La logopèdia entén el joc com una eina rehabilitadora, emprada per a que els alumnes aprenguin jugant; desenvolupar les habilitats socials (saludar-se, dir adeu, relacionar-se amb altres,...); potenciar la confiança i l'autoestima (saber que t’ho estàs passant bé i l’altre persona també); ajudar a desenvolupar la comunicació (sons, paraules, gestos, comunicació facial i/o corporal, llenguatge verbal, SAAC...); adquisició i ús de vocabulari, millorar l'estructura de les oracions, millorar la parla i la coordinació fono-respiratòria, entre d’altres. A la nostra escola el joc sempre està present, des de les aules dels més petits fins a les dels més grans. Amb els més petits mitjançant els jocs de falda, jocs expressats en forma de cançoneta i amb moviments associats, treballem els torns, l'anticipació de moviments, l'atenció compartida i, per tant, potenciem la relació i que sorgeixi la comunicació. També, amb el joc simbòlic (els jocs amb cuinetes, nines, cotxes...) on els nens donen vida als objectes i a través d’ells imiten el món dels adults, els alumnes desenvolupen la imaginació, la creativitat i els facilita la interacció potenciant la comprensió de l’entorn i la conversa. A més, amb aquest joc es produeix un enriquiment del llenguatge i un descobriment de nou vocabulari. Per altra banda, a partir de jocs grupals, jocs de taula o jocs interactius, treballem, entre d’altres, la capacitat d'atenció i concentració, la comprensió, el vocabulari, l’expressió o ús del llenguatge. El joc és una eina molt completa que ens permet abordar les diferents àrees de treball de la logopèdia. Jugar és divertit i enriquidor, no té edat. Us animem a continuar jugant!

Durant aquest curs, a la unitat de Fisioteràpia Respiratòria hem continuat vetllant per la salut càrdio-pulmonar dels alumnes de l’escola.                                                                                  La fisioteràpia respiratòria té per objectiu tractar i facilitar, individualment, l'eliminació de secrecions bronquials, millorar la ventilació-perfusió i l'intercanvi de gasos i evitar les infeccions i complicacions respiratòries. El tipus de tractament ve determinat per l'exploració càrdio-respiratòria prèvia al tractament, moment en el qual es decideixen les tècniques específiques a aplicar. Durant les sessions incorporem activitats lúdiques com jocs i balls, intentant que l’alumne es senti còmode i partícip del seu tractament. Tot i que tenim els nostres tractaments programats, ens adaptem a les necessitats que van sorgint a l’escola. També realitzem assessorament i acompanyament a les famílies per a què disposin de les eines per cobrir les necessitats dels seus fills a casa i resoldre els dubtes que puguin tenir.   

...doncs quan la terapeuta ocupacional  (T.O)va portar una capsa de cartró i va preguntar: “en què la voleu convertir?” De totes les idees que van dir, van escollir convertir-la en una Casa! Què necessita una casa? Per on s’entra? Com ho podríem fer per obrir la porta? Què us agradaria que tingués la casa?... Totes aquestes preguntes i moltes més, algunes plantejades per ells i altres per la T.O. les van anar resolent durant el procés de construcció. El material utilitzat variava segons la tasca. Per exemple, en la construcció de la porta van treballar amb peces de diferents formes geomètriques per definir la forma d’aquestes; en un foli les van dibuixar; van usar diferents instruments per mesurar les nines i els clics (metro de fuster, diferents tipus de cinta mètrica, regle escolar, etc ) i així poder fer diferents mides de portes pels diferents ninos. Davant la pregunta “què voleu que tingui la casa?”, una alumna va dir “una terrassa amb hamaca i una piscina”. I ens vam posar mans a la feina. Per fer l’hamaca vam fer uns forats a la paret i practicant el nus ja estava feta! Per la piscina van decidir quina mida volien, la T.O. va tallar rectangles de diverses mides que van pintar i enganxar amb ajuda. Però llavors, ells van plantejar “com pujaran els ninos a la terrassa?” Ells mateixos van dir que escales no perquè amb la cadira de rodes no es poden pujar escales; rampes tampoc perquè vam comprovar que passaven per davant de les finestres, doncs... un ascensor!!! Aquest va costar força més, vam haver de fer algunes proves. Van voler pintar-la i van escollir el color verd per la casa i el blau i el verd per la terrassa. Alguns divendres, els alumnes preferien jugar amb la Casa enlloc de construir. És quan amb ninos i clics creaven situacions al voltant de la casa: la senyora veïna convida a la seva neta a esmorzar; lladres que venen en cotxe a robar a la casa; de sobte apareix un lleó;…moltes històries plenes d’emoció!! Per acabar, explicar-vos que enguany hi ha un nou membre en el grup i han iniciat un altre projecte. Després de plantejar algunes idees, van escollir una sorgida el curs passat… fer l'interior d’una casa; hi havia un alumne però que preferia un pàrquing. Així que finalment van acceptar tots la idea de fer el interior d’una casa amb un jardí i un pàrquing. Però ja us ho explicarem més endavant, de moment està EN CONSTRUCCIÓ. L’objectiu de la teràpia ocupacional és l’autonomia en l’ocupació utilitzant l’activitat com a mitjà i com a fi del tractament. Plantegem activitats significatives adaptant-les per afavorir el màxim les capacitats físiques, mentals, sensorials i socials. En l’activitat "En Construcció" s’ha treballat el posicionament; el treball bimanual (amb l’ús d’eines i materials específics); les diferents prensions; les habilitats cognitives; l’orientació espacial (sobre el pla o en 3D sobre la pròpia casa); la resolució de problemes; la relació amb els altres; la pràctica de conceptes matemàtics treballats des de pedagogia; etc. On el plaer per jugar i construir ha estat el fil conductor.  

A la nostra escola els alumnes des de ben petits comencen a interactuar, jugar i experimentar amb els SAAC. El paper de la logopeda és fonamental; valorant i decidint quina eina és la més adient per facilitar i motivar l’infant en el seu camí per a desenvolupar les habilitats comunicatives. En les diferents etapes educatives es van treballant els objectius de comunicació en funció de les necessitats de cada alumne. Al llarg de tota la etapa escolar fan ús dels SAAC introduint-los als diferents contextos del seu dia a dia. És important fer una feina conjunta amb la família per afavorir l’èxit del SAAC. Totes les formes de comunicació són vàlides, l’important és trobar-la!!