatges del seu ús. Segons Nora Sanz, “s’ha demostrat que la teràpia robòtica millora la integració física cognitiva, les propietats biomecàniques articulars, el control motor i l’equilibri” encara que sempre han de ser “un complement a la persona rehabilitadora”. A Nipace combinen l’ús dels exoesquelets amb la realitat virtual per a millorar l’autoestima i els resultats de les persones usuàries. Per la seva part, la Dra. Gloria Soto, Catedràtica del Departament d’Educació Especial a la San Francisco State University, va demostrar com “el llenguatge és essencial per al desenvolupament i la falta d’aprenentatge d’aquest es manifesta en problemes de desenvolupament d’interacció social, acadèmic i emocional. El llenguatge és necessari per a desenvolupar la narrativa de la pròpia persona”. Hi ha diferents modalitats de comunicació augmentativa i alternativa, però “totes han d’afavorir que hi hagi menys passos entre el concepte que es pensa i l’expressió del mateix”.      Taula de Salut Mental La Taula de Salut Mental ha abordat la salut mental en les diferents patologies del neurodesenvolupament. En aquest aspecte han destacat grans professionals de la Fundació Aspace Catalunya, l’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital Sant Joan de Déu. Laura Estrela i Óscar García, psicòlegs de la Fundació Aspace Catalunya van parlar sobre com els grups psicoterapèutics son una eina valuosa i eficient en persones de totes les edats amb patologies del neurodesenvolupament. Els psicoterapeutes “hem d’adaptar-nos a les necessitats de les persones, hi ha pacients que per problemes conductuals no poden participar o la seva adhesió s’ha de fer de forma paulatina”. A més, “la teràpia global no eximeix la teràpia individual. Valorar a la persona a nivell global és important per a saber com y quan integrar la persona en un grup terapèutic, però el grup serà una eina valuosíssima per a que es donin processos mentals i socials, que, de manera individual, mai es donarien”. A la ponència realitzada per les Doctores Gemma Español i Laura Gisbert, ambdues psiquiatres de l’Hospital Vall d’Hebron, es va abordar la comorbilitat entre la paràlisi cerebral i els trastorns de l’espectre autista i el TDAH. S’ha demostrat que “hi ha un augment de la prevalença de TEA’s i TDAH amb la paràlisis cerebral (...) a nivell etiològic tot indica que existeix una relació”, no obstant, “no hi ha eines suficients per a fer un diagnòstic correcte del TEA y el TDAH en paràlisi cerebral”. Mesa de transición Finalment, a la Taula de Transició s’ha tractat l’abordatge de la infància a la adultesa de les persones amb paràlisi cerebral. En aquest sentit, hem pogut escoltar les ponències de professionals com Iona Novak, de la Cerebral Palsy Alliance i la Sydney University. Novak va mostrar exemples en vídeo de la implementació de les guies de bones pràctiques. Aquestes guies es poden trobar traduïdes de forma gratuïta a la web de la Fundació Aspace Catalunya. Com a referent mundial en paràlisi cerebral, la professora Iona Novak va suscitar molta expectació i molts assistents van poder parlar amb ella i preguntar els seus dubtes al respecte dels seus diferents treballs. Eduard Pellicer de l’Hospital Sant Joan de Déu i Laura Panadero de la Fundació Aspace Catalunya, treballadors socials, ens van parlar sobre la transició a la vida adulta de les persones amb paràlisi cerebral. La transició suposa un repte per a les persones usuàries, les famílies i les institucions. En aquest sentit, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Fundació Aspace Catalunya treballen estretament amb una història clínica dirigida, estudis de neuroimatge i genètics. Aquesta experiència compartida també pren atenció als aspectes psicosocials de les persones i les seves famílies, “no solament és un tràmit burocràtic, és una transició personal en tots els sentits”. La Dra. Mercedes Serrano insisteix en que el concepte de la paràlisi cerebral “no exclou necessàriament la possibilitat d’una base genètica que expliqui total o parcialment la clínica del pacient”. En aquest sentit, “les dismòrfies sovint indiquen una afectació genètica amb paràlisi cerebral, tal i com després es demostra mitjançant la bioinformàtica”, el mètode d’interpretar els HPO per a comparar-los amb les mostres familiars i del propi homo sapients. Conèixer la base genètica de la persona amb paràlisi cerebral permet conèixer millor la condició de la persona i dur a terme tècniques personalitzades per a ella i la seva família a llarg terme. Va ser especialment interessant l’abordatge de la paràlisi cerebral en l’edat adulta realitzat per la Dra. Francisca Gimeno de la Fundació Aspace Catalunya. Moltes vegades es presta una major atenció a les primeres etapes i “les persones adultes pateixen una manca d’atenció integrada. Es tracten els problemes que pateixen en el moment concret en centres de salut, però no de forma holística”.   --- La tecnología de apoyo es uno de los mejores métodos para facilitar la vida y aportar autonomía a las personas con diversidad funcional. La bioinformática está aportando grandes avances en la detección y en el tratamiento de los trastornos del neurodesarrollo mediante la genética. Las II Jornadas de Atención Integrada en Parálisis Cerebral y otras Patologías del Neurodesarrollo ha reunido a personas de más de 15 países y entidades de todo el estado español. El 17 y el 18 de marzo se realizaron las II Jornadas de Atención Integrada en Parálisis Cerebral y otras Patologías del Neurodesarrollo, organizadas por la Fundació Aspace Catalunya, con la colaboración del Hospital Sant Joan de Déu y el Hospital Vall d’Hebron, en el centro CIM Aspace. El ciclo de conferencias estuvo enfocado a profesionales del sector de la salud mental, la neurorrehabilitación y de la terapia ocupacional. En estas jornadas se han compartido el abordaje integrado de las patologías del neurodesarrollo desde distintos puntos de vista complementarios, proporcionando una visión innovadora de los avances clínicos y de investigación.  Según Elena Puigdevall, Directora General de Aspace y una de las personas organizadoras del evento “las jornadas han sido un éxito con participación nacional e internacional, la asistencia de profesionales de 15 países y de entidades de atención a la parálisis cerebral de todo el estado español.” Las conferencias han sido en español, con traducción simultánea de las ponencias internacionales, y se han distribuido en cuatro áreas: Mesa de Tecnología, Mesa de Salud Mental y Mesa de Transición. Mesa de Tecnología En primer lugar, en la Mesa de Tecnología se han tratado todos los temas relacionados con la tecnología de apoyo aplicada a personas con pluridiscapacidad. En esta sección han intervenido varios profesionales con ideas innovadoras y los últimos avances en el sector. Ángel Aguilar, Ingeniero y Director del Servicio de Recursos y Tecnología de Apoyo de la Fundació Aspace Catalunya, realizó una demostración práctica del uso de los últimos avances tecnológicos en el control del entorno, de la adaptación sobre actividades rehabilitadoras, en comunicación aumentativa, en el desplazamiento y en la rehabilitación funcional. Según Ángel Aguilar, “definimos objetivos de forma cooperativa con las personas. Cada persona decide lo que necesita, no los profesionales ni las familias. Es una forma de fomentar l’autonomía”. En esta ponencia participaron: Oriol Roqueta, abogado jubilado luchador por los derechos de las personas con diversidad funcional, que, con una tetraplejia espástica muy acusada, explicó cómo consigue vivir solo gracias a la ayuda de tecnología de bajo coste: “Actualmente vivo de manera independiente”, sin embargo, Oriol también reivindica que “la tecnología nos ayuda a según qué cosas, pero no suple la asistencia personal y el trato humano”.  Rhoda Nieves, Terapeuta Ocupacional de la Fundació Aspace Catalunya, explicó el funcionamiento del taller de tecnología de apoyo que realiza en el Centro de Terapia Ocupacional Aspace de Badalona y el éxito que está teniendo entre las personas usuarias. Joel Bueno, una persona usuaria de Aspace de 15 años, hizo una impactante ponencia usando la herramienta de comunicación aumentada Tobii. Estaba dedicada a las dificultades en el desplazamiento y la obtención de material ortopédico personalizado y de cómo, gracias a la tecnología de apoyo, es capaz de hacer música y de cómo se imagina su futuro. Dentro de la mesa de tecnología también tuvimos la oportunidad de escuchar a Nora Sanz de la Fundación Nipace. En el centro, ubicado en Guadalajara, llevan años trabajando con exoesqueletos para fomentar la neurorrehabilitación y su ponencia giró en torno a cómo se habían evidenciado científicamente las ventajas de su uso. Según Nora Sanz, “se ha demostrado que la terapia robótica mejora la integración física cognitiva, las propiedades biomecánicas articulares, el control motor y el equilibrio” aunque siempre deben ser un “complemento a la persona rehabilitadora”. En Nipace combinan el uso de los exoesqueletos con la realidad virtual para mejorar la autoestima y los resultados de las personas usuarias. Por su parte, la Dra. Gloria Soto, Catedrática del Departamento de Educación Especial en la San Francisco State University, demostró cómo “el lenguaje es esencial para el desarrollo y la falta de aprendizaje de éste se manifiesta en problemas de desarrollo de interacción social, académico y emocional. El lenguaje es necesario para desarrollar la narrativa de la propia persona”. Hay distintas modalidades de comunicación aumentativa y alternativa, pero “todas deben favorecer que haya menos pasos entre el concepto que se piensa y la expresión del mismo”. Mesa de salud mental En la Mesa de Salud Mental se ha abordado la salud mental en las diferentes patologías del neurodesarrollo. En este aspecto han destacado grandes profesionales de la Fundació Aspace Catalunya, el Hospital Vall d’Hebron y el Hospital Sant Joan de Déu. Laura Estrela y Óscar García, psicólogos de la Fundació Aspace Catalunya hablaron sobre cómo los grupos psicoterapéuticos son una herramienta valiosa y eficiente en personas de todas las edades con patologías del neurodesarrollo. Los psicoterapeutas “tenemos que adaptarnos a las necesidades de las personas, hay pacientes que por problemas conductuales no pueden participar o su adhesión debe hacerse de forma paulatina”. Además, “la terapia global no exime la terapia individual. Valorar a la persona a nivel global es importante para saber cómo y cuándo integrar la persona en un grupo terapéutico, pero el grupo será una herramienta valiosísima para que se den procesos mentales y sociales, que, de manera individual, nunca se darían”. En la ponencia realizada por las Doctoras Gemma Español y Laura Gisbert, ambas psiquiatras del Hospital Vall d’Hebron, se abordó la comorbilidad entre la parálisis cerebral y los trastornos del espectro autista y el TDAH. Se ha demostrado que “hay un aumento de la prevalencia de TEA’s y TDAH con la parálisis cerebral (…) a nivel etiológico todo indica a que existe una relación”, sin embargo, “no hay herramientas suficientes para hacer un diagnóstico correcto del TEA y el TDAH en parálisis cerebral”. Mesa de transición Finalmente, en la Mesa de Transición se ha tratado el abordaje de la infancia a la adultez de las personas con parálisis cerebral. En este sentido, hemos podido escuchar las ponencias de varios profesionales como Iona Novak, de la Cerebral Palsy Alliance y la Sydney University. Novak mostró ejemplos en vídeo de la implementación de las guías de buenas prácticas. Estas guías se pueden encontrar traducidas de forma gratuita en la web de la Fundació Aspace Catalunya. Como referente mundial en parálisis cerebral, la profesora Iona Novak suscitó mucha expectación y muchos asistentes pudieron hablar con ella y preguntarles sus dudas al respecto de sus diferentes trabajos. Eduard Pellicer del Hospital Sant Joan de Déu y Laura Panadero de la Fundació Aspace Catalunya, ambos trabajadores sociales, nos hablaron de la transición a la vida adulta de las personas con parálisis cerebral. Esta, representa un reto para las personas usuarias, las familias y las instituciones. En este sentido, el Hospital Sant Joan de Déu y la Fundació Aspace Catalunya trabajan estrechamente con una historia clínica dirigida, estudios de neuroimagen y genéticos. Esta experiencia compartida también presta atención a los aspectos psicosociales de las personas y sus familias, “no solamente es un trámite burocrático, es una transición personal en todos los sentidos”.  La Dra. Mercedes Serrano insiste en que el concepto de la parálisis cerebral “no excluye necesariamente la posibilidad de una base genética que explique total o parcialmente la clínica del paciente”. En este sentido, “las dismorfias suelen indicar una afectación genética con parálisis cerebral, tal y como después se demuestra mediante la bioinformática”, el método de interpretar los HPO para compararlos con las muestras familiares y del propio homo sapiens. Conocer la base genética de la persona con parálisis cerebral permite conocer mejor la condición de la persona y hacer técnicas personalizadas para ella y su familia a largo plazo. Fue especialmente interesante el abordaje de la parálisis cerebral en la edad adulta realizado por la Dra. Francisca Gimeno de la Fundació Aspace Catalunya. Muchas veces se les presta una mayor atención a las primeras etapas y “las personas adultas sufren una falta de atención integrada. Se tratan los problemas que sufren en el momento concreto en centros de salud, pero no de forma holística”.  

D’aquesta manera, es reconeix a la Presidenta de l’Associació AREMI, FEPCCAT i COCARMI i membre de la junta directiva de Confederació ASPACE la seva llarga trajectòria a favor dels drets i la integració de les persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat. L’Institut de Drets Humans de Catalunya-IDHC ha entregat el Premi Solidaritat 2022 a Mercè Batlle, presidenta de la FEPCCAT i una pionera de la lluita pels drets de les persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat a Catalunya. La cerimònia d’entrega s’ha realitzat al Parlament de Catalunya i ha contat amb la presència de la Vicepresidenta Segona de la institució, Assumpta Escarp, i el Conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. Mercè Batlle ha assenyalat que “fa massa poc que es parla dels drets de les persones amb discapacitat” i ha recordat que “he viscut, personalment, com les persones amb paràlisi cerebral han deixat d’estar amagades i recluides a les seves cases i han esdevingut ciutadans amb tots els seus drets reconeguts”. També ha aprofitat l’oportunitat per demanar, amb un to més reivindicatiu, “no hauríem de tardar tant en convèncer a l’administració de l’especificitat de les persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat” o “no hauríem d’estar demanant ajuda per les mares i els pares desbordats per l’excés de burocràcia”. Podeu veure l’acte sencer AQUÍ Imatge cedida pel Parlament de Catalunya Mercè Batlle va començar el seu activisme a l’Associació AREMI de Lleida, entitat que presideix des de l’any 1996. A més a més de la FEPCCAT i AREMI, Mercè Batlle també presideix, des del juny del 2022, el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat – COCARMI i forma part de la junta directiva de Confederación ASPACE i la Taula del Tercer Sector. Montse Pi, membre de la Junta Directiva de l’IDHC ha subratllat a la gloss- que la Mercè Bés “ una dona dedicada en cos i ànima a les persones amb discapacitat, especialment a les que pateixen paràlisi cerebral: al seu benestar, a la seva inclusió social, a la seva autonomia i independència, a la seva qualitat de vida. És a dir, a reclamar i fer complir els seus drets humans”. El periòdic Malarrassa ha estat també reconegut amb la menció especial mitjans de comunicació pel seu compromís amb els drets humans i la seva contribució a les lluites socials de la ciutat Terrassa. Malarrassa és un mitjà local de distribució gratuïta, nascut amb la voluntat de servir d’instrument a les entitats i moviments de la ciutat, exercint un periodisme crític i independent fonamentat en la investigació i les dades sobre la realitat més propera.  A l’acte també hi han assistit la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs; la presidenta del grup de la CUP, Dolors Sabater; el subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín; l’alcalde d’Alpicat, Joan Gilart; regidors i representants dels ajuntaments de Barcelona, Terrassa i l’Hospitalet de Llobregat; Enric Casas, conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya; els síndics de greuges de Barcelona i Lleida, David Bondia i Dora Padial respectivament; el President del CERMI, Luis Cayo, i la Presidenta de Confederación ASPACE; Manuela Muro. Sobre el Premi Solidaritat El Premi Solidaritat, atorgat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya-IDHC des del 1987, està destinat a reconèixer persones, col·lectius i entitats destacades per la lluita en defensa dels drets humans. El premi és escollit entre les propostes presentades a la convocatòria per un jurat format per membres de la junta directiva de l’IDHC i persones destacades pel compromís amb els drets humans. El Premi Solidaritat s’atorga en un acte públic al Parlament de Catalunya on es lliura una obra artística. En aquesta edició, l’obra ha estat elaborada per l’artistia Lídia Vilches. Nota de prensa original de la FEPCCAT. Nota de premsa Parlament de Catalunya

Per què és important formar els professionals en protecció de dades? Les entitats que treballen amb dades sensibles han d'adoptar mesures organitzacionals i informàtiques per protegir-les, però també han de vetllar perquè els professionals que treballen en aquesta coneguin les diferents mesures i sàpiguen com actuar en el seu dia a dia per evitar riscos. En aquest sentit, des de la Comissió de Seguretat de la Informació d’Aspace, formada per la Delegada de Protecció de dades i el responsable de TIC, es van plantejar fer un pla bianual de formació continuada sobre mesures i bones pràctiques de protecció de dades. En aquest pla s’inclou formació presencial, en línia, píndoles de formació i accions de sensibilització. Els professionals d’Aspace utilitzen dades personals durant el procés assistencial de les persones usuàries, a través d'aplicacions, eines o fins i tot amb altres fins; com difondre imatges d'activitats en xarxes socials o fer recerca, que requereixen altres tractaments de les dades personals. Per això, la Fundació Aspace Catalunya considera que els professionals han de tenir clar els criteris, les mesures i aspectes normatius per prendre decisions. També és important que comprenguin el significat, l'aplicació i la importància del compliment. Si no fos així, tot això podria repercutir sobre la seguretat de les dades que les persones usuàries cedeixen a Aspace per utilitzar els serveis que necessiten. Els professionals hem d'aplicar el principi de responsabilitat proactiva, establert com a obligació en el RGPD i, que implica que les persones que treballen en les organitzacions han de conèixer els diferents tractaments de dades i han d'adoptar una actitud conscient, diligent i proactiva enfront de la cura cap a la protecció de dades. A més de ser capaços de demostrar, en tot moment, el compliment i l'anàlisi dels riscos que podria comportar una determinada activitat amb dades personals. Quin tipus d'accions formatives s'han dut a terme en protecció de dades des de la Fundació Aspace Catalunya? Formació online: Tots els professionals d’Aspace s'han pogut beneficiar d'aquesta formació, que, si bé és més genèrica i no tan adaptada al perfil professional, aporta major disponibilitat horària i s'adapta al ritme de cada persona sense haver de modificar agendes de professionals assistencials. Formació presencial: Sessions de formació específiques per determinats perfils professionals que prenen decisions, fan diferents tractaments de dades o tenen una major responsabilitat en el seu càrrec. Han estat formacions amb molt bona resposta dels beneficiats i on s'han pogut resoldre dubtes i situacions del dia a dia. Píndoles de coneixement: consells i recordatoris sobre protocols interns i bones pràctiques, per exemple, com han de protegir les dades un estudiant de pràctiques i el seu tutor, o com gestionar les autoritzacions d'imatge. Accions de sensibilització: campanyes de destrucció de documentació obsoleta o campanyes de conscienciació per evitar ciberatacs, entre d’altres.   Què ens aporta la formació i el coneixement del RGPD i LOPDGDD? Generar confiança i coneixement en les persones usuàries que ens cedeixen les seves dades per ser ateses des d'una perspectiva sanitària, social i educativa i que estan en situació més vulnerable pel fet d'haver cedit dades tan sensibles. Incrementar la seguretat de la informació: Conèixer els riscos i les mesures ajuda a detectar l'enorme quantitat de ciberatacs que sofrim les entitats que treballem amb dades de salut i a evitar-los o reduir-los en la mesura que sigui possible. Ajudar a la reputació de Aspace: Reforçar els coneixements sobre la seguretat de la informació ajuda a protegir la imatge i la reputació de l'entitat.   En conclusió, la formació continuada dels professionals assistencials i no assistencials de la Fundació Aspace Catalunya és la mesura més eficaç per a la gestió ètica i segura de les dades de caràcter personal. A més, ajuda, sens dubte, a crear una cultura de protecció de la informació sanitària, social i educativa. --------- 28 DE ENERO, DIA EUROPEO DE LA PROTECCIÓN DE DATOS El 28 de enero se celebra el Día Europeo de la Protección de Datos, dedicado a concienciar y a sensibilizar sobre su importancia en la aplicación en las empresas y otros ámbitos de la sociedad. En este artículo queremos poner énfasis en la formación sobre protección de datos en entidades como la Fundació Aspace Catalunya, que trabaja a diario con datos sensibles de salud. ¿Por qué es importante formar a los profesionales en materia de protección de datos? Las entidades que trabajan con datos sensibles han de adoptar medidas organizacionales e informáticas para proteger los datos, pero también han de velar para que los profesionales que trabajan en ésta conozcan las diferentes medidas y sepan como actuar en su día a día para evitar riesgos. En este sentido, desde la comisión de seguridad de la información de Aspace, formada por la Delegada de Protección de datos y el responsable de TIC, se plantearon hacer un plan bianual de formación continuada sobre medidas y buenas prácticas de protección de datos. En este plan incluyen formación presencial, online, píldoras de formación y acciones de sensibilización. Los profesionales de Aspace manejan datos personales durante el proceso asistencial de las personas usuarias, a través de aplicaciones, herramientas e incluso con otros fines; como difundir imágenes de actividades en redes sociales o hacer investigación, que requieren otros tratamientos de los datos personales. Por ello, la Fundació Aspace Catalunya considera que los profesionales han de tener claro los criterios, las medidas y los aspectos normativos para tomar decisiones. También es importante que comprendan el significado, la aplicación y la importancia del cumplimiento. Si no fuera así, todo ello podría repercutir sobre la seguridad de los datos que las personas usuarias ceden a Aspace para los servicios que necesitan. Los profesionales debemos aplicar el principio de responsabilidad proactiva, establecido como obligación en el RGPD y que implica que las personas que trabajan en las organizaciones deben conocer los diferentes tratamientos de datos y han de adoptar una actitud consciente, diligente y proactiva frente al cuidado hacia la protección de los datos. Además de ser capaces de demostrar, en todo momento, el cumplimiento y el análisis de los riesgos que podría comportar una determinada actividad con datos personales. ¿Qué tipo de acciones formativas se han llevado en protección de datos desde la Fundació Aspace Catalunya? Formación Online: Todos los profesionales de Aspace se han podido beneficiar de esta formación, que, si bien es más genérica y no tan adaptada al perfil profesional, es una formación en la que aporta mayor disponibilidad horaria y se adapta al ritmo de cada persona sin haber de modificar agendas de profesionales asistenciales. Formación Presencial: Sesiones de formación específicas con determinados perfiles profesionales que toman decisiones, hacen diferentes tratamientos de datos o tienen una mayor responsabilidad en su cargo.  Han sido formaciones con muy buena respuesta de los beneficiados y donde se han podido resolver dudas y situaciones del día a día. Píldoras de conocimiento: Consejos y recordatorios sobre protocolos internos y buenas prácticas, por ejemplo, cómo deben proteger los datos un estudiante de prácticas y su tutor, como gestionar las autorizaciones de imagen, etc. Acciones de sensibilización: Campañas de destrucción de documentación obsoleta o campañas de concienciación para evitar ciberataques, entre otras. ¿Qué nos aporta la formación y el conocimiento del RGPD y de la LOPDGDD? Generar confianza y conocimiento en las personas usuarias que nos ceden sus datos para ser atendidas desde una perspectiva sanitaria, social y educativa y que están en situación más vulnerable por el hecho de haber cedido datos tan sensibles. Incrementar la seguridad de la información: conocer los riesgos y las medidas ayuda a detectar la enorme cantidad de ciberataques que sufrimos las entidades que trabajamos con datos de salud, y a evitarlos o reducirlos en la medida de lo posible. Ayudar a la reputación de Aspace: reforzar los conocimientos sobre la seguridad de la información ayuda a proteger la imagen y reputación de la entidad. En conclusión, la formación continuada de los profesionales asistenciales y no asistenciales de la Fundació Aspace Catalunya es la medida más eficaz para la gestión ética y segura de los datos de carácter personal. Además, ayuda, sin duda, a crear una cultura de protección de la información sanitaria, social y educativa.    

La xerrada s’ha dividit en tres blocs. El primer de tots, impartit per la Silvia Alba, s’ha centrat en el dret a la intimitat de les persones amb discapacitat des d’una perspectiva ètica. La intimitat és un dret reconegut i fonamental però és molt fàcil vulnerar-lo i més en persones que tenen una manca manifesta a l’hora de comunicar-se. Per fomentar la seva autonomia i felicitat hem de vigilar de respectar les diferents vessants que formen part de la seva esfera d’intimitat. Per aquesta raó és important proporcionar espais individuals i tranquils per a totes les persones que es troben en aquesta situació. Les persones a càrrec de les seves atencions han de respectar la seva integritat i saber en quin moment precisen estar soles, quan volen estar acompanyades i amb qui volen compartir aquests espais. La necessitat a la intimitat també inclou la sexualitat, en aquest sentit, la Sílvia Alba ha comentat que “a vegades les persones amb discapacitat es perceben com a asexuades per part de les famílies i els cuidadors. Quan es nega el dret a la seva intimitat apareixen conductes inadequades com l’exhibicionisme”. El segon bloc ha tractat sobre les diferents lleis que regulen el dret a la intimitat de les persones recollits per la Organització de les Nacions Unides, per la Unió Europea i l’estat espanyol. Aquesta part ha anat a càrrec de la Mónica Platas i ha posat sobre la taula en quin marc s’han de regir els cuidadors de les persones amb diversitat funcional per respectar el dret a la intimitat i a quines institucions s’han de redirigir si es contempla alguna vulneració. Finalment, el tercer bloc ha tractat sobre l’aplicació pràctica del dret a la intimitat per ajudar a posar-ho en pràctica amb persones amb discapacitat. La Sílvia Alba ha posat exemples pràctics, exercicis i dinàmiques per realitzar amb els usuaris. Ha sigut la part més enfocada als cuidadors i d’un valor més pràctic, remarcant el paper que tenen per a fer entendre als usuaris que tenen dret a la intimitat i com exercir-ho. Alguns dels exemples que ha posat la Sílvia per adequar l’entorn són utilitzar la senyalètica, arribar a acords amb els companys de les persones usuàries per compartir l’espai sense perdre individualitat o fer que els passadissos i els voltants de les habitacions siguin espais tranquils per a no molestar a les persones que hi viuen. Els assistents han tingut l’oportunitat d’intervenir després de cada bloc per fer preguntes, comentar experiències amb usuaris i exposar informació enriquidora per a la xerrada. En definitiva, ha estat una xerrada-taller molt interessant: partint per l’enfocament ètic de la qüestió i com es percep la intimitat per la societat respecte a les persones amb discapacitat, les lleis que regulen el dret a la intimitat i la seva implementació i, per acabar, exemples pràctics i activitats que les persones encarregades de les cures poden portar a terme directament sobre el terreny. Donem les gràcies a Dincat per l’organització d’aquesta xerrada tan enriquidora i fonamental per a la tasca diària de tants professionals i organitzacions que vetllen per la salut i el benestar del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual.