Els Trastorns del Neurodesenvolupament (TND) són un conjunt ampli i heterogeni de condicions d'origen multifactorial, d'inici primerenc, que sorgeixen d'una alteració en la construcció dels circuits cerebrals en l'època de major desenvolupament del cervell, durant els primers anys de vida. Aquests determinen el dèficit del funcionament personal, social, acadèmic o ocupacional. Els TND comparteixen les següents característiques: • El seu origen és multifactorial i resultant de la interacció recíproca i complexa de factors genètics i ambientals. • S'inicien en l’etapa primerenca de la vida. • Produeixen dificultats significatives en algunes àrees del desenvolupament generant adversitats en diversos àmbits del dia de l’infant. • Presenten prevalença en el sexe masculí. • Existeix una elevada invidència de co-morbiditats entre més TND. • Tenen un curs variable, però en la majoria de casos, crònic, amb un impacte que sol durar fins a l'edat adulta. D'acord amb la classificació de major ús en l'actualitat, Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM-5), componen aquest grup: • Discapacitat intel·lectual (DIGUES); retard global del desenvolupament (RDSM) o retard psicomotor (RPM); • Trastorns de la comunicació: trastorns del llenguatge (TL), trastorns de la parla, Trastorn de comunicació social (TCS), difluència d'inici en la infantesa; • Trastorn de l'Espectre Autista (TEA); • Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) • Trastorns del Desenvolupament Motor: Trastorn del Desenvolupament de la Coordinació (TDC), Trastorn de Moviments Estereotípics, Trastorn de Tourette (TT), Trastorn de tics crònics (TTC), Trastorn de Tics Transitori; • Trastorns específics de l'Aprenentatge (TAp) • Paràlisi Cerebral (PC)   En l'última dècada han sorgit enfocaments que proposen substituir la nosologia en ús per nous models, com els dimensionals i transdiagnòstics. El transdiagnòstic suposa una nova manera d'entendre i de tractar els trastorns mentals. En lloc de centrar-se en l'específic i diferencial de cadascun d'ells, la seva atenció es localitza en el que tenen en comú i en els processos psicològics que subjauen a molts d'ells, amb l'objectiu d'avançar en la recerca dels TND. Els nous enfocaments proposen que el neurodesenvolupament pugui entendre's millor en termes de múltiples dimensions contínues, relacionades amb la cognició, el comportament o la neurobiologia, amb nivells graduats que van des del funcionament típic fins a l'atípic. Sota aquesta visió integral i innovadora, des de la Fundació Aspace Catalunya apostem per una mirada centrada en tots els aspectes de l’infant des d'un enfocament bio-psicosocial, i alhora basada en la recerca i en l'evidència neurocientífica.  

Al centre d'aquesta iniciativa pionera, que ha dut a terme la Fundació Aspace Catalunya, es troba un equip de professionals dedicats, integrat per un psicòleg i un fisioterapeuta. Aquesta col·laboració interdisciplinària és fonamental per a l'èxit del programa, donat que cada professional aporta un conjunt únic de competències i perspectives. El psicòleg s'especialitza en el desenvolupament emocional i psicològic, enfocant-se en la millora de l'autoestima, la comunicació i la resolució de problemes, mentre que el fisioterapeuta s'encarrega de l'aspecte motriu, treballant per millorar la força, la coordinació i l'equilibri dels participants. Aquest enfocament integrat resulta ser una eina poderosa en la millora de la vida dels infants amb discapacitats. Al grup format per Aspace, el nombre reduït de participants permet als professionals oferir una atenció més personalitzada i efectiva, centrada en aspectes tant motrius com psicològics, incloent-hi psicomotricitat, auto-regulació i creació de vincles. Beneficis de l'Esport en la Discapacitat L'impacte positiu de l'esport i l'activitat física en el desenvolupament personal i social és ben conegut. L'esport ofereix una plataforma única per a la inclusió, permetent a les persones de totes les capacitats construir relacions socials i desenvolupar un sentiment de pertinença. En el cas de les persones amb discapacitats, els beneficis són encara més pronunciats. A continuació es destaquen alguns d'aquests beneficis: Beneficis físics: inclouen la millora de la resistència física, l'enfortiment muscular, la millora de la coordinació i de l’equilibri, així com la reducció del risc d’obesitat i de patologies relacionades. Beneficis socials: l'esport fomenta l'entrenament de les habilitats socials, el desenvolupament comunicatiu, el treball en equip i la creació de vincles d’amistat sans. Beneficis emocionals i psicològics: Participar en activitats esportives pot reduir els nivells d’estrès, augmentar l'autoestima, i millorar l'estat anímic, contribuint a una major sensació de benestar general. La incorporació de l'esport com a part integral del desenvolupament dels nens i nenes amb discapacitats, liderada per professionals com els d'Aspace, no només millora la percepció que tenen d'ells mateixos des d'un punt físic, sinó també emocional, contribuint significativament a la seva qualitat de vida.

El sistema propioceptiu és una peça clau que guia les accions quotidianes. Aquest conjunt és el responsable de proporcionar informació crucial sobre la posició i el moviment del cos, per tant, esdevé el mestre invisible de la consciència corporal de l’ésser humà. Cal destacar, que aquest sistema és l'artífex que permet: planificar, posicionar, organitzar, coordinar i adaptar el cos a les exigències de les activitats diàries. En altres paraules, és l’encarregat de què corporalment tot funcioni quan s’afronten tasques específiques. Les activitats que estimulen aquest sistema són les que presenten reptes físics, on cal aplicar força o resistència, així com exercicis d'estirament i equilibri que provoquen un reajustament postural. En aquest sentit, l'aparell musculoesquelètic emergeix com l'escenari principal on es desenvolupen aquestes actuacions, amb els receptors que ofereixen la informació vital a través de les articulacions. La integració efectiva del sistema propioceptiu no només és clau per a l'èxit en l'execució de tasques físiques, sinó que també presenta beneficis en l’àmbit d'autoregulació. La millora de l'atenció i la concentració són dos dels molts avantatges que es desencadenen quan aquest sistema opera harmoniosament. En resum, el sistema propioceptiu és com el guia intern del nostre cos, assegurant-se que estigui preparat i coordinat per afrontar les demandes de la vida diària. Avançar en la comprensió i la consciència d'aquest sistema podria obrir portes a un benestar físic i mental més gran.

En un món on la ciència i la comprensió del cos humà avancen constantment, podem dir que els éssers humans disposen d’un vuitè sentit, l'introspectiu. Sovint oblidat o mal interpretat, aquest sistema és la clau per connectar amb les emocions i sensacions internes. Els vuit sentits són més que els tradicionals: visual, auditiu, olfactiu, gustatiu i tàctil. A més, es tenen els sistemes propioceptiu, vestibular i introspectiu. La introspecció és el sistema que permet explorar les sensacions internes com la son, la gana, la set, la temperatura corporal i fins i tot els moviments involuntaris com els esfínters. Cal destacar que juga un paper crucial en la resposta emocional del nostre cos. És responsable de fer bategar més ràpid el cor en moments d'emoció intensa, accelerar la respiració o induir la sudoració. A través d'aquest sistema, el cos respon de manera automàtica als estímuls emocionals, oferint una finestra directa a les nostres reaccions internes. Entendre i integrar eficaçment el sistema introspectiu és crucial per millorar l'autoconeixement i l'autoregulació emocional. Tanmateix, aquest brinda l'oportunitat de comprendre i gestionar les emocions de manera més efectiva. La seva influència pot ser la clau per a una vida emocionalment equilibrada. Els experts destaquen la importància de cultivar una bona integració de la introspecció per fomentar la salut mental i emocional. Pràctiques com la meditació, la consciència corporal i altres tècniques centrades en connectar amb les sensacions internes poden ser instruments poderosos per aconseguir aquesta harmonia. La introspecció fa que s'entri en una nova dimensió de comprensió de nosaltres mateixos. Aquest sistema recorda que la pròpia experiència no es limiti únicament al món exterior, sinó també en el complex univers intern del cos i les emocions. La seva exploració promet no només aprofundir en l'autoconsciència, sinó també millorar la capacitat per navegar pel laberint emocional de la vida quotidiana.