La Teràpia Ocupacional té com a essència la visió holística de la persona i aquesta es troba al centre de tota la intervenció. L’objectiu principal és el d’aconseguir el màxim nivell d’autonomia i desenvolupament funcional, personal, laboral i social durant tot el seu cicle vital. Per això, la nostra tasca sempre gira entorn a les Activitats de la Vida Diària Bàsiques i Instrumentals, com a pilar de les Àrees d’Ocupació (amb les pròpies AVDs, el Descans, el Joc, l’Oci i la Participació Social) on l’entorn físic i personal són de gran importància per afavorir-ne la seva execució. A través de l’anàlisi de l’activitat detectem les necessitats i potenciem les fortaleses de l’usuari, adaptem la pròpia activitat i/o l’entorn. Les professionals del Departament de Teràpia Ocupacional d’ASPACE treballem sempre de manera multidisciplinària juntament amb la resta de Departaments amb els que conta la nostra Fundació en tots els serveis on som presents. Aquesta metodologia de treball ens permet acompanyar l’usuari en la seva globalitat. Com a Terapeutes Ocupacionals el nostre motor són els interessos de l’usuari. La seva motivació és clau per aconseguir l’èxit de la nostra intervenció i l’empoderament de la persona, sobretot en el cas dels adults, és fonamental per garantir el seu acompliment ocupacional de manera satisfactòria A través de la valoració, confecció i entrenament en l’ús d’adaptacions i productes de suport, oferim un escenari més afavoridor cap a l’autonomia i la independència i també facilitem el dia a dia dels seus familiars/cuidadors. La nostra tasca en aquesta àrea pot incloure des de l’ús d’utensilis adaptats per a l’alimentació, a l’eliminació de barreres arquitectòniques, o l’ús de les noves tecnologies, que tants recursos ens estan oferint actualment, aplicat a les Activitats de la Vida Diària. Com a professionals d’ASPACE, tenim l’oportunitat d’acompanyar els nostres usuaris durant gran part del seu cicle vital, en molts casos des dels primers anys de vida fins a la seva etapa adulta. Compartim riures i somriures, jocs de falda i les etapes més rebels de la vida, els seus èxits i frustracions, celebrant cada pas endavant. Treballem sobre el terreny de la realitat més immediata i de manera totalment contextualitzada, aprenent a menjar sols a l’hora de dinar, a triar quina roba els agrada quan sortim de compres… En definitiva, caminem al seu costat i al de les seves famílies per tal que la nostra intervenció tingui un impacte significatiu en la seva realitat present i futura.  

¿Qué es Brain Control Interface? Los sistemas BCI son una tecnología que permite medir y registrar la actividad cerebral para, posteriormente, ser interpretada por un ordenador. De este modo, haciendo uso de un sistema emotiv –una especie de casco o diadema con sensores- , podemos enviar ciertas órdenes a una computadora y que sea esta quien las ejecute por nosotros. Calibrando la actividad cerebral basal –en relajación- y, posteriormente, la actividad cerebral activa –imaginando que llevamos cualquier acción a término-, establecemos dos señales que nos permiten desarrollar un sistema de barrido en la computadora. Activando o desactivando, según nuestra actividad cerebral, las acciones deseadas. Moviendo cosas con la mente Lo realmente interesante de esta iniciativa, especialmente para los usuarios de Fundación Aspace Catalunya, es la posibilidad de llevar a cabo acciones e interacciones con el entorno a través de su actividad cerebral. Cuando uno de nuestros usuarios se pone esa especie de casco con sensores, es capaz de dar órdenes a un robot con cámara integrada. Este, se mueve según la voluntad de quien lo dirige, mostrándole aquello que quiere ver. Convirtiéndose, de algún modo, en su avatar. Una de nuestras propuestas para el MWC de este año, en colaboración con Liquidweb, era la de recorrer el recinto, y visitar los diferentes stands, a través de nuestro avatar. No pudo ser. Aun así, tenemos muchos otros proyectos en mente que compartiremos con vosotros en las próximas semanas. Vídeo de una persona usuaria haciendo les primeres pruebas utilizando un plafón de comunicación aumentativa digital.   Vídeo de una persona usuaria calibrando el sistema emotiv.

En aquest sentit, l’ús de plafons de comunicació per a persones amb paràlisis cerebral, ha estat sempre un repte que, des de la Fundació Aspace Catalunya,  s’ha abordat multidisciplinàriament. Per tal de donar una resposta satisfactòria i adaptada a les necessitats dels nostres usuari,  comptant, així mateix, amb la seva col·laboració sempre que això ha estat possible. La Lourdes, ja va participar en la creació del seu primer plafó. Un sistema de símbols BLISS que s’elaborava manualment, depenent de les necessitats específiques del pacient, fent ús de diferents plantilles. El sistema BLISS, tot i que li va resultar pràctic durant un temps, plantejava una dificultat: no es basava en l’alfabet. Així és com va donar el salt a un plafó de paper sil·làbic que, tot i algunes modificacions, és el que fa servir encara en l´actualitat. Però què passa  amb l’arribada de les noves tecnologies? Com ja hem dit, la Lourdes, actualment encara fa servir el plafó de paper sil·làbic. Tot i així, amb l’arribada de les noves tecnologies -que han modificat la manera de comunicar-nos-, s’ha generat una nova necessitat. Vol relacionar-se virtualment i fer ús d’aplicacions mòbils que li permetin mantenir contacte amb qualsevol persona. I això ho ha aconseguit a través d’una Tablet adaptada. Fent servir plantilles sil·làbiques del TheGrid, i amb un teclat a la pantalla de la Tablet, pot accedir a les diferents aplicacions. Aquesta pantalla tàctil la controla amb un licornio. Un casc amb un apuntador metàl·lic –ja que té bona mobilitat al cap- que li permet fer ús de la tablet.     --------   50 años rompiendo barreras: comunicación e innovación tecnológica caminan juntos. Lourdes Cuní ahora tiene 53 años. Es una de las usuarias más veteranas de la Fundación Aspace Cataluña. Desde que llegó a la entidad, una de sus demandas principales, ha sido la de la adaptación de sistemas de comunicación para relacionarse eficientemente con su entorno.   En este sentido, el uso de plafones de comunicación para personas con parálisis cerebral, ha sido siempre un reto que, desde la Fundación Aspace Cataluña, se ha abordado multidisciplinariamente. Para dar una respuesta satisfactoria y adaptada a las necesidades de nuestros usuarios, contando, así mismo, con su colaboración siempre que esto ha estado posible.   Lourdes, ya participó en la creación de su primer plafón. Un sistema de símbolos BLISS que se elaboraba manualmente, dependiendo de las necesidades específicas del paciente, haciendo uso de diferentes plantillas.   El sistema BLISS, a pesar de que le resultó práctico durante un tiempo, planteaba una dificultad: no se basaba en el alfabeto. Así es como dio el salto a un plafón de papel silábico que, todo y algunas modificaciones, es el que usa todavía en la actualidad.   Pero qué pasa con la llegada de las nuevas tecnologías?   Como ya hemos dicho, Lourdes, actualmente todavía usa el plafón de papel silábico. Aun así, con la llegada de las nuevas tecnologías -que han modificado la manera de comunicarnos-, se ha generado una nueva necesidad.   Quiere relacionarse virtualmente y hacer uso de aplicaciones móviles que le permitan mantener contacto con cualquier persona. Y esto lo ha conseguido a través de una Tablet adaptada.   Usando plantillas silábicas del TheGreed, y con un teclado a la pantalla de la Tablet, puede acceder a las diferentes aplicaciones.   Esta pantalla táctil la controla con un licornio. Un casco con un apuntador metálico –puesto que tiene buena movilidad en su cabeza que le permite hacer uso de la tablet.

Les proves d'usabilitat han estat molt satisfactòries per les persones que les han realitzat, ja que han trobat eines que els faciliten l'accés al mòbil. I encara que formalment les proves han acabat, la gran majoria d'ells segueixen fent ús de les aplicacions, perquè ara poden realitzar activitats que abans no estaven al seu abast. Alhora, al llarg del projecte hem incorporat les millores que s'han detectat en les actualitzacions de les aplicacions. Això ens ha permès donar resposta a les necessitats de les persones amb discapacitat, i que les Ease Apps siguin realment útils i solucionin les seves demandes. Només ens queda agrair a les tres entitats i a totes les persones implicades la dedicació al projecte. Ens satisfà veure que ha valgut la pena i esperem que moltes més persones es puguin beneficiar d'aquestes eines per usar els dispositius mòbils sense limitacions. Gràcies, exploradors digitals! Seguim treballant .. I gràcies a Fundación Vodafone España, Ease Apps, La Muntanyeta Tarragona i Fundació Española de Parkinson per compartir aquest projecte amb nosaltres.