L'hort, juntament amb la gestió de residus (paper i cartó, envasos de plàstic i restes orgàniques) té la voluntat de fer canvis -més enllà d'accions puntuals o setmanes temàtiques- amb l'horitzó d'adoptar un enfocament integral de centre per transformar la institució educativa i fer front als reptes de la sostenibilitat i l'emergència climàtica. El projecte de l'hort a l'escola va sorgir de l'evidència que l'activitat de l'hort té un contingut pedagògic molt important per apropar l'alumnat al contacte i observació de la natura. En el nostre cas, aquesta importància es fa més evident, ja que sovint, els nostres alumnes no adquireixen aquestes experiències de forma espontània a edats primerenques. El projecte actual compta en diferents vessants: Per un costat està tot el que fa referència a plantar i fer més verda l'escola. Per un altre tot el que fem al voltant de la reducció de residus i compostatge. I finalment el treball en xarxa. Dins de l'apartat PLANTEM I FEM MÉS VERDA L'ESCOLA treballem l'hort. Actualment, ho fem en cinc taules de cultiu i en diversos recipients tots ells ubicats al pati petit de l'escola. Participen d'aquesta activitat nou grups/aula: dos grups d'infantil, tres grups de primària i quatre de secundària. Aquesta activitat la realitza la mestra juntament amb altres professionals del grup. Es fan dues plantades al llarg del curs: una a la tardor amb verdures i hortalisses d'hivern (bledes, cols, coliflors, bròquils i enciams) i una altra a la primavera, amb verdures i hortalisses pròpies d'aquesta època (pebrots, tomàquets, enciams). El gran avantatge que tenen les taules de cultiu i l'hort en recipients respecte a l'hort a terra és que els alumnes poden participar més activament perquè hi poden accedir asseguts a la seva cadira de rodes sense haver de baixar a terra. A més amb els recipients es pot treballar tant dins l'aula com a l'exterior. Tant les taules com els recipients planten de la mateixa manera, amb planter i llavors. Aconseguir els recipients és molt fàcil, en el nostre cas, hem fet servir caixes de plàstic de fruita. Tant els recipients com les taules s'han de folrar amb tela antiarrels i omplir-les amb una barreja de fibra de coco, terra i compost. Com treballem aquesta activitat El primer que fem és preparar la terra treure les males herbes, abocar compost i airejar la terra. Entre tot el grup-classe després de veure diferents  plantes, escollim el que plantarem. Per fi arriba el moment més motivador que és el  de fer la plantada. En aquest moment hi participa tot el grup tant d’alumnes com de professionals. I després queda el treball de mantenir, regar l’hort i observar el creixement del què hem plantat. Paral·lelament, fem els cartells identificatius de les diferents verdures i hortalisses, busquem informació sobre com tenir-ne cura i fem espantaocells perquè les gavines no es mengin la collita. I per acabar fem la collita on participa alhora tot el grup-classe. Amb el treball de l’hort a l’escola pretenem potenciar el contacte amb la terra i les plantes, i possibilitar activitats que es poden desenvolupar dins i fora de  l’aula. Possibilitar un marc d’aprenentatge directe i vivencial, i despertar en l’alumne l’interès per l’espai natural. Aquesta activitat ens ajuda a reforçar aprenentatges instrumentals aplicant-los a la realitat. Per altra banda, l’activitat de l’hort potencia el treball en equip tot incidint en l’autonomia de cada alumne. Fomenta la socialització i la cohesió del grup. L’hort és una  activitat cooperativa, ja que tots els alumnes hi participen en la mesura de les seves possibilitats, i és gràcies a la participació de tots que és possible: els que poden planten i en tenen cura, d’altres regant,  i d’altres fan una activitat més sensorial com pot ser tocar i olorar les diferents plantes. A més, els horts escolars com a forma d’aprenentatge fomenten l’interès per descobrir aspectes de l’entorn impactant en l’Objectius de Desenvolupament Sostenible 4 sobre Educació de Qualitat. A la vegada, treballem l’Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 13 sobre Acció pel clima, utilitzant els espais de creació d’horts escolars com a eina d’educació ambiental basada en el respecte per la natura. D’aquesta manera es consciencia també sobre els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030. Des de la Fundació Aspace Catalunya tenim com a objectiu central impulsar una transformació integral de la institució educativa a través de la implementació de projectes sostenibles i ecològics. La institució està compromesa en la creació d'un futur més sostenible i en l'educació integral dels nostres alumnes, utilitzant l'hort com una de les eines principals per aconseguir-ho. El nostre enfocament integral i la nostra vocació de col·laboració reflecteixen la nostra determinació de fer front als reptes de la sostenibilitat i l'emergència climàtica amb èxit. Mira el vídeo

El 17 i el 18 de març s’han realitzat les II Jornades d’Atenció Integrada en Paràlisi Cerebral i altres Patologies del Neurodesenvolupament, organitzades per la Fundació Aspace Catalunya, amb la col·laboració de l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Vall d’Hebron, al centre CIM Aspace. El cicle de conferències va estar focalitzat per a professionals del sector de la salut mental, la neurorehabilitació i de la teràpia ocupacional. En aquestes jornades s’han compartit l’abordatge integral de les patologies del neurodesenvolupament des de diferents punts de vista complementaris, proporcionant una visió innovadora dels avenços clínics i d’investigació. Segons Elena Puigdevall, Directora General d’Aspace i una de les persones organitzadores de l’esdeveniment “les jornades han estat un èxit amb participació nacional i internacional, l’assistència de professionals de 15 països i d’entitats d’atenció a la paràlisi cerebral de tot l’estat espanyol”. Les conferencies han sigut en castellà, amb traducció simultània de les ponències internacionals, i s’han distribuït en tres àrees: Taula de Tecnologia, Taula de Salut Mental i Taula de Transició. Taula de Tecnologia En primer lloc, a la Taula de Tecnologia s’han tractat tots els temes relacionats amb la tecnologia de suport aplicada a persones amb pluridiscapacitat. En aquesta secció han intervingut diferents professionals amb idees innovadores i els últims avenços en el sector. Àngel Aguilar, Enginyer i Director del Servei de Recursos i Tecnologia de Suport de la Fundació Aspace Catalunya, va realitzar una demostració pràctica de l’ús dels últims avenços tecnològics en el control de l’entorn, de l’adaptació sobre activitats rehabilitadores, en comunicació augmentativa, en el desplaçament i en la rehabilitació funcional. Segons Ángel Aguilar, “definim objectius de forma cooperativa amb les persones. Cada persona decideix el que necessita, no els professionals ni les famílies. És una forma de fomentar l’autonomia”. En aquesta ponència van participar: Oriol Roqueta, advocat jubilat lluitador pels drets de les persones amb diversitat funcional, que, amb una tetraplegia espàstica molt acusada, va explicar com aconsegueix viure sol gràcies a l’ajuda de tecnologia de baix cost: “Actualment visc de manera independent”, no obstant, Oriol també reivindica que “la tecnologia ens ajuda a segons quines coses, però no supleix l’assistència personal i el tracte humà”. Rhoda Nieves, Terapeuta Ocupacional de la Fundació Aspace Catalunya, va explicar el funcionament del taller de tecnologia de suport que realitza en el Centre de Teràpia Ocupacional Aspace de Badalona i l’èxit que està tenint entre les persones usuàries. Joel Bueno, una persona usuària d’Aspace de 15 anys, va fer una impactant ponència usant l’eina de comunicació augmentada Tobii. Estava dedicada a les dificultats en el desplaçament i l’obtenció de material ortopèdic personalitzat i de com, gràcies a la tecnologia de suport, és capaç de fer música i de com s’imagina el seu futur. Dintre de la taula de tecnologia també vam tenir l’oportunitat d’escoltar a Nora Sanz de la Fundació Nipace. Al centre, ubicat a Guadalajara, porten anys treballant amb exoesquelets per a fomentar la neurorehabilitació i la seva ponència va girar al voltant de com s’havien evidenciat científicament els avantatges del seu ús. Segons Nora Sanz, “s’ha demostrat que la teràpia robòtica millora la integració física cognitiva, les propietats biomecàniques articulars, el control motor i l’equilibri” encara que sempre han de ser “un complement a la persona rehabilitadora”. A Nipace combinen l’ús dels exoesquelets amb la realitat virtual per a millorar l’autoestima i els resultats de les persones usuàries. Per la seva part, la Dra. Gloria Soto, Catedràtica del Departament d’Educació Especial a la San Francisco State University, va demostrar com “el llenguatge és essencial per al desenvolupament i la falta d’aprenentatge d’aquest es manifesta en problemes de desenvolupament d’interacció social, acadèmic i emocional. El llenguatge és necessari per a desenvolupar la narrativa de la pròpia persona”. Hi ha diferents modalitats de comunicació augmentativa i alternativa, però “totes han d’afavorir que hi hagi menys passos entre el concepte que es pensa i l’expressió del mateix”.      Taula de Salut Mental La Taula de Salut Mental ha abordat la salut mental en les diferents patologies del neurodesenvolupament. En aquest aspecte han destacat grans professionals de la Fundació Aspace Catalunya, l’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital Sant Joan de Déu. Laura Estrela i Óscar García, psicòlegs de la Fundació Aspace Catalunya van parlar sobre com els grups psicoterapèutics son una eina valuosa i eficient en persones de totes les edats amb patologies del neurodesenvolupament. Els psicoterapeutes “hem d’adaptar-nos a les necessitats de les persones, hi ha pacients que per problemes conductuals no poden participar o la seva adhesió s’ha de fer de forma paulatina”. A més, “la teràpia global no eximeix la teràpia individual. Valorar a la persona a nivell global és important per a saber com i quan integrar la persona en un grup terapèutic, però el grup serà una eina valuosíssima per a que es donin processos mentals i socials, que, de manera individual, mai es donarien”. A la ponència realitzada per les Doctores Gemma Español i Laura Gisbert, ambdues psiquiatres de l’Hospital Vall d’Hebron, es va abordar la comorbiditat entre la paràlisi cerebral i els trastorns de l’espectre autista i el TDAH. S’ha demostrat que “hi ha un augment de la prevalença de TEA’s i TDAH amb la paràlisis cerebral (...) a nivell etiològic tot indica que existeix una relació”, no obstant, “no hi ha eines suficients per a fer un diagnòstic correcte del TEA y el TDAH en paràlisi cerebral”. Taula de transició de la la infantesa a l'adultesa Finalment, a la Taula de Transició s’ha tractat l’abordatge de la infància a l'adultesa de les persones amb paràlisi cerebral. En aquest sentit, hem pogut escoltar les ponències de professionals com Iona Novak, de la Cerebral Palsy Alliance i la Sydney University. Novak va mostrar exemples en vídeo de la implementació de les guies de bones pràctiques. Aquestes guies es poden trobar traduïdes de forma gratuïta a la web de la Fundació Aspace Catalunya. Com a referent mundial en paràlisi cerebral, la professora Iona Novak va suscitar molta expectació i molts assistents van poder parlar amb ella i preguntar els seus dubtes al respecte dels seus diferents treballs. Eduard Pellicer de l’Hospital Sant Joan de Déu i Laura Panadero de la Fundació Aspace Catalunya, treballadors socials, ens van parlar sobre la transició a la vida adulta de les persones amb paràlisi cerebral. La transició suposa un repte per a les persones usuàries, les famílies i les institucions. En aquest sentit, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Fundació Aspace Catalunya treballen estretament amb una història clínica dirigida, estudis de neuroimatge i genètics. Aquesta experiència compartida també pren atenció als aspectes psicosocials de les persones i les seves famílies, “no solament és un tràmit burocràtic, és una transició personal en tots els sentits”. La Dra. Mercedes Serrano insisteix en que el concepte de la paràlisi cerebral “no exclou necessàriament la possibilitat d’una base genètica que expliqui total o parcialment la clínica del pacient”. En aquest sentit, “les dismòrfies sovint indiquen una afectació genètica amb paràlisi cerebral, tal i com després es demostra mitjançant la bioinformàtica”, el mètode d’interpretar els HPO per a comparar-los amb les mostres familiars i del propi homo sapients. Conèixer la base genètica de la persona amb paràlisi cerebral permet conèixer millor la condició de la persona i dur a terme tècniques personalitzades per a ella i la seva família a llarg terme. Va ser especialment interessant l’abordatge de la paràlisi cerebral en l’edat adulta realitzat per la Dra. Francisca Gimeno de la Fundació Aspace Catalunya. Moltes vegades es presta una major atenció a les primeres etapes i “les persones adultes pateixen una manca d’atenció integrada. Es tracten els problemes que pateixen en el moment concret en centres de salut, però no de forma holística”.

Aquest any hem reflexionat al voltant d’un nou tema “A l’escola ens cuidem” i entre totes les escoles participants, donat que per la situació excepcional de pandèmia no hem pogut fer la nostra trobada inter-escolar, hem elaborat un Diari de les Cures que podreu veure exposat a partir de l’11 de juny a la secció infantil de la Biblioteca Francesc Boix, al carrer Blai, 34. Us deixem aquest enllaç perquè pugueu veure el resultat final: https://www.flipsnack.com/placomunitaripoblesec/diari-de-les-cures-del-poble-sec-a-l-escola-ens-cuidem.html També us deixem l’enllaç de la web del Pla Comunitari on trobareu tota la informació del projecte: http://placomunitaripoblesec.org/portfolio/al-poble-sec-ens-cuidem/  

Quan pensem en la figura del MESTRE, evoquem la nostra pròpia història i recordem algun mestre que ens va ajudar a créixer i a aprendre amb paciència, empatia i respecte. Un bon mestre deixa empremta en l’alumne i també en la seva família perquè els acull i els acompanya en el procés de desenvolupament i creixença dels seus fills. A la nostra escola concebem l’alumne d’una manera global i vivim el dia a dia amb ell com un repte il·lusionant que ens motiva a ser flexibles,  creatives i a reinventar-nos per adaptar-nos a les necessitats d’aprenentatge, emocionals i de salut que tots ells presenten. Al llarg dels anys, hem aprés molts idiomes: el propi llenguatge que cada infant té.  Molts dels nostres alumnes tenen greus dificultats comunicatives, és per això que els escoltem de manera activa, percebent i interpretant amb una mirada els seus sentiments, les seves emocions, les seves dificultats, les seves angoixes i també els seus avenços i les seves victòries. Un dels nostres secrets és la paciència i el positivisme. Volem veure el got mig ple, i així, descobrir el potencial de cada infant de l’escola. Els transmetem que amb esforç i paciència podrem entre tots aconseguir petits o grans progressos que els ajudaran a créixer i els faran feliços. Per a nosaltres, l’educació és un procés integral que parteix de la realitat de l’alumne i es fonamenta en els següents pilars: Ensenyar a ser: desenvolupar el propi jo a partir de les necessitats primerenques, a través de l’experimentació, la descoberta del propi cos i la relació amb l’altre a partir dels vincles emocionals i afectius. Ensenyar a sentir: ajudar-los a ser capaços d’identificar i reconèixer  els seus estats emocionals i les seves emocions. Que les puguin regular  i les puguin expressar de manera adequada. Ensenyar a conèixer: ajudar als nostres alumnes a descobrir i comprendre el món que ens envolta. Ensenyar a fer: acompanyar-los en els aprenentatges instrumentals i la descoberta de l’entorn afavorint experiències vivencials, l’exploració, la manipulació i la creació. Ensenyar a conviure: arribar a desenvolupar la competència social, basant-nos en el respecte, l’harmonia, la solidaritat i l’empatia. Les mestres de la nostra escola, igual que els mestres d’arreu del món  tenim l’objectiu de desenvolupar en els nostres alumnes competències cognitives i aprenentatges funcionals que els facin ser el més autònoms possible. En el nostre cas en concret ens trobem amb nens i nenes, i nois i noies amb unes necessitats especials que fa que la nostra manera d’ensenyar ha de ser, si cap, més innovadora, flexible i respectuosa amb l’alumne i amb les seves circumstàncies. Les rutines diàries, els aprenentatges vivencials, les activitats motivadores i les metodologies variades són les eines bàsiques que tenim per aconseguir  els objectius que ens hem marcat per cadascun dels nostres alumnes, i cada aprenentatge assolit, cada repte conquerit i en definitiva cada gran o petit avenç és un triomf d’ells que ens enorgulleix i ens fa feliç a nosaltres. Els aprenentatges que neixen a l’escola continuen a cada una de les cases dels nostres infants i joves, per això és tant important formar equip amb les famílies, respectant-los i transmetent-los empatia així com donant-los solucions i recolzament quan ho requereixen.   Nosaltres, les mestres d’Aspace hem fet de la nostra vocació la nostra feina i de la nostra feina la nostra vocació,  estimem als nostres alumnes i estimem el que fem.