Ones de xoc en comparació amb la toxina botulínica

Estudi de l’aplicació de les ones de xoc en comparació amb la toxina botulínica

Des del 2014, un col·laborador fisioterapeuta d’ASPACE  ha estat portant a terme un estudi comparatiu, en col·laboració amb la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna- Universitat Ramon Llull, sobre l’aplicació d’ones de xoc en comparació amb la toxina botulínica tipus A en el tractament de l’espasticitat en pacients amb paràlisi cerebral. És un estudi pilot creuat i aleatoritzat on han participat 70 pacients amb dany cerebral amb edats compreses entre 5 i 55 anys.

La hipòtesi de l’estudi és avaluar l’eficàcia de les ones de xoc en comparació amb la toxina botulínica pel tractament de l’espasticitat de la musculatura flexora plantar. D’aquesta manera es podria valorar aquesta intervenció com una  possible alternativa a la toxina o bé un bon complement. Hi ha molta controvèrsia sobre quin és el tractament adequat per a l’espasticitat d’aquests pacients, però la toxina botulínica continua sent  la teràpia més utilitzada. A l’actualitat hi ha pocs estudis sobre l’aplicació de les ones de xoc sobre el múscul espàstic, però la literatura comença  apostar per aquesta intervenció pels seus efectes.

La variable principal ha estat l’avaluació de l’espasticitat, i com a co-variables, el dolor percebut després de cada intervenció, si influeix el fet de tenir un tipus de lesió o un altre, valorar la percepció i experiència viscuda pels pacients,  a partir d’un qüestionari de satisfacció mitjançant un anàlisi qualitatiu. Els resultats han estat analitzats pel departament de recerca i investigació clínica de l’Hospital de Sant Pau (IIB) i han estat els següents:

Tots els pacients tractats amb ones de xoc van millorar tant en l'extensibilitat muscular com en els reflexes d'estirament dels músculs analitzats amb  uns efectes  immediats millors que els de la toxina mantenint el seu efecte fins als 3 mesos on no es veuen diferències entre ambdós teràpies. En relació a les altres variables, els participants van mostrar millor tolerància al dolor i una millor vivència amb la teràpia mitjançant ones de xoc. Finalment, en relació a la variable efectes adversos, els resultats mostren que no van aparèixer efectes adversos importants en cap de les dues teràpies.

CONCLUSIÓ

Com a conclusió, aquest estudi mostra que les ones de xoc radials rESWT són eficaces per al tractament de l'espasticitat en pacients amb paràlisi cerebral, i per tant, poden ser una bona alternativa a la toxina botulínica. Aquest és el primer estudi que compara les dues tècniques, tot i que calen futurs estudis que avaluïn els efectes a llarg termini per corroborar l'eficàcia i la seguretat d'aquesta intervenció.

Tornar Recerca